EFECTES DEL CONFINAMENT, UNA BOGERIA DESFERMADA
El confinament comarcal per als ciutadans de Barcelona suposa un alleugeriment ridícul i fins i tot insultant. Obligats a mantenir-se dins els límits d'una comarca tan poblada, les aglomeracions als espais oberts, als parcs, al front marítim, a les platges i al solei de Collserola resulten gairebé asfixiants, com no ens cansem d'insistir. Tothom té dret a gaudir d'aquests espais per esbargir-se, practicant l'activitat que més els hi omple, només faltaria. A Collserola, al solei que mira a la ciutat, a la Carretera de les Aigües i proximitats, les gentades, sobretot els cap de setmana, omplen tots els camins, dreceres, cruïlles, torrenteres i miradors, és una bogeria desfermada, que pot tenir conseqüències molt negatives per al parc de Collserola. Els biciclistes s'han apoderat del parc, que ha esdevingut un circuit recurrent per al seu propi gaudi. Molts circulen amb prudència, aprofitant les nombroses pistes que a diferents nivells recorren el parc, però també són molts els que necessiten una injecció d'adrenalina extra, i es llencen per senderons estrets i de fort pendent, a velocitats embogides, ignorant el risc que pot suposar per als caminadors amb els quals es creuen. Hem patit sovint aquesta xacra i hem comprovat com alguns ciclistes sí que frenen i es disculpen quant et troben pujant en sentit contrari, però altres en canvi et passen pel costat sense reduir la velocitat de caiguda i fins i tot et colpegen en passar, una actitud incívica i inadmissible. I és que passejar per Collserola ha esdevingut en certa manera una activitat de risc, força desagradable, tot plegat un estat de coses que no convida a l'optimisme.
La primavera, de la qual només en separa un mes i mig, ja comença a despuntar en mil detalls. El febrer és mes de florida per als ametllers. Trobem petites clapes d'ametllers en diferents punts del solei de Collserola, davant del Cosmocaixa o a Vallparc. Abelles fusteres, abellots i abelles de la mel visiten joioses les seves espectaculars flors blanques o rosades a la cerca del pol·len i nèctar vivificador. Trobem els primers arbres i arbustos en flor, ginestes de procedència ornamental com Retama monosperma, mimoses i aladerns. També una bona representació de plantes herbàcies com la mostassa Sinapis alba -molt comuna en diferents punts-, Diplotaxis erucoides, Oxalis pes-caprea, Borago officinalis, Salvia verbenaca, Antirrhinum orontium, Reseda lutea, Reseda phyteuma, Alyssum maritimum, Lathyrus clymenum, Euphorbia serrata, Euphorbia characias, tot plegat espècies de tendència ruderal, molt i molt comunes.
 |
| Ametller en flor, Prunus dulcis |
 |
| Flors i fulles comencen una breu convivència |
 |
| Ametllers al solei de Collserola |
 |
| Vistes sobre la ciutat |
 |
| La ciutat des de la carretera de les aigües |
 |
| Antirhinum orontium |
 |
| Euphorbia characias |
 |
| Reseda lutea |
 |
| Borago officinalis |
 |
| Lathyrus clymenum |
 |
| Oxalis pes-caprae |
 |
| Mostassa blanca Sinapis alba |
 |
| El malson de les bicis baixant pels senderons |
 |
| Senderó molt erossionat pel pas freqüent de bicicletes |
 |
Xoriguer vigilant Falco tinnunculus
© Jordi Cebrian, febrer, 2021 |
