Dissabte 17 de febrer
FLORACIONS D'HIVERN AL MONTGRÍ
Un any més tornem a la Muntanya Gran, l'extens altiplà del massís del Montgrí que ressegueix amb suaus ondulacions el perfil de la costa. Terreny calcari, majoritàriament del Cretaci, que presenta una cobertura d'argiles nues sobre la que prospera una vegetació esparsa, juntament amb una densa cobertura de garriga amb garric i arítjol i brolles obertes de romaní i estepes. Els pronòstics del temps eren pessimistes, com per no sortir de casa, i efectivament ens trobem amb un dia gris i boirós, i alhora amb una gran pau i solitud. Però acabarem gaudint d'escletxes de sol, unes temperatures agradables, ni un bri de vent i la pluja anunciada no arriba fins que estem a punt de marxar. Hem tingut molta sort. Explorem la Muntanya Gran en tres punts successius, per detectar aquestes primeres floracions, floracions hivernals de plantes anuals i de geòfits amb bulb. La major de les plantes que cerquem són molt menudes i ens obliguen a jeure a terra, en incòmodes postures, per tal de copsar bé les seves característiques morfològiques. Els alls menuts Allium chamaemolly hi són abundants. Els trobem florits i fructificats i totes dues coses alhora. Les delicades romulees Romulea columnae apareixen també amb abundància sobre el terra nu, unes fulles molt primes i un xic carnoses, que dibuixen formes recurvades que recorden, en verd, a les aranyes de potes llargues. Es fan de pregar però finalment ens apareixen algunes plantes en flor. Altres espècies que anem trobant són la bonica Gagea foliosa, un exemplar solitari, les abundants margaridoies Bellis annua, les freqüents cargoles cicutàries Erodium cicutarium, compostes anuals recobertes d'un indument sedós i platejat com Evax pygmaea i Filago pyramidata, rossetes de fulles lirades de la també composta Hyoseris scabra, brots tendres de l'abundant cebollí Asphodelus cerasiferus, concentracions de la interessant crassulàcia Sedum caespitosum, alguna primera orquídia, com la grossa i espectacular Barlia robertianum o la discreta Ophrys grup fusca, i encara per florir Ophrys tenthredinifera i sobre terreny molt pedregós, a l'ombra de l'olivera o als marges del garric, esteses del fullam dels frares cugots Arisarum vulgare, del qual acabem trobant també alguna planta en flor. En un pradell humit, barrejat amb ranuncles, retrobem la petita concentració d'una falguereta molt especial, Ophioglossum lusitanicum, algunes de les quals ens mostren els seus esporòfits en forma, certament, de llengua de serp. Però un dels principals objectius de la sortida botànica era visitar la petita concentració d'una bonica ranunculàcia, trobada de manera recent en aquest punt i que suposa una de les dues úniques poblacions catalanes, l'Anemone palmata. A Llevant i al sud de la Península és més comuna. Tenim sort i les trobem plenament florides, magnífiques flors d'un groc daurat, que amb el temps s'acaben descolorint de blanc. Ocupen un petit rectangle d'uns 25 m2, sobre un terreny aspre, pla i amb escassa vegetació. Ens entretenim a enumerar les plantes que li acompanyen en aquest espai, moltes ja les havíem citat:
Bellis annua, Romulea columnae, Allium chamaemolly, Sedum sediforme, Helianthemum apeninum, Cistus albidus, Globularia alypum, Erodium cicutarium, Biscutella laevigata, Ranunculus paludosus, Koeleria vallesiana, Thymus vulgaris, Rosmarinus officinalis, Asphodelus cerasiferus, etc.
 |
| Geologia del massís del Montgrí, M. San Miguel de la Cámara i Ll Soler |
 |
| La Roca Foradada. De lluny detectem una eufòrbia grossa i arrodonida sobre el penya-segat, que probablement serà Euphorbia dendroides |
 |
| Allium chamaemolly |
 |
| Evax pygmaea i Bellis annua |
 |
| Anemone palmata |
 |
| Romulea columnae |
 |
| Ophioglossum lusitanicum |
 |
| Iris lutescens, el primer lliri menut florit |
 |
| Sedum caespitosum, foto: Romà Rigol |
