Dissabte 22 de juny
GALERIA DE FLORS AL MONTSENY
Com solem fer cada any per aquestes mateixes dades, pugem al Montseny, al seu punt culminant, per gaudir de les floracions de primavera. Als volts de les 10 de matí aquestes són les temperatures que ens acompanyen: 19 ºC a la vall, per Sant Celoni. 13 ºC un cop assolim el pàrquing situat a un parell de km del Turó de l'Home i des d'on s'ha de seguir caminant. Abans, el darrer tram de la carretera se'ns apareix molt malmès, amb un munt d'esvorancs que fan esgarrifances. Al migdia, quan hem finalitzat la senzilla caminada per la carena que mena a les Agudes, la cosa ha canviat: 19 ºC al cim, 30 ºC a la vall i segueix pujant. A la vall, vegetació groguenca i socarrimada, la sequera de l'estiu imposa la seva llei implacable. Al sostre del Montseny, en canvi, la primavera resisteix amb orgull, oferint-nos un concert sublim de floracions de tota mena i el verd tendre hi domina sobre els prats i les pastures. Canten els tallarols grossos, els sits negres i els passerells, passa de pressa un falcó pelegrí en vol rasant, deixant al seu pas una alenada de pànic entre els petits moixons, vola el corb oportunista i reclama insistent el bitxac des de la branca d'un ginebró. Un mantell groc intens de la gódua florida entapissa la brolla allà fins on la mirada ens arriba vall avall des del cim del Montseny. I les tosques pedrusques i tarteres de pedra de pissarra s'engalanen amb els colors de les diferents plantes de rocalla en plena floració, el blanc de les saxífragues, els cerastis i les minuàrties, el blau dels serpolls, el púrpura dels clavellets, el groc dels crespinells, de les ginestes piloses i les brassicel·les. És un sofisticat jardí natural, d'una bellesa inspiradora, que tanmateix no sembla merèixer la mirada encuriosida de ningú més, la majoria de la gent amb la qual ens creuem prefereix passar ràpidament, tot corrent, per poder superar la seva pròpia marca esportiva. Un cop més, els espais naturals transformats en circuits poliesportius, la tendència dominant a casa nostra.
|
Mantell daurat de gódua Cytisus scoparius |
|
Anthericum liliago |
|
Armeria alliacea |
|
Genista pilosa |
|
Marges de la pista amb Lotus corniculatus i Thymus serpyllum |
|
Pedicularis comosa, força comuna |
|
Polygonatum odoratum |
|
Fajó alpí Polygonum alpinum |
|
Potentilla montana |
|
Saxifraga genesiana, endemisme del Montseny |
|
Tocs de color a la tartera |
|
L'emblemàtica herba de sant Segimon Saxifraga vayredana |
|
Saxifraga vayredana, endèmica del Montseny |
|
Scleranthus perennis |
|
Pensament del Montseny, Viola bubanii
© Jordi Cebrian, 2019 |
Magnífic recull, Jordi. Enhorabona! Efectivament, l'element subalpí del Montseny poc té a veure amb la flora mediterrània, tot i l'estret veïnatge.
ResponderEliminarRomà Rigol