Fitoderia, flora catalana

Segona setmana de juliol

GAUDI BOTÀNIC A LA VALL DE BENASC

Visitem diversos punts de la Vall de Benasc, petits pobles enlairats sobre la vall, molts d'ells amb bonics i austers temples romànics: Run, Sos, Eressué, Sahún, Anciles, etc. Una vall per la qual flueix un riu important dels Pirineus, l'Éssera, ombrejat per un cordó discontinu de bosc de ribera. Pobles al fons de la vall consagrats al turisme de mases, com Vilanova, Eriste i especialment el mateix Benasque, que ha patit un creixement urbanístic molt marcat en els darrers anys, però on per sort encara hi dominen els hotels sobre els apartaments i les cases unifamiliars tan abundants en altres indrets de muntanya. Fem dues incursions dins del parc natural de Possets-Maladeta: Una de ben clàssica: El Pla d'Aigualluts, amb un seguit d'espectaculars salts d'aigua, un engorjat que recull les aigües braves que vénen de les glaceres moribundes de l'Aneto i de les altres crestes culminants, una bellíssima plana al·luvial per on discorre un torrent d'aigües netes, bosquines de pi negre amb neret, i tarteres de rocs esmicolats a un costat i l'altre. El Coll de Toro, paisatge d'alta muntanya, més enllà d'Aigualluts, relleixos de pedra granítica, on de sobte apareixen afloraments calcaris delatats per la presència de vegetació associada a aquest substrat, que no esperaves trobar-te. Un rosari de basses oligotròfiques d'aigües fosques al Coll, amb planta aquàtica submergida i molts capgrossos, molleres relictes poblades d'herba cotonera i diferents càrex, i marmotes grosses i petites que ens surten aquí i allà. El Valle de Estós, una de les excursions més agradables de la zona, que remunta el riu Estós, afluent de l'Ésera, que desfoga les seves aigües enfurismades procedents de les glaceres del massís de Perdiguero i el de Possets. Prats suaus i amables, fornits de flors de tota mena, trams de camí que voregen gorges estretes, abruptes i ombrejades, d'on pengen les saxífragues, un bon mantell de bosc pregon, pineda, avellanosa i fageda, amb alguns avets dispersos, algunes molleres embellides pels colors de les orquídies, les potentil·les i les cotoneres, en una ruta força freqüentada pels excursionistes. I finalment els prats subalpins de Cerler, poblats ara d'una superba simfonia de colors de tota la gama cromàtica, lliris, gencianes, belleraques, vulneràries, fiteumes, senecis, regalèssies alpines i un llarg etc. Ens trobem en el millor moment per gaudir de la flora de muntanya, almenys a les cotes mitjanes i altes. La calor i la sequera, tanmateix, es fa palesa en la manca d'aigua en petits llacs i molleres, en el reduït traçat blanc que es dibuixa a les alçades, al circ de la Maladeta, on les glaceres van perdent any rere any metres i metres de neu perpetua. Tot seguit, un recull generós d'imatges de paisatge i flora.