sábado, 15 de febrero de 2020

Dissabte 15 de febrer


EL CAMÍ DE LA SÉQUIA


Des de més o menys uns 800 metres al nord de Balsareny fins al parc de l'Agulla, als afores de la ciutat de Manresa, s'estén la séquia o canal medieval de Manresa, una obra cabdal de l'arquitectura medieval (segle XIV), atribuida al mestre d'obres Guillem Catà, i que amb un recorregut de 26 kms i amb un desnivell de poc més de 10 metres, va suposar un impuls extraordinari per al desenvolupament de l'agricultura a la plana del Bages. Un agradable sender ressegueix la séquia al llarg de bona part del seu recorregut, que al seu torn flueix també en paral·lel al corrent del riu Llobregat, ombrejat per un formidable bosc de ribera. La ruta permet visitar diferents monuments i fites turístiques de la comarca del Bages, com ara el castell medieval de Balsareny, el poblat ibèric del Cogulló, la vil·la reial de Santpedor o el conegut monestir romànic de sant Benet de Bages. Al mateix riu trobem interessants construccions hidràuliques de l'època medieval com l'aqüeducte de Conangle o la bonica resclosa dels Manresans, punt d'inici de la séquia pel nord. El camí travessa a tocar del riu Llobregat diferents antigues fàbriques, avui dia en estat gairebé ruïnós, però que mantenen el seu encant i que ens retornen el record de les dures condicions de vida dels treballadors d'aquestes colònies industrials del segle XIX. Més al nord dels Manresans el camí sota el bosc de ribera ens permet arribar si es vol, fins al següent poble, Navàs. Nosaltres tanmateix hem recorregut els trams entre Balsareny fins a poc més al nord de les rescloses dels Manresans, i dos trams entre Balsareny i Sallent, amb una ullada inicial, de bon matí, a l'aiguamoll de la Bòbila, als afores de la interessant població de Santpedor. Al matí, una boira densa i humida ha engolit el paisatge, fins que al migdia s'ha anat dissipant. Hem pogut observar diferents plantes en flor al llarg del camí: ruderals com ara els boixacs, les ravenisses blanques, les fumàries, els lamis Lamium amplexicaule i els dents de lleó; plantes de bosc com el lloreret Daphne laureola, les violes Viola alba i Viola suavis catalonica, exemplars imponents de salzes, pollancres i aurons, i la presència remarcable de boix grèvol i de llorer a la vora del riu  Llobregat. Ànecs coll-verd i corbs marins a la llera del riu; pinsans, caderneres, pardals de bardissa, cargolets, bruels, mosquiters, raspinells i mallerengues cua-llarga al boc de ribera, al canyar i a les romegueres, amb una menció especial al grup de durbecs aturats al damunt de les copes dels pollancres. Una excursió plenament recomanable. Tot seguit, un resum gràfic de la jornada.

Aiguamoll de la Bòbila a Santpedor

L'ermita de Serrasans s'intueix entre la boira

Ermita romànica de Sant Miquel de Serrasans


Font de sant Roc

Catifa d'ortigues

Cascada de ravenisses blanques

Resclosa dels Manresans



Bosc de ribera al Llobregat


Pont de Santa Maria

Torre del Gas o de l'Aigua, a Sallent
Antiga fàbrica a Sallent

Bosc de ribera i talús fluvial

Testimonis bruts de la darrera riuada

Les aigües desfermades pentinen les riberes del riu

Enèrgic espanta-ocells

El camí de la Séquia i els petits horts


Imatge pertorbadora de l'autovia elevada

Antiga fàbrica del Molí, de filats cotó, tancada l'any 1966

Fàbrica del Molí

Els petits horts entre séquia i riu

La fortalesa del vell camperol


Aments de Salix atrocinerea


Fruits de vidalba Clematis vitalba, una obra d'art de la Natura

Lloreret Daphne laureola en flor

Fumaria capreolata

Viola suavis catalonica


Ànec coll-verd Anas platyrhynchos

Cadernera Carduelis carduelis

Durbec difuminat dins de la boira

© Jordi Cebrian

miércoles, 5 de febrero de 2020




Dilluns, 3 de febrer


EL CAMÍ DELS PINS PERDUTS


És ben sabut que el passat temporal Glòria ha provocat una mortaldat massiva d'arbres per tota la geografia catalana. Collserola no ha estat una excepció. En una passejada en bicicleta per la carretera de les Aigües, a la solana de Collserola, hem arribat a comptabilitzar fins a 51 pins abatuts o trencats. Les brigades forestals del parc natural han portat a terme intervencions d'emergència per tal de retirar troncs morts o descalçats i amuntegar brancam perdut. Els pins, amb la seva estructura radical molt horitzontal i la seva posició en desnivells o talussos més o menys empinats, són especialment proclius a patir estralls quan bufa el vent amb molta força com va ser el cas. Es poden veure també molt grans pins, blancs i pinyers, que dibuixen inclinacions força preocupants, que fa pensar que una propera ventada forta els pugui acabar desplomant. Igualment xiprers, pollancres i lledoners han estat víctimes del vent i les pluges intenses i es poden trobar no pocs exemples al llarg del mateix camí. Ara al febrer els ametllers de la solana de Collserola ens mostren les seves millors gales, amb una florida espectacular, que atrau tot un exèrcit d'insectes pol·linitzadors. 









Pins trencats a la Diagonal

Delairea odorata, enfiladissa

Delairea odorata, al·lòctona escampada vora els camins a Collserola

Moricandia arvensis, de llarga florida

L'espectacle dels ametllers florits





Flors i fulles comencen a conviure

Euphorbia segetalis

© Jordi Cebrian