COMIAT DEL 2020

 UNA O MÉS FOTOS PER MES DE L'ANY 2020

Ens acomiadem d'aquest any 2020 funest, potser l'any més perillós de les nostres vides. Un any trist i tens per molt motius, en el qual jo personalment he perdut a un dels millors amics, amic de l'escola, al qual en dedico aquesta entrada que és resum de l'any, com fem cada any. Un any que hi ha inclòs alguns mesos de confinament, durant els quals o bé no podíem sortir de casa o bé només dins dels atapeïts dominis del nostre municipi. Molta flora de primavera aquest any l'hem tingut que trobar ben a prop de casa, pels relleus solans de Collserola, barrejats i a disgust entre frenètiques gentades d'esportistes i caminadors de tota mena. Però per sort també hem pogut anar una mica més lluny, a Montserrat, a l'Alta Cerdanya, a Ordesa, a la Vall de Núria, a l'Empordà, a Zamora i als Cingles del Bertí, entre altres indrets de Catalunya i Espanya. 

Al gener: Fagonia cretica i Carrichtera annua

Al febrer, Viola suavis catalonica i Narcissus dubius

                                                    

                                            Al març, Cossentinia vellea

A l'abril, mes tot confinat, Sisymbrium irio

Al maig, mes confinat, Orobanche amesthystea

                                        

                                        Al juny, Saxifraga catalaunica i Iberis spathulata

Al juliol, Arnica montana

A l'agost, Dipsacus pilosus i Leontopodium alpinum

Al setembre, Agrimonia procera i Merendera montana albina

A l'octubre, Aster tripolium i Odontites luteus

Al novembre, Crocus nodiflorus i Populus tremula

Al desembre, Ulex parviflorus

© Jordi Cebrian, desembre 2020

"ENGATOSSATS" AMB LA GATOSA

 Dijous, 24 de desembre

NADAL AMB LA GATOSA

Els primers colors de l'hivern ens ho "regala" -ho dic entre cometes per no ser culpat de fer antropocentrisme- la magnífica gatosa Ulex parviflorus Pourr. Aquesta ginesta o argelaga espinosa apareix en brolles i marges forestals d'ambients secs o parcialment humits, associada a l'azina, al cap d'ase, al romaní i al bruc d'hivern, entre d'altres, prospera sobre sòls majoritàriament calcaris i en terrenys sovint pertorbats o alterats. Floreix molt aviat, de vegades ja des de finals de novembre. Ara al desembre decora amb la lluentor dels seus ramells daurats el paisatge endormiscat de l'hivern que tot juts comença. Conegut com a tojo o aulaga morisca en castellà, ens explica Font i Quer, al seu imprescindible Dioscòrides renovado, que les llavors, riques en citisina, es destinaven a combatre l'asma i la tos ferina, però cal ser prudents, perquè són tòxiques, i que en la medicina popular les flors s'havien emprat per millorar la salut del fetge, com es fa amb les fulles de boldo. Aquestes flors emanen una fragància subtil, oliosa, que pot recordar al coco, però no tan forta com la del bàlec. I ara aquestes setmanes i mesos d'hivern són visitades repetidament per abelles i borinots, que es beneficien de la manca de fred. No és pas una mata acollidora, més aviat sembla agressiva per la profusa quantitat d'espines que ens mostra, i no convida gens a tocar-la, però no per això és menys interessant. Les espines no són sinó una estratègia per tal de defensar-se de depredadors potencials, bàsicament del mossec dels herbívors. 

Aquí a l'Ametlla del Vallès trobem més herbes florides als camps de conreu en repós, plantes arvenses ben comunes i abundants, de florida llarga i matinera com la dels boixacs, les ravenisses, les llengües de bou o els crisantems. 

Gatosa Ulex parviflorus, de florida hivernal

Anthemis arvensis

Chrysanthemum segetum

Ravenisses blanques Diplotaxis erucoides, sempre molt abundants

Linaria supina

Liquen, potser Cladonia pyxidata o similar (?)

Liquen de soca

© Jordi Cebrian, desembre 2020

BOIRA A LA FAGEDA

 Dijous, 5 de novembre

ESTAMPES DE TARDOR AL COLLSACABRA

Una boira densa, humida i freda engoleix el relleu accidentat del Collsacabra i de les serralades properes, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa. És una boira benefactora, que aporta els nivells d'humitat que aquest bosc caducifoli necessita per mantenir la seva seductora exuberància. Grans extensions de fageda a les obagues, esplèndids bedollars als altiplans i roureda a les solanes conformen un repartiment equilibrat dels diferents dominis forestals. La simfonia cromàtica de la tardor executa els seus darrers compassos, i aquesta boira matinera, que avui persisteix durant hores, infundeix al bosc un aurèola de misteri i d'irrealitat, que esperona la imaginació dels passejadors més proclius a la invenció d'històries fantàstiques. La bellesa del bosc caducifoli es manifesta avui amb la combinació d'una boira densa, que dilueix els perfils dels arbres i dels pocs caminant que hi transiten a la seva ombra, amb les tonalitats dels pigments que han pres el relleu a la clorofil·la, amb el sotabosc expansiu de les falgueres, amb la catifa tova de fullaraca que acull les nostres passes, amb la vibració de les fulles del trèmol, estimulada pel més lleuger bri de brisa, amb el reclam de les mallerengues d'aigua, el vol de les grives i el crepitar de les branques adolorides pel pes de tanta humitat.

Paisatge gairebé irreal no lluny de la Salut de Collsacabra

Expansives bardisses de falgueres i romegueres

Fageda i boira, un escenari procliu a la fantasia

Fageda a punt d'acollir el somni hivernal

Camí per la tremoleda

Catifa de fulles de trèmol

Cecidi de la fulla de faig, que acull larves d'un dípter cecidòmid

© Jordi Cebrian, novembre 2020