miércoles, 28 de febrero de 2018

Dimecres, 28 de febrer

NEU A COLLSEROLA

Catalunya gairebé sencera coberta d'un mantell blanc de neu. Qui més qui menys pot aportar alguna vivència al respecte, un munt de fotos de neu se'ns acumulen al whatsapp. Per la meva part, faig una breu escapada per gaudir d'un tast d'aquest temporal, però ben a prop de casa. No cal cotxe, sis parades de metro a Canyelles i un ascens senzill per la solana de Collserola a la zona de la Font de Santa Eulàlia i Can Masdeu. Boscos i matollars ben recoberts de neu acabada de caure, una boira densa però desdibuixa les distàncies i anul·la les panoràmiques. I algunes plantes ja florides se'ns apareixen ben colgades de neu, resistint com poden aquest embat del cru hivern: brucs, ginestes, resedes, aladerns, ullastres de frare, boixacs, fumàries, melcoratges, borraines, etc.



Barri de Canyelles






Opuntia sp.


Font de Santa Eulàlia

Aladerns florits

Reseda lutea

Spartium junceum

Phagnalon saxatile

Acacia i Yucca

Barlia robertianum = Himantoglossum robertianum

Galactites tomentosum

Borago officinalis

domingo, 18 de febrero de 2018


Dissabte 17 de febrer


FLORACIONS D'HIVERN AL MONTGRÍ

Un any més tornem a la Muntanya Gran, l'extens altiplà del massís del Montgrí que ressegueix amb suaus ondulacions el perfil de la costa. Terreny calcari, majoritàriament del Cretaci, que presenta una cobertura d'argiles nues sobre la que prospera una vegetació esparsa, juntament amb una densa cobertura de garriga amb garric i arítjol i brolles obertes de romaní i estepes. Els pronòstics del temps eren pessimistes, com per no sortir de casa, i efectivament ens trobem amb un dia gris i boirós, i alhora amb una gran pau i solitud. Però acabarem gaudint d'escletxes de sol, unes temperatures agradables, ni un bri de vent i la pluja anunciada no arriba fins que estem a punt de marxar. Hem tingut molta sort. Explorem la Muntanya Gran en tres punts successius, per detectar aquestes primeres floracions, floracions hivernals de plantes anuals i de geòfits amb bulb. La major de les plantes que cerquem són molt menudes i ens obliguen a jeure a terra, en incòmodes postures, per tal de copsar bé les seves característiques morfològiques. Els alls menuts Allium chamaemolly hi són abundants. Els trobem florits i fructificats i totes dues coses alhora. Les delicades romulees Romulea columnae apareixen també amb abundància sobre el terra nu, unes fulles molt primes i un xic carnoses, que dibuixen formes recurvades que recorden, en verd, a les aranyes de potes llargues. Es fan de pregar però finalment ens apareixen algunes plantes en flor. Altres espècies que anem trobant són la bonica Gagea foliosa, un exemplar solitari, les abundants margaridoies Bellis annua, les freqüents cargoles cicutàries Erodium cicutarium, compostes anuals recobertes d'un indument sedós i platejat com Evax pygmaea i Filago pyramidata, rossetes de fulles lirades de la també composta Hyoseris scabra, brots tendres de l'abundant cebollí Asphodelus cerasiferus, concentracions de la interessant crassulàcia Sedum caespitosum, alguna primera orquídia, com la grossa i espectacular Barlia robertianum o la discreta Ophrys grup fusca, i encara per florir Ophrys tenthredinifera i sobre terreny molt pedregós, a l'ombra de l'olivera o als marges del garric, esteses del fullam dels frares cugots Arisarum vulgare, del qual acabem trobant també alguna planta en flor. En un pradell humit, barrejat amb ranuncles, retrobem la petita concentració d'una falguereta molt especial, Ophioglossum lusitanicum, algunes de les quals ens mostren els seus esporòfits en forma, certament, de llengua de serp. Però un dels principals objectius de la sortida botànica era visitar la petita concentració d'una bonica ranunculàcia, trobada de manera recent en aquest punt i que suposa una de les dues úniques poblacions catalanes, l'Anemone palmata. A Llevant i al sud de la Península és més comuna. Tenim sort i les trobem plenament florides, magnífiques flors d'un groc daurat, que amb el temps s'acaben descolorint de blanc. Ocupen un petit rectangle d'uns 25 m2, sobre un terreny aspre, pla i amb escassa vegetació. Ens entretenim a enumerar les plantes que li acompanyen en aquest espai, moltes ja les havíem citat:
Bellis annua, Romulea columnae, Allium chamaemolly, Sedum sediforme, Helianthemum apeninum, Cistus albidus, Globularia alypum, Erodium cicutarium, Biscutella laevigata, Ranunculus paludosus, Koeleria vallesiana, Thymus vulgaris, Rosmarinus officinalis, Asphodelus cerasiferus, etc.


Geologia del massís del Montgrí, M. San Miguel de la Cámara i Ll Soler

La Roca Foradada. De lluny detectem una eufòrbia grossa i arrodonida sobre el penya-segat, que probablement serà Euphorbia dendroides

Allium chamaemolly

Evax pygmaea i Bellis annua

Anemone palmata



Romulea columnae

Ophioglossum lusitanicum





Iris lutescens, el primer lliri menut florit

Sedum caespitosum, foto: Romà Rigol


jueves, 15 de febrero de 2018

Mitjans de febrer

COLORS DEL FEBRER AL LITORAL I PRELITORAL

Les pluges i nevades d'aquest hivern a Catalunya ens animen a pensar que potser sí aquesta primavera que s'apropa la meteorologia ens obsequiarà amb uns paisatges més verds i ufanosos que els anys precedents, quan la sequera ha estat força implacable, però caldrà veure què passa a partir d'ara. Per molt que plogui, el vent sec i persistent i els cops de calor poden inutilitzar l'esforç solidari i humit de tots aquests benvolguts temporals. Collserola per Vallvidrera, Pineda per Montpalau, l'Ametlla del Vallès per la Miranda són alguns dels espais que hem trepitjat aquests dies i les fotos fan de testimoni:


Petasites fragans, en marges de riera

Viola suavis catalonica, cada cop més freqüent
Arisarum vulgare, la florida dels frares

Selaginella denticulata, abundant en talussos humits i foscos

Cosentinia vellea, una falguera pilosa molt rara i qui sap si molt visitada

Polygala rupestris sobre roques asolellades

Bosquet d'Opunties

Marge de ravenisses

Fumaria officinalis i Calendula arvensis, floracions primerenques, totes dues medicinals

Strelitzia reginae, la flor d'ocell del paradís, esperant en va a una Nectarinia


És l'hora de plantar els boixacs

domingo, 4 de febrero de 2018





Dissabte 3 de febrer de 2018


ESTAMPES DE NEU AL MONTSENY


Aquesta temporada hivernal hi han hagut diversos episodis de borrasca que han portat neu a punts alts de la serralada prelitoral, com ara el Montseny. Les altes temperatures dominants d'aquest hivern han fet que la neu durés ben poc. Aquest dissabte el massís es veu ben emblanquinat des de lluny, però la neu no ens apareix fins uns pocs revolts abans d'arribar a Santa Fe, ja en plena obaga. La solana en canvi se'ns apareix lliure de neu. Caminem per Santa Fe, un cita que no ens perdem gairebé cada any per aquestes dades i que avui compartim amb moltes famílies deleroses de trepitjar neu. Trobem en efecte el llit de la fageda cobert de neu, però amb nombroses clapes nues. Els lliris de neu Galanthus nivalis sobresurten del mantell blanc i humit, una mica tocats, com estabornits pel pes de la neu, però amb ganes de deixar-se veure. L'estesa d'aquesta preciosa planta, possiblement afavorida en aquest espai, és formidable i avui fa honor al seu molt encertat nom. Tot seguint la carretera de Sant Marçal, la nevada es veu més consistent i el paisatge esdevé més encisador encara. Caminem per un senderó en pujada dins la fageda, a l'alçada d'un llogaret conegut com el Convent. Els boixos grèvols, de mides més que respectables, aporten un toc verd lluent al blanc i gris de la fageda nevada. Aquesta neu beneïda impregnarà d'humitat el sòl aspre i la vegetació assedegada del massís, i transformada en aigua, nodrirà la riera de Santa Fe per anar a caure per Gualba i acabar regalant aquest generós cabal d'aigua a la Tordera. La neu de més amunt s'escolarà pels torrents del vessant nord i aniran a recollir-se a la riera d'Arbúcies i més endavant també a la Tordera. I la neu de la zona de Sant Marçal i el Matagalls tot mirant a nord i ponent regalaran les seves aigües, mitjançant tot un seguint de torrenteres, a la riera Major, que al seu torn, les portarà al Pantà de Sau, en un meandre engruixit del riu Ter, o bé les conduirà pel riu Gurri, a la plana d'Osona, camí també del Ter. Un dia després d'aquesta visita, jornada de treva que vàrem saber aprofitar molt bé, una nova borrasca, aquest cop reforçada amb llevantada, s'instal·la sobre Catalunya i escombra les comarques marítimes i del prelitoral i la neu se n'apodera de tot el massís i el seu voltant. Per pujar a Sant Fe aquest diumenge ens hagueren calgut les cadenes al cotxe i també per arribar a Viladrau. Ahir en canvi, pel camí d'Eroles, ni rastre de neu, el blanc en forma de taques esparses ho aportaven les concentracions de lliris de neu a tocar de la riera Major.



Lliris de neu Galanthus nivalis


Helleborus foetidus




Ilex aquifolium



Brancam de ginebró

Mata de Calluna vulgaris

Falguera Pteridium aquilinum

Galanthus nivalis, amb les flors ben obertes
Totes del fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian