ARRÒS I ARISTOLÒQUIES
A la zona de Pals, terra d'arrossars, només unes parcel·les han tingut el permís de conrear-lo, per causa de la sequera, altres, en canvi, no l'han tingut i resten ermes. L'espigues d'arròs ja es veuen força madures i el temps de la collita deu ser a prop. A les Basses d'en Coll els camps d'arròs es veuen envoltats per concentracions d'una planta gairebé cosmopolita, la pota de gall Echinochloa crus galli (L.) Beauv. De fet, ambdues gramínies constitueixen una associació vegetal específica: Oryzo-Echinochlolon. Aquesta gramínia pot infestar els camps d'arròs i s'han d'esmerçar recursos per controlar-la, per evitar pèrdues, de vegades molt importants. És temps de florida de les espectaculars aristolòquies Aristolochia clematitis L., que surten també a la vora dels arrossars en petites concentracions. Les arrels de les aristolòquies s'havien emprat com a emmenagogues i oxitòciques, i per tractar algunes afeccions cutànies com ara l'acne juvenil, però avui dia està en desús per la seva alta toxicitat. Grups de cigonyes s'arrepleguen en els camps d'alfals a la recerca de saltamartins i altres insectes.
 |
| Espiga d'arròs Oryza sativa |
 |
| Arrossars |
 |
| Pota de gall Echinochloa crus-galli |
 |
| Aristolochia clematitis |
 |
| Desembocadura del Ter i el Montgrí |
 |
| Catifes d'algues i les Medes al fons |
 |
| Pulicaria dysenterica |
 |
| Sympetrum fons-colombi |
 |
| Mussol Athene noctua |
 |
| Estol d'esplugabous |
 |
| Grup de cigonyes |
 |
| Inula graveolens, de florida tardoestival |
 |
| Estornells, tan abundants |
 |
| Flamencs i oques al Matà |
© Jordi Cebrian, setembre 2023
