Fitoderia, flora catalana

lunes, 1 de julio de 2019

Dissabte, 29 de juny de 2019

CALORADA A SETCASES

La darrera sortida de la temporada de DEPANA ens coincideix de ple amb l'onada forta de calor que ja fa dies s'anava anunciant. Ni tan sols un indret tan normalment frescot com és la vall de Setcases se'n deslliure d'aquesta calorada aclaparadora. Freguem els 30 ºC, ni un núvol al cel. Els 14 participants de la caminada demostren molta resistència, però es fa dur de suportar. Per sort, la ruta transcorre en bona part sota l'abric protector del bosc. Un bosc de pi roig amb avets dispersos i un llit dens de nabiu i neret. Ens apareixen diferents plantes florides, com el xuclador Melampyrum pratense, grups dels esvelts rovells d'ou Trollius europaeus, el corniol Aquilegia vulgaris, en molts casos ja fructificat, el curiós fiteuma espicat Phyteuma spicatum, la interessant orquídia paràsita Neottia nidus-avis -que mereix un llarg comentari-, les orquídies maculades Dactylorhyza maculata i Dactylorhyza majalis, una quarta orquídia Platanthera bifolia, les delicades miosotis Myosotis sylvatica o nomoblidis -nom aquest que sempre crida l'atenció-, o la silene dioica Silene dioica, entre d'altres. El descens el fem travessant uns esplèndids prats de dall, ben carregats de plantes en flor, sorgint entremig de gramínies gairebé tan altes com nosaltres. En destaquem algunes, com la medicinal i elegant genciana groga Gentiana lutea, els juliverts de muntanya Peucedanum oreoselinum, la robusta belleraca Heracleum sphondyllum, les llengües de bou, la també medicinal bistorta Polygonum bistorta, l'espunyidella groga Galium verum, els heliantems, les vulneràries, els ranuncles Ranunclus acris o similar, el pensament alpí Viola tricolor subalpina i algunes boniques orquídies, com ara Orchis ustulata i Gymnadenia conopsea. No ens falla tampoc la planta més emblemàtica dels nostres Pirineus, el preciós marcòlic groc Lilium pyrenaicum, del qual en detectem una desena de peus escampats i que tothom vol retratar. A la tarda, per tractar de defugir la calor, triem un indret més frescal i remuntem el torrent del Catllar, fins a trobar-nos de sobte amb un espectacle inesperat, que deixa a tothom embadalit, el magnífic salt d'aigua conegut com a Quer Roig, davant del qual fem la foto de grup. En aquest espai ombrívol, on domina la verneda, amb presència destacada dels til·lers Tilia platyphyllos, comentem algunes plantes d'interès, com la molt pudent ortiga pudent Stachys sylvatica, que fem ensumar a tothom per veure que en pensen, el lami maculat Lamium maculatum, el salsufragi Peucedanum ostruthium, aquest a tocar de l'aigua, diferents veròniques com Veronica urticifolia, el talictre Thalictrum aquilegifolium, la calta Caltha palustris i la cardamine Cardamine pyrenaica al mateix torrent o sobre el terra entollat, o bé la corona de reina Saxifraga paniculata i l'asarina Antirrhinum asarina sobre talussos de roca. Finalment el cel s'enfosqueix una miqueta cap al nord, sentim trons amenaçadors que tanmateix ens aporten esperança d'una possible refrescada, però al capdavall no cauen més que quatre gotes brutes de polsim del desert africà.