domingo, 13 de agosto de 2023

AIGÜES VERDES

 CREIXEMENT D'ALGUES AL FALGAR


La calor intensa que estem patint aquest estiu i la manca de pluges afavoreixen el creixement de petites algues verdes i blaves, que ha acabat per tenyir de verd les aigües de l'estany del Parc del Falgar, a Llerona. Aquesta saturació d'algues, que forma una fina pel·lícula verda surant a la superfície, altera l'equilibri natural de l'estany i la qualitat de les seves aigües, tot danyant severament a molts éssers vius que hi viuen. Fotges, polles d'aigua i ànecs coll-verds potser en una primera etapa disposen d'una sopa boba de nutrients a la qual recórrer, però a la llarga pot reduir la presència de plantes aquàtiques i altres organismes dels quals s'alimenten. Aquestes algues poden acabar asfixiant plantes i petits animalons que viuen sota la superfície, però alhora poden emetre toxines i provocar la mort massiva de peixos, com s'ha vist tantes vegades. Caldrà estar atents del que acaba passant al Falgar. De moment, les aigües verdes de l'estany gran del Falgar ofereixen una estampa d'una gran plasticitat, com es pot veure a les fotografies, però al mateix temps s'ha d'interpretar com una alerta de que la salut de l'estany no és gens bona. Les pluges, què de moment no arriben, podrien capgirar aquesta situació. Tant de bo. 


Saturació d'algues a l'estany



Sobrecàrrega de nutrients a les aigües

Epilobium hirsutum

Lycopus europaeus


La llera del Congost invisible rere la vegetació de ribera

Lythrum salicaria i vespa

Epilobium hirsutum

Cladium mariscus

Leptodes pirithous sobre salicària

Typha sp.


Llúpol Humulus lupulus, flors masculines

Veronica anagallis-aquatica

Mentha aquatica

Orenetes aturades al canyar riba del Congost


Fotges sorpreses per la verdor de les aigües

Cabusset Tachybaptus ruficollis alimentant a la seva cria

Espiadimonis, potser Lestes viridis ??


© Jordi Cebrian, agost 2023


miércoles, 9 de agosto de 2023

BUTOMUS VERSUS LUDWIGIA?

 UNA PLANTA INVASORA AL BAIX EMPORDÀ


Segons explica el CREAF, a Catalunya poden haver-hi unes 580 espècies de plantes no autòctones, una part de les quals es comporten com a invasores. Gairebé la meitat, unes 260, procedeixen d'Amèrica del sud. La via més habitual d'entrada és per usos de jardineria. És el cas d'una planta aquàtica, originària de la zona d'Uruguai i Argentina, Ludwigia grandiflora Michx. (Greuter & Burdet) (abans Ludwigia uruguayensis), que ha esdevingut abundant en diferents punts del país, com ara el Baix Llobregat i el Baix Empordà. Ocupa canals, séquies, rieres i trams de rius, tot formant denses catifes flotants, i quan és florida, destaca per la bellesa de les seves flors grogues, molt cridaneres. A la zona de Pals, la ludwigia és molt comuna als canals a tocar de les Basses d'en Coll, però també en altres canals de rec propers. El rec on es trobava una de les dues úniques poblacions del jonc florit Butomus umbellatus L. de Catalunya es troba aquests dies envait de canya xinesa Arundo donax i d'una atapeïda catifa de ludwigia, que potser no deixa créixer res més. No sabem si està prevista alguna actuació per tal de preservar aquesta espècie protegida i si és o no procedent reduir la presència de plantes invasores, però de moment no hi ha cap indici de què es faci alguna cosa. Entre el garbuix de canyes, al llit del rec, hem detectat un sol exemplar de Butomus, ja fructificat. Res en comparació amb els anys anteriors, on hi havia desenes. Per exemple, els 86 peus de Butomus comptabilitzats aquí l'any 2019.

Malví Althaea officinalis

Butomus umbellatus

Canal entapissat de ludwigies

Ludwigia grandiflora




Rec cobert de ludwigies




© Jordi Cebrian, agost 2023