Dissabte, 12 d'octubre

L'ORQUÍDIA DE TARDOR

Al jardí de casa, a l'Ametlla, ja en veiem un parell d'exemplars. Una mica més amunt, als Cingles del Bertí, sobre un sòl argilós, en els prats esglaonats del fons de la vall, allà on habiten els agèrats, trobem una magnífica escampada d'aquesta orquídia de florida tardoral. Caminant pels prats en comptabilitzem fins a 354 peus de l'espirant autumnal Spiranthes spiralis (L.) Chevall. = Spiranthes autumnalis (Balb.) Rich., moltes plantes en flor, moltes ja també amb les inflorescències pansides. Segurament poden ser el doble o gairebé, perquè la inspecció no ha estat pas completa i aquesta orquídia tan delicada de vegades costa de veure. Les inflorescències apareixen en forma d'espiguetes estretes i denses, formades per una vintena de floretes de color blanc verdós, disposades en forma d'espiral (helicoïdalment) Aquesta disposició potser afavoreix la visita simultània de més d'un insecte pol·linitzador, probablement abelles i abellots. Pot escampar-se per bulbs amb certa facilitat, i segons l'any podem trobar-nos una presència que pot ser nombrosa o molt escassa. Enguany ha estat formidable. L'espirant s'estén pel litoral i prelitoral de Catalunya, de nord a sud. Encara resten alguns agèrats Achillea ageratum en flor, juntament amb la pastanaga borda Daucus carota, unes poques Centaurium erythraea, la fonollada groga Odontites luteus o la centàurea Centaurea jacea. Però també és el moment de la florida d'un seneci molt vistós Senecio erucifolius, del bonic àster Aster sedifolius i de les mates del bruc d'hivern Erica multiflora, que aporten a la brolla de bruc i romaní Rosmarino-Ericion un to rosat molt atraient.

Un inesperat inquilí del jardí

Spiranthes spiralis

Aster sedifolius

Achillea ageratum, les darreres plantes en flor

Odontites luteus

Senecio erucifolius

Erica multiflora

Les brolles de Rosmarino-Ericion tenyides de rosa, primer regal de la tardor
Totes les fotos del blog @ Jordi cebrian

Dilluns, 7 d'octubre

COLLSEROLA, PARADÍS PER ALS FORASTERS VEGETALS

Breu passeig per Collserola, riera de Vallvidrera, pantà de Vallvidrera. Un espai molt trasbalsat per l'acció humana, terres remogudes, marges bruts, pas constant de gent caminant, corrent, amb bicicleta, gent passejant els seus gossos, casetes amb jardins, tot un còctel explosiu per afavorir l'expansió inaturable de plantes al·lòctones. Em miro la samarreta un cop he recorregut la riera i em veig guarnit d'un munt de fruits de Bidens, com si fossin petites agulletes de fusta, que han fet de mi el recurs fàcil per tal de propagar les seves llavors, la qual cosa ens porta a una ràpida conclusió, d'una manera o altra, tots som responsables d'aquesta silenciosa invasió. 

La llista inclou: Phytolacca americana -amb exemplars prou enormes-, Ailanthus altissima, Chenopodium ambrosioides, Conyza canadensis, Conyza bonairensis, Bidens subalternans, Galinsoga parviflora, Artemisia annua, Aster squamatus, Petasites fragans, Robinia pseudoacacia, Solanum chenopodioides, Solanum nigrum (aquesta potser autòctona però escampadissa), Lonicera japonica. Polygonum aubertii, Mirabilis jalapa, Acanthus mollis, Acacia dealbata i un llarg etc.

El fajol de bardissa Fallopia dumetorum (abans Polygonum dumetorum) ens apareix entortolligat en les romegueres, tot mostrant-nos un reguitzell d'espiguetes denses de fruits alats. Ens trobem en el límit meriodinal de la distribució d'questa espècie a Catalunya, llevat d'un punt isolat a les muntanyes de Prades. No falten en aquest ambient de ribera les plantes aromàtiques, de flaire més o menys intens, com la rementerola Calamintha nepeta, la tarongina Melissa officinalis, el lami híbrid Lamium hybridum o la menta d'ase Mentha suaveolens. 

A les aigües brunes del pantà suren, minúscules, unes poques fulletes arrodonides d'una planta aquàtica protegida Spirodela polyrhyza. 

Artemisia annua, originària de l'Àsia central

Chenopodium ambrosioides, originària de Mèxic

Bidens subalternans, neotropical

Conyza canadensis, originària de Nord-amèrica

Conyza bonairensis (foto del Putxet), originària de Sud-amèrica

Phytolacca americana, raïm de moro, originari de Nord-amèrica

Polygonum aubertii = Fallopia balschuanica (Foto del Putxet), originari de l'Àsia central

Solanum chenopodioides, originari de Sud-amèrica

Galinsoga parviflora, originari de Sud-amèrica

Lonicera japonica, xuclamel japonès, originari de l'Àsia oriental

Fallopia dumetorum = Polygonum dumetorum

Fallopia dumetorum, autòctona

Spirodela polyrhyza
Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian any 2019

Dijous, 3 d'octubre

LA VIUDETA DE TARDOR

Fem el darrer (?) bany marí de la temporada a la Cala Giverola, al nord de Tossa de mar. Un plafó ens explica que s'està portant a terme un projecte de regeneració del fons marí amb la plantació de tofes de Posidònia. Queda molta feina per fer, però ja es veuen clapes fosques al sol marí i en escletxes del rocam submergit, incipients mostres d'una futura praderia de posidònia, tan necessària i tan amenaçada. Tires disperses de fulles d'aquesta planta marina suren lliures a la riba de la platja, allà on les ones es trenquen. El que per a molts potser es veu com un destorb o una brutícia, suposa en canvi un tímid clam d'esperança. 

Per la sinuosa carretera entre Sant Feliu i Tossa, sobre l'aspre sòl de sauló, observem mates florides de l'espectacular bruguerola, també de Cephalafia leucantha, de boca de dragó Antirrhinum majus, una gran profusió d'olivarda en flor arreu Inula viscosa. Però ens fixem sobretot en una crucífera esvelta i delicada, de florida tardoral, la viudeta o carraspic linifoli Iberis linifolia ssp. dunalii (Bubani) B. Valdés, d'entre 20 i 80 cm d'alt, molt ramificada. Apareix molt dispersa, aquí i allà, en brolles clares, amb estepes, roldor, olivarda i bruguerola (Cistion). Té les fulles inferiors lanceolato-linears i les superiors, reflexes. Les flors, de color rosa, molt vistoses, apareixen en corimbes molt densos. Els pètals tenen forma desigual, com és propi del gènere Iberis, més amples en la part exterior i més estrets en l'interior, i es trepitgen entre ells. Els fruits són unes silíqües en forma d'arpa, molt característics. Com que la planta va florint de baix a dalt, veiem aquests fruits que pugnen per sortir per la banda baixa de la inflorescència, mentre que a la part alta trobem encara una corona de poncelles, que n'assegura la continuïtat de la floració. Floreix entre l'agost i l'octubre i pot tenir una segona florida a la primavera següent. Aquest carraspic compte amb una distribució molt reduïda, a l'est de França i nord de l'Adriàtic, amb una petita concentració aquí, a la serra de Cadiretes, considerada -no de forma unànime-com a subespècie endèmica (ssp. dunalii). Diferents insectes les visiten, com ara abelles, vespes i abellots. Les matetes florides del carraspic linifoli guarneixen d'un bonic toc de color rosa els marges secs i els talussos descarnats de la línia costanera de la serra de Cadiretes a la tardor. Un al·licient més per apropar-nos-hi. 

Olivarda en flor Inula viscosa

Cephalaria leucantha

Iberis linifolia, viudeta

Flors i fruits per sota

Pètals desiguals, corona de poncelles a la part superior
Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian, any 2019