domingo, 17 de septiembre de 2017

Dissabte 16 de setembre

MOLA D'ESTAT: ESTEPES I FONOLLADES

Sortim en aquest matí fresc de setembre per fer una "prèvia" o recorregut de reconeixement previ a la sortida oficial amb DEPANA. M'acompanyen RR i NA. Destinació, les muntanyes de Poblet, la Vall de Castellfollit. Trobem documentació suficient per internet i seguim fil per randa les instruccions d'un dels webs, que fa que sigui impossible desorientar-se. És una volta circular per aquest sector de llevant de les muntanyes de Prades, amb arribada i tornada a la Casa Forestal de Castellfollit, al llit de la Vall, passant per la Mola d'Estat, a la carena, tot plegat amb un desnivell d'uns 380 mts, no els 700 que equivocadament s'indicava al web. Comença l'amable caminada pel fons de la vall, amb el torrent de Castellfollit, sec i pedregós, al nostre costat. Avancem per un ambient ombrívol i humit, de roures, alzines i pins, amb un sotabosc notable de genista Genista triflora. Aviat hem de deixar la pista per enfilar-nos per un sender estret molt dret i pedregós que guanya alçada ràpidament pel mig d'un bosc obert de pi roig, és el Racó de la Panxa i rodalia. Un cop a la carena, el bosc mixt de pinassa, pi roig i alzines es combina amb matollars densos d'estepa boscana Cistus laurifolius, de la qual trobem exemplars imponents de fins a 3 metres d'alt. Observem amb cura les càpsules, ja madures i obertes, mostrant la seva intimitat reproductora i rebreguem les seves fulles de tacte viscós o glutinós. Sovintegen les atapeïdes clapes de boixerola Arctostaphyllos uva-ursi, escampades sobre la roca i a l'ombra del bosc. Les fulles lluents d'aquest arbust prostrat es prenen en decocció o en extracte per combatre la infecció d'orina. A la Mola dels Quatre Termes, una taula amagada en la boscúria -la taula dels Quatre Batlles- ens indica el punt on es troben els termes municipals de Prades, Vimbodí, Mont-Ral i Rojals. Més endavant per la carena arribem a l'indret més espectacular de l'excursió, punt d'aturada obligada de tots els excursionistes, la Mola d'Estat, una balconada oberta als quatre vents, amb vistes magnífiques sobre el Camp de Tarragona, el litoral, amb el port de la ciutat de Tarragona ben visible, molt més a prop el bonic poble de Capafonts i l'altiplà dels Motllats -destí d'un altre sotida de DEPANA-, i a ponent, els turons de la Conca de Barberà i la extensa planúria de les Garrigues, amb la visió distant, només possible amb binocles, de la ciutat de Lleida i la seva catedral aturonada com a element identificatiu. El magnífic prat negable que a la sortida del mes d'abril a Farena vàrem trobar ple de vida, ple de flors, ple de sorpreses, ara està completament eixut, cobert de gramínies resseques, entre les quals es reconeixen les tiges escarransides i abrasades de poniols i alls silvestres. Si l'estepa boscana és dominant en bona part de la carena, l'estepa blanca i la borrera són també prou abundants. Sobre una mata d'aquesta segona descobrim una eruga, que se n'alimenta del seu fullam. Consultant al savi invisible d'Internet descobrim que es tracta de l'eruga de la papallona nocturna Psilogaster loti. Ara és temps de florida de les fonollades, unes plantes hemi-paràsites, de tiges fines amb abundants ramificacions, i aspecte general força difús. Tenim la sort de poder observar dues espècies molt similars, una de molt comuna, la fonollada groga Odontites luteus, i una segona bastant rara, la fonollada viscosa Odontites viscosus, i comparar-les sobre el terreny. La viscosa ens mostra unes petites floretes d'un groc llimona, amb els llavis gairebé tancats -connivents- i els estams més o menys inclusos. En canvi l'espècie més comuna, la fonollada groga, mostra unes floretes d'un groc més viu, com de rovell d'ou, amb els llavis molt més oberts i els estams molt projectats i patents i en general sol ser tota ella més vermellosa que la primera. Abandonem la Mola d'Estat per un grau d'esglaons naturals oberts al cingle de conglomerat que ens permeten iniciar el descens. Ens endinsem en un bosc d'alzines i pins, amb trams de tartera i pedregar que miren al nord. Els bonics coixinets de la interessant saxífraga Saxifraga fragilis comparteixen espai amb falgueres diverses, eufòrbies, escabioses i vares d'or Solidago virgaurea. El sender dibuixa un perfil ondulat, tot passant per diversos collets com el de la Caldereta i el d'en Perroi. Ens creuem amb grupets d'excursionistes que hi circulen o que reposen desmanegats al bell mig del camí. Superat un tallafoc, que hem seguit uns metres, en un ambient de matollar d'estepes i semprevives, comencem l'aproximació al nostre punt d'inici. Travessem un alzinar pregon i fosc, gairebé sense sotabosc, i de seguida un bosc madur de pins excelsos, alguns d'una mida respectable. Pel camí ens anem trobant diversos arbres i arbrets fruitats, com el castanyer, el grèvol, el cirerer de santa Llúcia o la moixera de pastor Sorbus torminalis. En aquesta part final de l'excursió podem admirar l'obra original o si més no curiosa de l'artista Genís Colell, un seguit de troncs pintats amb una sèrie de bolets més o menys comuns en aquest suposat paradís micològic: l'ou de reig, la ramària (peu de rata), la farinera borda, el negret, el rovelló, l'apagallums. Per apreciar bé el dibuix, escampat en diversos troncs més o menys alineats, cal posicionar-se sobre els punts de fusta preparats per a la visió. El fons de la vall ja està a tocar. Ha estat una excursió agradable i assequible, d'uns 10 kms de distància i dificultat mitjana-baixa, que volem repetir el 22 d'octubre amb DEPANA, si el temps ens ho permet.


Casa forestal de Castellfollit

Racó de la Panxa, bosc, rocs i tartera

L'insofrible plaga de les motos de trial. Som en un paratge protegit PNIN, quí ho diria

Càpsula oberta d'estepa boscana

Cistus laurifolius, estepa boscana, fruits madurs

Eruga Psilogaster loti sobre fullam d'estepa borrera

Mola d'Estat

Depòsit d'aigua dins d'una cova tapiada al cingle, amb aixeta a la base, enginy practicat pels pastors de la zona. Acostuma a rajar aigua al llarg de tot l'any

Les tres creus del cingle, en falta una, on es?

Pi roig en forma de bonsai gros, per efecte del vent i la boira

Fullam de roure, posiblement híbrid, Quercus "vesasaberis"

Odontites viscosus

Fonollada viscosa Odontites viscosus

Odontites luteus, fonollada groga

Fruits encara verds de la moixera de pastor Sorbus torminalis

Els fruits punxosos del castanyer

Pi roig imponent

Un bosc gairebé infinit

Bosc pintat, l'ou de reig

Bosc pintat, la ramària

lunes, 11 de septiembre de 2017


Del 6 al 9 de setembre

ARQUEOLOGIA I BOTÀNICA A ALBARRACÍN


Passem quatre dies a la província de Terol. Gaudim de temperatures de privilegi, fresques, gairebé fredes de bon matí, molt suaus al centre del dia. Uns dels objectius principals de la sortida és la visita de jaciments prehistòrics, abrics on es conserven un seguit de pintures rupestres de l'escola llevantina. A pocs kms de la bonica població d'Albarracín es troba el paratge natural dels Pinares de Rodeno, una enorme extensió de pineda de pinastre Pinus pinaster, conegut en castellà com pino rodeno. En el sí d'aquest bosc formidable, amb pins de mides extraordinàries, molts amb evidències clares del pas del foc, en un indret conegut com el Navazo, les enormes formacions de pedra d"arenisca" vermella que com monstres adormits apareixen aquí i allà, amaguen uns tresors que potser només la sort ha fet que encara es mantinguin visibles. Els diferents abrics, que es poden visitar tot seguint uns senders perfectament habilitats -potser un xic massa i tot- mostren l'habilitat artística d'uns avantpassats nostres de fa entre 8 i 2,5 mil anys, entre el Neolític superior i l'Edat del Ferro. Aquests abrics, amb noms com ara Cochinilla del Obispo, Toricos del Navazo, Tío Campano, Lázaro o doña Clotilde -alguns en memòria de la persona que els va descobrir- mostren -no sempre amb claredat, de vegades t'has d'esforçar per distingir-les- una bona representació d'imatges d'animals de caça, cérvols, braus, cavalls, juntament amb figures antropomorfes, esveltes o esquemàtiques, entre les quals destaca la famosa imatge de l'arquer, que ha inspirat el símbol del jaciment. És un enigma el significat exacte d'aquests dibuixos, amb quina finalitat es feien, potser ens volien transmetre un missatge o un desig profund i enigmàtic, o tenien una significació religiosa o màgica. En alguns abrics s'han identificat pintures que daten de períodes mol diversos, de milers d'anys entre uns i altres. Per què els segons artistes van respectar l'obra dels primers, com els van interpretar? Un altre aspecte remarcable als Pinares de Rodeno són els anomenats anells de Liesegang, franges alternes que es formen sobre la roca d'arenisca, per la precipitació d'òxids de ferro i la posterior meteorització de la roca, que dóna lloc a aquests cercles tan vistosos. Els pins són explotats des d'antic per aprofitar la resina, en el que es coneix com a "resinación".

El paisatge vegetal ens mostra un aspecte força sec i engroguit en general, per efecte de l'estiatge i la preocupant manca de pluges. Un "aldeano" jubilat ens comenta prop de Calomarde que fins no fa gaire anys cada hivern nevava i força, també la pluja era generosa o freqüent i que els barrancs baixaven amb molta aigua gairebé tot l'any. Avui dia, per trobar aigua en aquesta època de l'any t'has de desplaçar a indrets molt concrets. El riu Guadalaviar, que porta les seves aigües dels Montes Universales fins a travessar Terol, porta encara un corrent modest i un xic tèrbol. El riu Blanco, a Calomarde, porta aigua tot l'any, però res en comparació amb fa una dècada o més. Aquí a Calomarde val molt la pena recórrer el conegut barranc de la Hoz. En aquest paratge de roca calcària, el riu s'obre pas entre cingles formidables,  i des de fa uns anys s'ha habilitat un sender amb trams de passarel·les pegades a la roca i escales metàl·liques que permeten resseguir la riba del riu i salvar els diferents desnivells.

Tanmateix l'exploració botànica, no gens intensa, d'aquests dies a Terol, ens ha reportat troballes de molt interès.

A la vall d'Alfambra, pocs kms abans d'arribar a Terol capital, es troba la principal població d'una planta protegida, de la qual només es coneix una altra població, a uns 130 kms al nord, a la vora de Pina d'Ebro. Totes dues localitzacions aragoneses de Kraschennnikovia ceratoides són les úniques existents a la península Ibèrica, una quenopodiàcia més pròpia de les estepes ruses i de l'Àsia occidental (regió irano-turànica). Podem admirar una concentració prou important, de potser milers d'exemplars -s'han comptabilitzat aquí vora els 9 mil-, sobre un turó d'argiles i guix, en un ambient plenament de secà. Conviu amb altres plantes de secà, com Kochia prostrata, Artemisia absinthium, Salsola kali, Gypsophila ostruthium i altres. Floreix a l'estiu, i encara hi trobem exemplars plenament florits i molts altres mostrant ja els plomalls blancs de la fructificació.

Al Barranco de la Hoz hem observat plantes de roca, de brolla i de ribera, algunes encara en floració, però ben poques: Mantisalca salmantica, Lactuca tenerrima, Potentilla caulescens, l'endemisme Hormatophylla spinosa, Artemisia alba, Andryala ragusina, Digitalis obscura, Cephalaria leucantha, Stachys recta, Tanacetum corymbosum, Teucrium scordium, Amelanchier ovalis, Rhamnus pumila, Ephedra nebrodensis, Mercurialis tomentosa, Satureja montana, etc. A tocar del corrent del riu Blanco, l'elegant i alt Senecio doria, la sorpresa d'un segon i inesperat seneci Senecio aquaticus, Typha latifolia, Epilobium hirsutum, Scrophularia auriculata i dins de l'aigua l'abundant Alisma lanceolatum. El coralet Berberis hispanica és dominant a la bardissa (Berberidion), juntament amb l'arç blanc, amb exemplars de mides respectables.

Molt a prop d'Albarracín, pel camí a Gea, en un barranc sec i abrupte que comunica amb el Guadalaviar, gaudim d'una explosió de plantes aromàtiques: Helichrysum italicum, Lavandula latifolia, Phlomis lychnitis, diversos timons, juntament amb altres plantes d'ambients secs com Odontites longiflorus, Picnomon acarna, Linaria aeruginea, Echinops ritro, Ononis minutissima, Juniperus sabina, etc.

Pujant al port de Noguera, camí de la interessant població d'Orihuela de Tremedal, les denses pinedes de pi roig es veuen entapissades per un sotabosc generós de Cistus laurifolius. Als prats alts ja sovintegen les boniques flors de la Merendera montana, liliàcia de florida tardo-estival.
El sotabosc d'estepa de muntanya continua sent dominant a les pinedes de pinastre dels Pinares de Rodeno, però aquí ha de compartir protagonisme amb altres dos arbustos, la bruguerola Calluna vulgaris, que ara es troba en plena floració i la rastrera boixerola Arctostaphylos uva-ursi, que mostra catifes molt espectaculars. I dubtem de la possible presència d'una segona estepa, aquesta més rara.

No lluny d'aquí, al bell mig d'aquests boscos interminables de pinastre, visitem la molt interessant llacuna de Bezas, a la que mena un camí força pedregós. Sortosament la llacuna porta aigua inclús a l'estiu. Sobre aquestes aigües quietes i netes, poblades de granotes saltirones, sura una entortolligada xarxa de Polygonum amphibium, encara en flor, i mig submergit, la més discreta planta aquàtica Myriophyllum verticillatum. A les ribes creix un mantell dens de la composta Gnaphalium luteo-album.

De tornada, un darrer cop d'ull al nord de Vinarós, a l'indret conegut com Sol de Riu, per admirar la població autòctona de la bellíssima i elegant ceba marina Urginea maritima, en un bonic -però reduït- tram de costa més o menys preservada, amb brolla de romaní, llentiscle i margalló.

Albarracín

Pinares de Rodeno


Pintures rupestres: Toros del Prado del Navazo

Anillos de Liesegang 

Cistus laurifolius

Clematis orientalis, planta de jardí que s'ha escampat per Albarracín i ha arribat també als afores de Terol

Krascheninnikovia ceratoides a Alfambra

Krascheninnikovia ceratoides, planta protegida

Barranco de la Hoz

Berberis hispanica

Teucrium scordium

Artemisia alba

Lactuca tenerrima

Senecio doria

Senecio aquaticus = Jacobea aquatica

Rhamnus pumilus

Merendera montana

Armeria arenaria bilbilitana, de Bilbilis, Calatayud, subespècie endèmica de l'Aragó
Polygonum amphibium i Myriophyllum verticillatum

Laguna de Bezas


Gnaphallium luteo-album

Sabina en un barranc del Guadalaviar

Helichrysum italicum

Odontites longiflorus
Echinops ritro

Picnomon acarna


Urginea maritima



domingo, 27 de agosto de 2017



Divendres 25 d'agost


MINIRUTA BOTÀNICA PER LES GUILLERIES

Emprenem una circular en auto per les Guilleries: Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d'Osormort, Bojons, el bonic pont de la Malafogassa, Vilanova de Sau i tanquem el cercle al literari poble de Folgueroles. Fa molta calor i la vegetació està prou rostida arreu, no cal insistir, però a l'ombra generosa dels verns, a la riera Major, aigües avall del pont medieval, amb peus i cames en remull, s'està la mar de bé. La ruta ens aporta una bona selecció de troballes botàniques de molt interès. És el cas, per començar, de la població -esmentada per AP-H i altres en un magnífic estudi de recerca de l'any 2013- d'una planta de la família de les compostes, força rara a Catalunya, Carpesium cernuum. La trobem a prop d'una riera, en una clariana d'un bosc de roures i alzines. Una vintena llarga d'exemplars, prou tocats ja per la sequera, convivint amb Arctium minus, Pimpinella saxifraga i altres. Característic de l'espècie és la inflorescència, en capítol nutant, girat cap avall, per afavorir potser el concurs de determinats pol·linitzadors. A la zona de Malafogassa, en un ambient forestal i de bardisses, gaudim de diverses plantes de florida tardoestival, com ara l'esvelta Salvia glutinosa, de grans flors grogues, Inula conyza, Teucrium scorodonia, abundants mates de bruguerola Calluna vulgaris que comencen a florir i sobretot unaltra labiada prou interessant, Galeopsis segetum, d'atractives flores blanques reunides en verticils. Vora el corrent quiet o tranquil de la riera Major prosperen una bona representació de plantes de ribera com ara Lycopus europaeus, Solanum dulcamara, Epilobium hirsutum, Epilobium parviflorum, Polygonum hydropiper, Lythrum salicaria, Hypericum tetrapterum i diversos joncs, entre d'altres. Em torna a aparèixer la robusta Agrimonia procera, a tocar de la riera, que ja puc identificar amb certa seguretat només ensumant-la. El marcòlic Lilium martagon ja està fruitat. És temps d'umbel·líferes: les enormes angèliques Angelica sylvestris, les abundants Peucedanum oreoselinum, Pimpinella saxifraga i altres. A la Font Trobada de Folgueroles, un bell paratge on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa el que es podria interpretar com la signatura del poeta Verdaguer, a partir d'una recreació artística creada per Perejaume amb motiu del centenari del poeta, quinze anys enrere, l'aigua no es troba per enlloc, el torrent se'ns apareix sec i trist, lluny de l'exuberància d'altres moments. Però moltes plantes de ribera i de bardissa hi són presents: Typha latifolia, Carex pendula, Pulicaria dysenterica, Mentha aquatica, Hypericum tetrapterum, Cirsium monspessulanum i de nou les salicàries, els epilobis, diferents trèvols i els peculiars esparganis Sparganium erectum, mostrant els glomèruls femenins, esfèrics i en aparença espinosos. Mig amagada entre ortigues, bardanes i vidalbes, en un ambient força ombrívol, descobrim una cariofil·làcia de ribera prou interessant i difusa, Cucubalus baccifer, que ens mostra les seves lluents baies negres. De tornada fem una breu aturada per sobre de Centelles per comprovar la florida d'una escrofulariàcia també força rara. Odontites longifolius apareix sobre un terreny aspre i desolat de margues, molt erosionat, convivint amb sajolides, lavandes i l'altra fonollada groga Odontites luteus. Enguany només localitzo tres exemplars dispersos, quan anys endarrere havíem censat més de cent. La calor aquí es fa insuportable i m'urgeix a cercar recer a la fageda.

Carpesium cernuum




Pimpinella saxifraga


Peucedanum oreoselinum

Salvia glutinosa

Galeopsis segetum

Agrimonia procera

Polygonum hydropiper

Epilobium hirsutum

Typha latifolia
Mentha aquatica, aromàtica i medicinal

Hypericum tetrapterum


Sparganium erectum

Cucubalus baccifer

Pulicaria dysenterica

Satureja montana, la sajolida, aromàtica i medicinal

Odontites longiflorus
Totes les fotos del blog  © Jordi Cebrian

En solidaritat amb les 16 víctimes mortals i els quaranta ferits als atentats de Barcelona i Cambrils,