23 d'agost de 2019

EL PARC DE FALGAR I ELS ESTRAMONIS (2)

El nou parc del Falgar, a les Franqueses, s'aixeca sobre un terreny remogut, que havia estat emprat per finalitats diverses i vora el qual flueix el riu Congost. És un univers de plantes al·lòctones i ruderals, entre les quals aquestes setmanes d'estiu destaca una, per la seva grandària i vistositat, l'estramoni Datura stramonium L. Crida l'atenció veure talussos coberts de mates d'estramoni just al costat d'on nens i nenes hi juguen amb les atraccions allí ubicades. L'estramoni és una solanàcia de fins a 1,5 metres d'alt, amb fulles grosses, boniques flors axil·lars i solitàries, de corol·la blanca, de forma tubulosa, obertes a la part superior i fruits molt cridaners, en càpsula verda, recoberta d'agullons molt aparents. L'estramoni és originari de l'Amèrica central, i va arribar a l'Europa mediterrània al segle XVI. Les fulles hi contenen alcaloides, com l'atropina, la hiosciamina i l'escopolamina, que sumen fins a un 33% del seu pes. Aquests alcaloides li confereixen virtuts antiespasmòdiques, anticolinèrgiques, parasimpaticolítiques, antiasmàtiques i analgèsiques, i en forma d'extracte s'havia emprat com analgèsic local i per tractar l'asma, com per exemple en forma de cigarretes antiasmàtiques. Però estem davant d'una planta molt tòxica. Els principis actius sobre el sistema nerviós central i perifèric, i ja a dosis baixes, uns 0,5 mg d'alcaloides, produeixen sequedat bucal, alteracions visuals, midriasi, taquicàrdia i en dosis superiors, deliris i parada cardíaca, tal com ens expliquen Boada i Romanillos a la seva guia "Les plantes tòxiques de Catalunya". A internet trobem una ampla informació d'aquesta droga, generalment en sentit de crítica i advertència, amb titulars prou eloqüents, com ara: "El diablo fuma estramonio", "Terroríficos efectos del estramonio", "El infierno de colocarse con estramonio", "Estramonio, planta mortal". Però també hi ha on es tractada amb més benevolència, com una droga alternativa, que es pot consumir sempre que sigui en dosis petites i prudents, com expliquen diferents webs més permissives amb aquest tipus de consum. A tall d'exemple, fixeu-vos com encapçalen una d'aquestes informacions:

Lo que está claro y sin lugar a dudas es que si usamos el estramonio como droga, produce una estimulante experiencia. Si estás pensando en consumirla y probar esta planta, te recomiendo que leas detenidamente este artículo para que tengas toda la información necesaria para poder consumirlo y saber que dosis es adecuada y que dosis puede ser peligrosa.

Diferents amarants, com Amaranthus blitoides i Amaranthus retroflexus, blets Chenopodium sp., diferents Rumex, Conyza, Polygonum, Broussonetia papyrifera, Mirabilis jalapa, Medicago sativa, Xanthium echinatum, Artemisia annua, Arundo donax i altres constitueixen la nodrida representació de plantes foranies i ruderals que poblen aquest espai recuperat. Trobem també una de molt punxosa, l'espina-xoca Xanthium spinosum L. Procedeix de l'Amèrica del sud, d'on pot haver arribat a començaments del segle XIX. Coneguda en castellà com cachurrera menor, és també una planta medicinal força estimada al seu lloc d'origen. Avui dia a casa nostra es pot trobar a granel o en forma de diferents productes herbaris en herbolaris i centres dietètics. Fulles i tiges són prou riques en oli essencial, àcid cumarínic, flavonoides com la quercitina i dosis baixes d'alcaloides. Tanmateix és una planta poc estudiada, que s'utilitza com a diürètic potent, com a antidiarreic i per via externa, per netejar i desinfectar ferides a la pell. 

A la llacuna gran neden famílies de fotges, amb cries ja força crescudes, polles d'aigua, cabussets adults i joves i una parella d'ànecs coll-verd i al riu les xivites es fan sentir.

La llacuna gran del Falgar, sota la delicada llum abans del capvespre

Mata d'estramoni vora la llacuna

Rètol informatiu de flora i fauna amb una errada que qualsevol ornitòleg capta al primer cop d'ull

Flors d'estramoni Datura stramonium

Fruit d'estramoni

Amaranthus blitoides, originària de l'Amèrica del nord

L'espina-xoca Xanthium spinosum, originària de l'Amèrica del sud

Xanthium echinatum

Epilobium hirsutum i Mentha aquatica

Ànec ben quiet dins catifa de llenties d'aigua Lemna

Parella d'ànecs coll-verd

Fotja adulta menjant vegetació aquàtica

Joves eixerits de fotja

Fullam de Ginkgo biloba, a l'arboretum del parc

Lycopus euopaeus, parent de les mentes, és també molt flairosa

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Mitjans d'agost de 2019

UNA NOVA ZONA HUMIDA AL CONGOST

A la riba del tram mig baix del riu Congost, als termes municipals de Les Franqueses i Llerona, es va obrir al públic fa uns pocs mesos una nova zona de lleure, el parc del Falgar i la Verneda. Cobreix una extensió d'uns 171 mil m2, dividida en cinc espais diferents. Inclou una àrea de jocs infantils, una àrea destinada a aula de natura (encara per construir), un segon espai per a les escoles i altres col·lectius preparat per a la formació de tècnics de natura o per a la realització de tallers diversos -tots dos edificis suposadament respectuosos amb l'entorn-, una àrea arbrada i enjardinada i una llacuna d'aigües netes on es pretén afavorir l'establiment i cria d'ocells aquàtics. Aquesta càlida tarda del mes d'agost en què visitem el parc, aquest es troba ben ple de gent, sobretot de famílies amb nens petits, que poden gaudir de diferents atraccions on esbargir-se sense perill. Però també hi ha qui aprofita l'espai per donar via lliure a activitats potser més discutibles, com fer anar els maleïts drons, o com a circuit improvisat per on circular amunt i avall i fer soroll i aixecar una densa fumarada amb una motoreta conduïda per una criatura de pocs anys, sota la vigilància orgullosa del seu pare i l'enveja amagada del germanet petit que el segueix amb la mirada. Cal preguntar-se en aquests casos el perquè es permet la venda d'aquest tipus d'andròmines quan comptem amb una oferta tant immensa de joguines més adients per als nanos. Aquesta vegada una unitat de la policia local els detecta i crida l'atenció al pare, però un cop ha marxat, la motoreta i el seu sorollet molest torna a rodar com si res. A la riba de la llacuna hi ha qui hi ha instalat les seves taules de pícnic per mandrejar com si fos el seu jardinet privat i més enllà hi ha qui fa einlairar un dron ben sorollós, amb el qual, qui sap, pren fotografies. El parc, que es vol incloure en la xarxa natura 2000, per mantenir uns mínims de protecció i d'importància quant a la biodiversitat, hauria d'excloure determinades pràctiques i costums per part dels visitants i per tal d'aconseguir aquesta fita caldrà una mica d'amable pedagogia.

A la llacuna veiem alguns ocells que neden tranquils, aparentment aliens a aquestes dèries insòlites dels humans: cabussets, fotges, polles d'aigua i dos bernats que passen en vol. Salicàries i epilobis embelleixen les ribes amb el color rosa viu de les seves flors exuberants. Tot plegat constitueix un espai amb una gran potencialitat on es pot combinar l'ús ciutadà -tant lúdic com pedagògic- amb la protecció d'una nova zona humida, a tocar del riu Congost, que pot ser aprofitar per un munt d'espècies d'animals autòctons, siguin ocells, amfibis, rèptils, peixos o invertebrats.

A la riba del riu Congost prosperen una bona diversitat de plantes de ribera, moltes de les quals són foranies, com ara la nyàmera Helianthus tuberosus, de tubercles comestibles, o la medicinal Artermisia annua, de la qual han estat aïllats principis actius que s'utilitzen en la lluita contra la malària o com a estimulant del sistema immunitari, o la composta Ambrosia coronopifolia, que forma pradells densos a pocs metres de la llera. Trobem també d'autòctones com l'esmentada salicària Lythrum salicaria, coneguda planta remeiera, emprada com a remei astringent per guarir hemorràgies i diarrees, la verrucària Heliotropium europaeum, usada de forma tradicional per eliminar les berrugues, l'esvelta persicària Polygonum persicaria, amb virtuts astringents, o bé el bonic epilobi Epilobium hirsutum, els fruits del qual, en forma d'agulla llarga, en obrir-se'n despleguen un garbuix de cotó que facilita la dispersió de les petites llavoretes que hi contenen.

Entrada provisional al parc del Falgar i la Verneda

Exposició d'intencions

Riba amb salicàries i bells reflexos a l'aigua

Epilobium hirsutum

Llacuna del Falgar

La policia local crida l'atenció al pare del nen motorista

Artemisia annua

Sideritis romana

Ambrosia coronopifolia, d'origen americà

La nyàmera Helianthus tuberosus, amb les primeres plantes en flor

Fruits de saüc Sambucus nigra, freqüent a la riba del Congost

No massa lluny d'aqui, muntanya amunt, als Cingles del Bertí, en localitzem, una mica per atzar, una petita concentració de la bellíssima lisimàquia blanca, Lysimachia ephemerum, en un fondal més o menys humit, sobre terra argilós, envoltat de roldor, esbarzer, romaní, pulicària, brucs i alguns joncs, juntament amb alguna falguera prou simptomàtica de la presència oculta d'una font d'aigua, Adiatum capillus-veneris. De lisimàquies hi comptem uns 74 exemplars florits o ja en fruit, no poden haver massa més.

A la zona del Verder, molt castigada per les servituds que la urbanització propera imposa, vora el torrent, per on flueix aigua inclús en plena sequera estival, la mata d'orval Hypericum androsaemum ens mostra els seus fruits lluents i carnosos ja ben madurs o inclús una mica pansits. Aquest hipèric, no pas tan conegut ni emprat com el Hy. perforatum, s'havia utilitzat també amb finalitats curatives, com a vulnerari, astringent, antiinflamatori, antireumàtic, antiedematós, però sobretot com a laxant i purgant potent. El camí que transcorre per sobre del torrent, sotmès al pas de maquinària pesada, es troba recolonitzat per plantes oportunistes, ruderals i de ribera. Els blets blancs Chenopodium album, han prosperat molt, tot formant bosquines d'herba tendra, amb exemplars ben grossos, de fins a 2 metres d'alt i més. Hi conviuen amb bardanes Arctium minus, diferents amarants, saponària Saponaria officinalis, passacamins, senecis, bidents de vinya, conizes i altres.

Racó de les lisimàquies

Lysimachia ephemerum en un fondal dels Cingles del Bertí

Adiantum capillus-veneris, prova clara de la presència d'aigua en aquest fondal

Centaurium erythraea, medicinal

Pulicaria dysenterica, medicinal

Hypericum androsaemum, l'orval, medicinal de poc ús

Saponaria officinalis

Echinochloa colona?

Blet blanc Chenopodium album

Bosquet tendre de blets

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Segon cap de setmana d'agost

ELS CAMPS DE SANT FELIU

Als camps de Sant Feliu s'hi planten userda, gira-sol, cereals. Ara els camps es veuen secs, recremats per tants dies de sequera, de calorada rotunda, de manca de pluges i de fort vent. A algunes parcel·les els tractors ja hi treballen per llaurar la terra endurida. Els gavians s'apropen en estols grans per capturar invertebrats que ara es troben desprotegits rere el pas implacable de la màquina. El tractor provoca onades de pols densa i elimina tot rastre de verd a terra. A altres parcel·les i als marges sovintegen encara les plantes ruderals, oportunistes, plantes resistents de valenta florida estival, que nodreixen de nèctar a un munt d'insectes. En citem algunes d'aquestes plantes: Heliotropium europaeum, Convolvulus arvensis, Malva sylvestris, Centaurea solstitialis, Lactuca serriola, grans esteses de l'espinós Carthamus lanatus, Centaurea calcitrapa, Ammi majus, Daucus carota, Chondrilla juncea, Foeniculum vulgare, Euphorbia serrata, Reseda phyteuma, Kickxia spuria entre els rostolls, Chenopodium album, Tribulus terrestris, Portulaca oleracea, etc. com a naturals o autòctones, i Mirabilis jalapa, Amaranthus retroflexus, Sorghum halepensis, Datura stramonium, etc. com a al·lòctones. Als talussos dels canals per on no flueix ni un bri d'aigua, la verdor és més acusada: Hi trobem plantes de ribera com ara l'aloc Vitex agnus-castus, en plena floració, Scrophularia aquatica, Dipsacus fullonum, Ulmus minor, Vitis vinifera, Rubus ulmifolius, etc. 

No lluny d'aquí, vora un canal on sí que corre l'aigua, enguany comptem fins a 86 exemplars florits o fruitats d'una valuosa planta rara i protegida, el jonc florit Butomus umbellatus, que visitem cada any. Les flors se'ns apareixen ja una mica pansides o bé fructificades, però almenys la població sembla gaudir d'una bona salut encara. Conviu amb Lythrum salicaria, Epilobium hirsutum, Althaea officinalis, Equisetum ramossissima, Lysimachia vulgaris, Vitex agnus-castus, Picris echioides i altres. 

Bales de palla destinades a farratge

Els gavians se senten cridats

És temps de llaurar la terra

Veinatge entre un camp no llaurat i un altre que sí

Parcel·la encatifada de verrucària Heliotropium europaeum

Kickxia spuria entre rostolls

Centaurea solstitialis

Tribulus terrestris, medicinal

Lactuca serriola

Carthamus lanatus

Reseda phyteuma

El màstec Chondrilla juncea, comestible en amanida

Scrophularia aquatica

Vitex agnus-castus, l'aloc, medicinal

Mirabilis jalapa

Lysimachia vulgaris, fruitada

Ludwigia peploides

Hàbitat del Butomus

Lythrum salicaria, medicinal

Butomus umbellatus. Les vespes visiten les flors

Jonc florit Butomus umbellatus, fruitat

Flors del Butomus. S'observen els tres pètals i els tres sèpals, els sis o cinc estams i els sis fol·licres en verticil.
La planta és a punt per donar fruits

Lliri de mar Pancratium maritimum a la platja
Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian