domingo, 15 de septiembre de 2019

Dissabte 14 de setembre de 2019


PLANTES MEDICINALS A LA CERDANYA


Pugem a la Cerdanya per veure plantes, amb un programa més o menys definit. Pel camí, ens aturem en un indret frescal i ombrejat, a Cercs, on brollen les aigües netes de dos brolladors, que conflueixen al torrent. És un espai adequat com a zona de pícnic i lleure, molt freqüentat els caps de setmana, però com que arribem ben d'hora, encara no hi ha massa gent. El nostre company CP, que ha esdevingut un notable expert en briòfits, ens mostra una bona varietat de molses, arrapades a la roca humitejada del peu de cingle o bé a la vora del torrent. Cal agafar la lupa per copsar les subtils i delicades diferències morfològiques, que ens poden ajudar a identificar-les. En destaco només una de molsa, que és potser la més prioritària de les que anàvem cercant, Cinclidotus vivesii o similar. Si és tractés d'aquesta primera, puix encara esperem confirmació, ens trobaríem davant de l'única localització d'aquesta espècie a la península Ibèrica. Les formes que adopta la Natura esdevenen de vegades colpidores i sorprenents, però molt sovint ens passen desapercebudes. És el cas d'una mena de mucositat llefiscosa i fosca, que en CP ens mostra, recollida del llit del torrent. Quan la mirem augmentada amb la lupa, ens semblen ben bé unes tirallongues de menuts ous d'amfibis, com si fos una posta, però en realitat no és altra cosa que una alga vermella, del gènere Batrachospermum. 



Cinclidotus


Batrachospermum, alga vermella de riu

Més tard fem un volt per les Basses de Gallissà. Aquest espai, situat al costat del riu Segre, uns 3 km a l'oest de Bellver de Cerdanya, era una antiga explotació extractiva d'àrids, que l'any 2002 va ser restaurat i reconvertida en zona humida, amb el suport econòmic de la Fundació Territori i Paisatge. Es caracteritza per una rica vegetació de ribera, amb exemplars prou imponents de salzes Salix alba i pollancres Populus nigra, clapes de verneda Alnus glutinosa, freixes, avellaners i saücs, entre d'altres. A les basses trobem vegetació aquàtica i de ribera, com ara bogues Typha sp, joncs Juncus sp., catifes flotants de Polygonum amphibium, llenties d'aigua Lemna minor, etc. Diferents plantes al·lòctones hi són presents, com ara Bidens tripartita, Conyza sp., i sobretot grans concentracions de nyàmeres Helianthus tuberosus, encara per florir. El capítol de plantes remeieres està també molt ben representat aquí a Gallissà. La consolda gran Symphytum officinale s'ha fet servir, com ja ens diu el seu nom popular, per "consolidar" fractures i dislocacions. Està indicada en ús extern sobre èczemes, hematomes, contusions, inflamacions osteo-articulars, tendinitis i cremades. La presència d'alcaloides actius fa d'ella una planta amb una certa toxicitat, que ha de ser  evitada en ús intern. La salicària  Lythrum salicaria, força abundant a l'espai, destaca pel seu poder astringent i antihemorràgic, i es destina a guarir colitis, diarrees, úlceres varicoses, hemorràgies lleus per ferides a la pell. La bardana Arctium minus s'havia emprat per tractar afeccions urinàries i dispèpsies i popularment com a depuratiu, per afavorir la cura de diferents problemes dermatològics com ara l'acné juvenil, la dermatitis seborreica, els grans, les picadures d'insectes, les urticàries i els èczemes. Les saponàries Saponaria officinalis, que aquí formen masses denses vora les basses i als herbassars, havien estat emprades com a mucolítiques i expectorants, en bronquitis, emfisemes i atacs asmàtics, però avui dia està en desús. Les boniques inflorescències daurades del tanacet Tanacetum vulgare, riques en oli essencial, han estat utilitzades com a remei tradicional per combatre els paràsits intestinals (oxiures). 
Més a l'oest, no lluny de la peculiar torre inclinada del temple romànic de Santa Eugènia de Nerella, relocalitzem la concentració d'una espectacular planta bulbosa de florida tardo-estival, el còlquic Colchicum autumnale. El trobem als marges d'un prat moll a la riba del Segre, hi comptem per sobre del centenar d'exemplars, molt vulnerables a causa de la possible freqüentació de la zona per activitats lúdiques evitables. El còlquic es distingeix d'altres bulboses similars per tenir 6 tèpals de color liliací i 6 estams. Les fulles surten a la primavera següent i mai no coincideixen amb les flors.  El còlquic és una planta molt tòxica. Bulbs i llavors, molt rics en alcaloides actius (colquinina i colquicina), havien estat destinats tradicionalment al tractament dels atacs de gota, però cal advertir que la seva ingesta podria provocar, en qui s'aventurés a fer-la, rampes, taquicàrdia, hipotensió, convulsió i deliri, entre altres símptomes. 
Les flairoses mates d'hisop Hyssopus officinalis són força freqüents als marges de la carretera i al principi del camí del riu. Aquesta labiada, de fragància delicada, emprada com a herba aromàtica per cuinar, és també una coneguda planta medicinal, destinada al tractament de diferents afeccions respiratòries, com ara al·lèrgies, amb rinitis, sinusitis, bronquitis i atacs asmàtics, però també sobre nafres i cremades a la pell i per desinfectar ferides. 
Una altra planta, que és medicinal i tòxica alhora, ens surt a la interessant Vall de Pi, al marge del bosc de pins i avets, on el camí comença a guanyar alçada: mates gegantines de la belladona Atropa belladona, de la qual ja vàrem parlar no fa gaire en aquest blog. En un revolt ombrívol i humit del camí a la Foradada, dins d'un forat de pedra, barrejada en un garbuix de plantes marginals, descobrim una papaveràcia de mida gran, que mostra encara els seus fruits en càpsula, malgrat que la planta es troba ja molt pansida. Deu ser la Meconopsis cambrica, que en efecte ja figura citada aquí al Banc de dades. Gencianes Gentiana ciliata i serpolls Thymus serpyllum van apareixent als prats i al marge del bosc. 


Basses de Gallissà
Polygonum amphibium


Catifa de saponàries Saponaria officinalis

Consolda gran Symphytum officinale

Verneda

Hisop Hyssopus officinalis

Colchicum autumnale



Echinops sphaerocephalus

Euphrasia, potser minima ??

Fruit de belladona Atropa belladona


Gentiana ciliata, de floració tardoestival

Falguera de roca Polystichum lonchytis

Polygonatum verticillatum, ja pansida

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

domingo, 1 de septiembre de 2019




28 d'agost


BUXUS MORTIS


Dimecres passat vam pujar a l'ermita de Sant Antoni de Camprodon, una excursió clàssica i senzilla, de poc més de 3 km d'ascens des de la vora del camp de golf. Feia exactament 4 anys justos, el mateix dia d'agost, de la darrera vegada que vaig pujar, en aquest cas amb l'amic RRM, en una jornada també deliciosa. Però amb una gran diferència. Llavors els prats estaven ben verds, tendres i humits, les floracions eren encara abundants i els boixos encara romanien sans. Aquest dimecres trobem els prats secs, engroguits, gairebé recremats a causa de la preocupant manca de pluges, les floracions són més escasses i les mates de boix Buxus sempervirens presenten un aspecte desolador. Al principi del camí ens vam creuar amb dos excursionistes que baixaven a bon pas. Un d'ells em va recordar al conegut periodista gironí Antoni Puigverd de La Vanguardia. Dos dies després aquest cronista publicava en aquest diari un magnífic article sobre la plaga que afecta els boixos, on ho explicava molt bé, i a mi em demostrava que en efecte era ell a qui havia vist.
El fet és que arbustos de boix de totes les mides es troben devastats, al llarg de tot el camí fins al Pla de Bonaire, per aquesta plaga despietada. El dens sotabosc de boix, temps enrere verd lluent i ufanós, ha quedat transformat en una barrera decadent, de mates deslluïdes de color marró clar, en procés de descomposició. El causant, com ja s'ha publicat arreu, és la papallona del boix Cydalima perspectalis Walker. És una papallona de la família Crambidae, originària de les regions tropicals humides de l'est d'Àsia, tal com recull la fitxa informativa número 78 del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Es va detectar per primer cop l'any 2007 a Alemanya, ficada probablement dins d'una importació de material de jardineria. Anys més tard, el 2014, es va detectar per primer cop a Catalunya, a Besalú, Garrotxa. L'eruga fa entre 30 i 40 mm de llargada, té el cap negre, el cos de color groguenc i més tard verdós i en cada segment apareixen uns tubercles negres envoltats de blanc. En la fase adulta es transforma en una papallona de mida mitjana, d'ales blanques amb irisacions violàcies. Però és en la forma d'eruga quan fa més mal. El seu únic aliment són les fulles del boix, que devora amb una voracitat sense límits, tot deixant la planta decolorada, pansida i al llindar de la mort. A l'Àsia, on també s'alimenta de fulles d'una espècie de boix, compta amb depredadors naturals que controlen les poblacions, no en canvi aquí a Europa, on la papallona actua sense trobar impediments. 
A mesura que anem pujant cap al Pla de Bonaire, la presència d'aquestes erugues insidioses, i alhora bellíssimes, és constant. Pengen de subtils filaments de seda, que només es veuen a contrallum, de vegades en concentracions de 2 fins a 10 o més, tot semblant, com diu en Puigverd, els barrots d'una presó, o potser les fines cordes d'un violí a punt d'executar la balada de la mort. Les erugues fan moviments de contracció dels seus cossos segmentats per poder copsar el seu objectiu, arribar al fullam del boix, i quan camines, no pots evitar ensopegar amb aquests cucs que s'enganxen a la roba o a la pell o al nas, la qual cosa t'obliga a fer gesticulacions furioses i ridícules per treure-te'ls de sobre. Hem observat que l'afectació tendeix a començar a la part baixa i central de la planta i culminar a la part superior. Aquesta plaga provoca la defoliació total i extrema de l'arbust, que pot acabar molt danyat i si aquesta defoliació es repeteix, la planta es va debilitant fins a la mort. Les papallones es dispersen molt ràpidament, ocupant espais nous amb boixeda, on irremeiablement dipositaran els ous, que donaran lloc a una nova generació d'erugues. La situació de les boixedes de sant Antoni sembla força extrema, i afecta, com hem dit, la totalitat de les mates fins al Pla de Bonaire. Per sobre d'aquest punt, les mates encara semblen lliures d'aquesta afectació, però ja es veuen els primers símptomes d'exemplars tocats.
La plaga del boix està afectant de manera severa totes les boixedes de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya, i comença a ser molt visible a l'Osona, el Moianès, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i el Vallès. Grups d'experts i grups de treball de tècnics oficials han coordinat les seves actuacions per tal de mirar de posar fre a aquesta plaga tan devastadora.


Boix Buxus sempervirens afectat per la plaga

Detall del procés de defoliació

Mata de boix talada

Barrots o cordes de violí

Nous brots després de l'actuació, caldrà esperar a veure què

L'eruga del boix Cydalima perspectalis



La font del boix amb el boix moribund al costat

Boixos encara sans al cim de Sant Antoni




GALERIA D'UMBEL·LÍFERES


L'ascens a sant Antoni ofereix una bona oportunitat de gaudir de la flora en aquest tram final del llarg estiu. És el moment en què floreixen moltes umbel·líferes, de grosses i aparents com la xirivia Pastinaca sativa i la robusta angèlica Angelica sylvestre, a altres més modestes però no menys belles, com el medicinal comí Carum carvi, l'anyol Conopodium majus, la séseli de muntanya Seseli montanum, la pastanaga borda Daucus carota, l'elegant astràntia Astrantia major, les cominasses Chaerophyllum hirsutum i Chaerophyllum aureum o el julivert de bosc Pîmpinella major. Menció a part té una espècie d'umbel·lífera rara i protegida, el silaum Silaum silaus (L.) Schinz et Thell. el qual té en aquests prats molls de muntanya humida (Molinetalia) la seva única població catalana. Conviu amb Molinia caerulea, Trifolium pratense, l'esmentada pastanaga borda, Briza minima, Centaurea jacea, Hypericum maculatum, Serratula tinctoria. Succisa pratensis, Potentilla erecta, Odontites serotinus, Achillea millefolium, Galium verum, Sanguisorba officinalis, la séseli de muntanya, Euphrasia sp., Stachys officinalis i Alchemilla xanthochlora, entre d'altres. A les petites basses -pràcticament seques- i als voltants, hi domina en canvi la vegetació de ribera, amb Typha latifolia, Polygonum hydropiper, Epilobium hirsutum i una densa catifa de les aromàtiques mentes Mentha arvensis. 

Pel camí, tan de pujada com de baixada, admirem els imponents exemplars de roures Quercus petraea, Quercus humilis i altres, de faig Fagus sylvatica, els majestuosos til·lers Tilia cordata, l'avinguda de bedolls Betula pendula, els erables Acer pseudoplatanus, amb plançons afectats per fongs, potser de l'espècie Rhytisma acerinum, i les fragants mates florides i també fructificades de la serverola grossa Agrimonia procera.

Ben a prop del nostre destí, a Camprodon, el cel s'enfosqueix al nord i l'oest i es comença a sentit tronar, però la tempesta que esperàvem no acaba d'arribar, almenys a la vall de Camprodon, només quatre gotes inapreciables i un bri de vent inofensiu. Els prats assedegats hauran d'esperar a un altre dia.


Agrimonia procera, molt fragant


Astrantia major

Seseli montanum
Angelica sylvestris
Pimpinella major
Alchemilla xanthochlora

Acer pseudoplatanus, fullam afectat per fongs. potser Rhytisma acerinum

Quercus petrae

Polygonatum multiflorum, fruits
Sanguisorba officinalis

Verbascum thapsus


Tilia cordata

Silaum silaus



Fruits del silaum
Serratula tinctoria

Catifa de mentes

Mentha arvensis

Polygonum hydropiper, comestible

Odontites serotinus

Stachys palustris, en bosc de ribera

Succisa pratensis

Solidago canadensis, al·lòctona

Avinguda de bedolls

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian