jueves, 10 de agosto de 2017


Agost 2017

SIMFONIA EMPORDANESA D'ESTIU


Passem sis dies al Baix Empordà, prop de Pals, jornades en família i molts banys de mar. La calorada és intensa i xafogosa. Bufa la garbinada, amb el seu alè abrasador i se la sent bramar sobre els camps com un exèrcit enemic que s'acosta implacable. La vegetació es troba majoritàriament eixuta i recremada. Els dos darrers dies la situació canvia i la calor afluixa força, cauen quatre gotes, i el vent gira cap a tramuntana, més sec i fresc, oferint-nos un alleugeriment de temperatures que tothom agraeix. Al matí ens desperten les animades converses de les orenetes congregades als estenedors i als cables, el xivarri dels pardals i els parrups minimalistes de les tórtores turques, a la nit ens arriben els xiscles aguts dels mussols i les notes malenconioses dels xots. De plantes florides encara es poden trobar, als penya-segats marins, afavorides per la humitat salina, mig amagades entre els rostolls recremats dels camps de cereals i sobretot a prop de l'aigua dolça, al marge de séquies i canals. I de totes destaca una en especial, una planta emblemàtica, molt rara i alhora molt majestuosa, el jonc florit, que compta aquí al Baix Empordà amb la seva única població catalana. Any rere any li dediquem una breu visita i enguany hem comptabilitzat fins a un centenar d'exemplars amb poncelles, flors i fuits. Conviu amb Equisetum ramossissimum, Lythrum salicaria, Epilobium hirsutum, Calystegia sepium i Myriophyllum sp., entre d'altres.


Bales d'userda i Pals al fons

Kickxia spuria al bell mig dels rostolls, abundant

Ammi majus als rostolls, molt abundant

Euphorbia prostrata, espècie neotropical

Penya-segats a Aigua Xelida

Els fruits tendres de l'aritjol Smilax aspera

Limonium revolutum = Limonium minutum ssp. revolutum, endemisme de la costa gironina

Limonium virgatum, molt freqüent

Inula crithmoides i Limonium

El tragacant de Marsella Astragalus tragacantha

Plantago subulata

Euphorbia peplis, planta de platja i sorrals

Scolymus hispanicus, el card de moro


Lliri de mar Pancratium maritimum, les darreres florides

Lysimachia vulgaris fruitada

Alocar vora un canal sec

Vitex agnus-castus, aromàtica i medicinal

Aristolochia clematitis, al marge dels arrossars

Butomus umbellatum, el magnífic jonc florit



lunes, 31 de julio de 2017



Cinquè cap de setmana de juliol


LA RESISTÈNCIA DE LA CERVÀRIA


Calor, molta i molta calor, una canícula insuportable. És cert que cada any ens hem de lamentar de la calor, com si ens oblidéssim de les tortures passades, i pensem que l'actual estiu és el pitjor que recordem, però només cal mirar el paisatge per comprovar que efectivament estem patint un estiu especialment cru i sec. La vegetació arreu la trobem ben resseca i engroguida, també en indrets on anys anteriors per aquesta època les floracions eren prou abundoses, com el Castellar, altiplà per sobre de Centelles. Ens aturem allà una estona de bon matí camí de l'Ametlla. Les boniques gresoleres del vent  Phlomis herba-venti es troben ja malauradament marcides, és la tònica general. Però algunes plantes semblen resistir l'assot de la calorada. En un prat de jonça Aphyllanthion i argelagó, per sobre de les imposants cingleres, envoltat de bosquines de pi roig i de roureda, ens retrobem amb una umbel·lífera elegant, que llueix ara amb força les seves umbel·les florides, tot destacant la seva verdor tendra al bell mig del prat sec i marcit. Ateny els 120 cm d'alt i mostra els folíols ovats, dentats i més aviat incisos. Les floretes blanques, que endevinem saturades de sucres, són molt visitades per borinots, vespes, papallones i altres insectes. És la cervària Peucedanum cervaria, de la qual comptem una desena d'exemplars a la jonceda, i que conviu amb Laserpitium gallicum, Bupleurum rigidum, Scabiosa columbaria, Carduncellus monspeliensum, Thymelaea sanamunda, Catananche caerulea, Eryngium campestre, Dianthus seguieri, Sedum sediforme, Prunus spinosa, Juniperus communis i Cephalaria leucantha, entre d'altres. La cervària apareix de manera molt dispersa per la nostra geografia, tot sent bastant rara, per bé que aquí a Collsuspina té dues o tres poblacions més, de pocs exemplars, en ambients més boscans que aquest.
L'endemà a Llerona camino pel passeig fluvial del Congost, a l'ombra escadussera dels pollancres. No passa ni un bri de brisa, la calor és despietada. A la vora de l'aigua, per poca que flueixi, la vegetació se'ns apareix exuberant. Als arenys del riu, sobre els còdols, que de tan blancs enlluernen, trobo gairebé les mateixes espècies que un any endarrere veiem al Besòs per Montcada: Ambrosia coronopifolia, la tomatera Solanum lycopersicumRumex palustris, l'herba presseguera Polygonum persicaria, la verdolaga Portulaca oleracea, Artemisia annua, Veronica anagallis aquatica, Echinochloa colona, Epilobium hirsutum, Apium sp., etc. A les ribes, Sambucus nigra, Arundo donax, Lythrum salicaria, Dorycnium rectum, Calystegia sepium i un llarg etc. 


Prat de jonça sobre cingleres


Peucedanum cervaria

Peucedanum cervaria



Bupleurum rigidum, orella de llebre

Cephalaria leucantha

Riu Congost per Llerona

Epilobium hirsutum

Echinochloa colona

Portulaca oleracea

Rumex palustris

Polygonum persicaria
Totes les fotos del blog propietat de © Jordi Cebrian

lunes, 17 de julio de 2017

Segona setmana de juliol


CERCANT FLORS DE MUNTANYA A ANDORRA


Cal allunyar-nos ben allunyats de la vall central del país per poder descobrir paisatges veritablement encisadors a Andorra. L'eix central del Principat, per on flueix el Valira i els seus afluents més propers, constitueix una conurbació continua de pobles i ciutats que han crescut amb desmesura i urbanitzacions que s'enfilen sense limitacions pels vessants fins força amunt. La vall, vista des de la carretera que mena a Engolasters, se'ns apareix com un monstre insaciable, una ciutat atapeïda i densa, enclaustrada entre les muntanyes que semblen a punt d'explotar per la pressió d'una urbanització que no té aturador. Andorra ha apostat pel turisme de masses, el turisme de neu a l'hivern i la primavera, el turisme esportiu i d'aventura a l'estiu, i pel comerç a gran escala i el seu paisatge ha acabat pagant un preu molt alt en termes de transformació. Moltes muntanyes han esdevingut el marc exclusiu per un negoci concret, l'esquí, i han perdut per sempre més la seva essència natural. És aquí on trobem el domini esquiable més extens de tot el Pirineu. A les seves proximitats i a les valls s'ha produït una edificació imparable i exagerada, cases i més cases que responen a un mateix model d'habitatge de muntanya, per acollir a aquest turisme de masses, atret per la neu i per altres activitats vinculades. Però per sort Andorra encara conserva espais de gran bellesa, on poder retrobar la pau i admirar la Natura en estat pur. Aquests dies hem tingut l'oportunitat de visitar tres en concret, la Vall de Sorteny i els llacs de Tristaina per la banda d'Ordino-Arcalís i els coneguts llacs de Pessons, a prop de Grau Roig, al sector nord del Principat. Prats i herbassars que acullen un munt de plantes ara ben florides, pastures on pasturen vaques i cavalls, aspres tarteres i abruptes roquissars de pedra granítica i un magnífic rosari d'estanys de muntanya, de mides i formes molt diverses, que atrauen a una bona quantitat d'excursionistes de totes les edats. En aquestes altituds, per sobre els 2.000 metres, la calorada intensa de la vall que aquests dies ens castiga i les corrues de gent que visiten àvidament les botigues i els enormes centres comercials, queden molt lluny. Pessons i Tristaina destaquen per la magnificència dels seus llacs, però per a un afeccionat a la botànica Sorteny és el destí ideal. Compartim a continuació una trentena de fotos de plantes i paisatges que hem pogut admirar tot caminant per les muntanyes andorranes.


La Vall de Sorteny, parc natural

Iris latifolia, abundant i al seu punt àlgid

Gentiana lutea, abundant

Gentiana burseri

Aconitum pyrenaicum

Melampyrum sylvaticum

Ranunculus aconitifolius

Lilium pyrenaicum, emblemàtic com pocs

Potentilla pyrenaica

Sedum roseum, la rodiola, planta medicinal

Saxifraga aquatica, endèmica dels Pirineus

Narthecium ossifragum, en mollera

Llacs de Pessons

Arnica montana, medicinal

Lilium pyrenaicum, un segon grup

Dryopteris oreades, falguera de rocam granític

Saxifraga pentadactylis

Saxifraga moschata

Saxifraga geranioides

Sibbaldia procumbens, prop de congestera

Salix herbacea

Cardamine bellidifolia

Androsace carnea

Loiseleuria procumbens, ja fruitada

Cerastium cerastoides

Primula integrifolia

Geum pyrenaicum

Androsace vandellii, coixinet ja amb les flors pansides

Congestera a Tristaina

Senecio adonidifolius

Filipendula ulmaria a Llorts

Doronicum grandiflorum

Llac del mig a Tristaina

Totes les fotos del blog  © Jordi Cebrian