viernes, 17 de agosto de 2018




Segona setmana d'agost


FLORS A LA COSTA BRAVA 


Jornades en família, banys marins a primera hora del matí, abans que comencin a apareixer les riuades de turistes, agrons, martinets i capons reials als arrossars, estols d'abellerols que passen volant, el cant del xot a la nit a prop del poble i un poupurri de flors de rostolls, de ribera, de canals agrícoles, de duna i de penya-segats marins, com les que mostrem tot seguit.




Butomus umbellatum, ja fructificat. Una visita botànica que no pot fallar
Potamogeton nodosus

Epilobium hirsutum


Lysimachia vulgaris, conviu amb Althaea officinalis i Humulus lupulus

Oenothera biennis, l'onagra, medicinal

Pancratium maritimum, a les dunes de Pals


Centaurea solstitialis, plantes de rostolls, conviu amb Ammi majus, Heliotropium europaeus, Carthamus lanatus


i amb Kickxia spuria, entre d'altres
Les herbes anuals proliferen als rostolls: Heliotropium europaeum, Cirsium arvense, Amaranthus sp.

Cladium mariscus vora el mar

Limonium virgatum, flora de penya-segats marins

Limonium revolutum, endemisme català

Limonium revolutum

Vitex agnus-castus, l'aloc, medicinal

domingo, 5 de agosto de 2018



Dissabte 4 d'agost



CARPÉSIUM PENCHÉ, REGAL D'AGOST


Aprofitem les primeres hores del matí per emprendre una miniruta en auto per l'Osona, un seguit de quatre pobles a la vora de Vic, romànic, ocells i flora, per estar de tornada a les 11 h a l'Ametlla, havent-nos escapolit abans de l'assot brutal de l'extrema calorada que estem patint aquests dies d'agost. Comencem admirant la bellesa serena de la parroquial romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles, amb el seu campanar de planta quadrada, de dos pisos, i l'absis i els murs laterals ornats amb una renglera d'arcuacions molt ben conservades. El poblet, al llindar de l'espai protegit de Sau-Guilleries, respira aquest matí de dissabte una atmosfera de tranquil·litat i recolliment, després de la possible gresca de la nit anterior, com ho delaten una carpa muntada i restes de gots i ampolles escampats. Canten els pica-soques, les mallerengues carboneres i les caderneres, se sent un picot garser repicar i un nen petit ens saluda amb timidesa des d'una balconada propera. A Folgueroles visitem un espai estimat que avui trobem potser una mica brut i descuidat, però pràcticament solitari. Brolla l'aigua neta de la Font Trobada, i els canalons apareixen ben recoberts de catifes de créixens i d'atapeïdes bosquines en miniatura de les cues de cavall. Les papallones visiten les flors de les pulicàries, les mentes d'aigua i les elegants salicàries, i les corretjoles Calystegia sepium tenyeixen de blanc les bardisses. I retrobo on esperava la petita població d'una cariofil·làcia rara que procuro controlar cada any. Només en localitzo dos exemplars de la interessant Cucubalus baccifer, una planta de ribera, que es fa sobre herbassars humits i una mica ombrívols. Té les flors pèndules, verdoses, en dicasi lax, amb el calze amplament campanulat i amb els cinc lòbuls patents o reflexos, tal com ho descriuen a la Flora dels Països Catalans. El racó on es troba pot ser trepitjat per les rodes de vehicles que de vegades aparquen, la qual cosa podria suposar una clara amenaça per la seva supervivència. Fem la següent aturada prop del bonic poble de Sant Julià de Vilatorta per visitar una altra població d'una planta interessant. És la composta Carpesium cernuum, que els francesos anomenen amb el neologisme de Carpésium penché. En efecte, presenta els capítols penjants, sèssils o gairebé, amb un munt de minúscules floretes tubulars grogues, que es troben ara al principi del seu trànsit vital, amb les bràctees involucrals externes foliàcies, reflexes i les internes escarioses (Flora dels Països Catalans). Es tracta d'una planta rizomatosa, difusa o erecta, de fulles ovato-lanceolades, molt piloses, agudes, amb els nervis molt marcats. La trobem al marge d'un bosc d'alzines, no lluny d'un torrent que sabem que hi és, però que no veiem, i està escampada en no més d'uns 10 metres de terreny, amb una població que en una visió ràpida no sembla avui superar la vintena d'exemplars.  El Carpersium és una planta relativament rara, que es localitza des del Ripollès i la Garrotxa fins al Maresme, en ambients humits de ribera. I la seva florida es produeix a partir d'ara, al pic de l'estiu, quan més crua és la calorada. Completem el nostre breu periple admirant el bell temple romànic de Santa Maria de Vilalleons. Ara ja toca tornar, i cercar refugi sota el roure del nostre jardí, la calor pot ser despietada. 


Sant Esteve de Tavèrnoles


Cucubalus baccifer

Calystegia sepium

Pulicaria dysenterica, medicinal

Lythrum salicaria

Carpesium cernuum





Santa Maria de Vilalleons