lunes, 12 de noviembre de 2018


Segon cap de setmana de novembre

LA LLENGUA VIPERINA DE PALS

Present al litoral i prelitoral de les comarques del nord-est català, per bé que força rara, l'aristolòquia sarmentosa o clematítide Aristolochia clematitis L. l'hem trobada en ambients d'aiguamoll i en marges dels arrossars, barrejada amb altres plantes ruderals Diplotaxion, a l'àrea de Pals. Florida encara al mes de novembre, mostra unes flors de color groc pàl·lid, amb la peculiar forma de llengua d'escurçó de totes les aristolòquies, i és per això que també es coneix com a llengua viperina. Som davant d'una planta força tòxica. La seva ingesta pot produir cremor a les mucoses gàstriques i a dosis altes, convulsions i fins i tot parada respiratòria. Tanmateix és una planta emprada en la tan controvertida pràctica homeopàtica, en dosis mínimes, i s'havia fet servir per guarir fístules, nafres, cremades i èczemes a la pell. Es considera oxitòcica, diaforètica, antiinflamatòria, demulcent i cicatritzant, entre d'altres virtuts, i s'havia usat com a estimulant uterí. S'aplica en decocció de les arrels, en forma de pomada, crema o tintura alcohòlica. Però és millor evitar-la per prudència. Es creu que les aristolòquies atrauen els pol·linitzadors -bàsicament dípters menuts- mitjançant una forta ferum a podrit. Disposen d'un sistema de pol·linització molt especialitzat. Les flors consten d'un peculiar periant tubular, dividit en tres parts: un tub que culmina en una zona més oberta o utricle, on es guarda el ginostem i una zona estreta que connecta tots dos elements. A la clematítide el tub és lleugerament recorbat. La part basal de l'utricle està recoberta de pèls dirigits cap avall, que impedeixen que els insectes puguin escapolir-se. La planta busca mantenir-los vius uns pocs dies per assegurar-se el procés pol·linitzador, i a canvi de la seva "paciència", els insectes són recompensats amb gotes de nèctar segregades per dos nectaris. Aquest fenomen ha estat estudiat per J. Lara Ruiz, 2011, d'on hem tret aquesta interessant informació. 

Altres dues plantes medicinals hem trobat aquests dies al Baix Empordà. Al molt recomanable camí de ronda entre Tamariu i la bonica i recollida Cala Pedrosa, en una barrancada, ens surt una petita concentració  d'aloc Vitex agnus-castus i de murta Myrtus communis, totes dues plantes fructificades. La primera s'usa en fitoteràpia com a regulador hormonal i sedant en problemes ginecològics diversos. I la segona és antisèptica i antibiòtica i es fa servir per guarir afeccions respiratòries. Les fulles de les dues plantes són prou aromàtiques. 


Aristolochia clematitis



Ludwigia peploides, planta al·lòctoma que fa catifes flotants als canals

Camí de Cala Pedrosa

Aloc Vitex agnus-castus

Murta Myrtus communis

Fullam de bàrlia Barlia robertiana, acumulant reserves
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

sábado, 3 de noviembre de 2018


Primer cap de setmana de novembre de 2018


ELS SAFRANS DE VIDRÀ

Pugem al Vidranès per gaudir un any més de la simfonia de colors del bosc caducifoli. Fa un dia no poc emboirat al matí, no pas massa fred, però a mig matí els núvols escampen. Per sobre del poblet de Vidrà l'estretíssima pista de muntanya s'enfila en diverses ziga-zagues cap al Coll de Collfred, tot passant pel llogaret de Ciuret. De seguida comprovem que la fageda no se'ns apareix tan rutilant i espectacular com altres anys. El fullam es veu apagat, marronós i exempt d'aquella brillantor que enlluerna i que t'esperona a agafar la càmera de fotos. Sembla clar que els pigments que prenen el relleu de la clorofil·la en el procés fotosintètic de les fulles, com carotenoides, bàsicament xantofil·les, i flavonoides, adquireixen més o menys lluentor en funció de les temperatures i el grau d'humitat. Enguany hem tingut una tardor molt humida, amb canvis sobtats de temperatura, i això podria explicar el to tan apagat i ensopit de la fulla del faig i dels aurons. Trobem els camins ben entollats, encatifats de fullaraca, però tanmateix ben poques plantes en flor, totes elles en marges forestals i en prats oberts: Achillea millefolium, la medicinal Stachys officinalis, Prunella grandiflora, Inula conyza, Catananche caerulea, uns pocs exemplars isolats de la bonica Gentiana ciliata, Seseli annuum, etc. A les pastures del Pla Traver, on pasturen o reposen un munt de vaques, trobem una estesa espectacular del safrà de tardor Crocus nudiflorus, potser una de les localitzacions més meridionals d'aquesta preciosa planta bulbosa. Al matí, una bona part de les flors les trobem tancades, amb els tèpals contrets, una estratègia, el tancament floral, que la planta practica per tal de protegir les estructures sexuals de la gelor nocturna o de les inclemències del temps -termonàstia- Amb la insolació o intensitat de la llum solar, les flors tornen a obrir-se -fotonàstia-, permetent que els insectes les pol·linitzin. Les obrim amb cura per admirar la seva delicada arquitectura interna -els estigmes-, però de seguida les tornem a deixar com les havíem trobat. El cel s'obre, els núvols s'escampen i els safrans despleguen amb delicadesa el seu periant. 


Inula conyza, dins del bosc

Gentiana ciliata, xopa per l'humitat

Stachys officinalis, l'herba per al mal de cap

Vaca reposa al Pla Traver


Faig i freixes

Seseli annuum

Catananche caerulea

Safrans tancats

Safrà de tardor Crocus nudiflorus



Peucedanum officinale

Salt del Molí, amb un cabdal generós d'aigua