Fitoderia, flora catalana

Dissabte, 29 de febrer

ELS NARCISOS DELS SECANS

Sortim amb uns amics a veure ocells als Secans de Lleida, un recorregut per diferents espais de secà o estèpics al voltant de Lleida. La primavera es comença a ensumar arreu, per bé que en aquest sector continental del país tendeix a anar més endarrerida, imposicions del clima i de la boira duradora, que avui per sort no ens acompanya. Les ravenisses blanques encatifen els bellíssims horts d'arbres fruiters, en plena floració: pomers, perers, presseguers. Són les plantes herbàcies dominants. Però als talussos i als marges dels sembrats abunden amb força plantes netament de secà, com Moricandia arvensis i Eruca vesicaria, que des de fa un temps es comencen a trobar també esteses per altres indrets del país, inclòs el litoral. Juntament amb els boixacs, les fumàries, els lamis i diferents lletereses, n'apareixen ja ben florides unes plantes de sembrats força atractives i peculiars, els platicapnes Platycapnos spicata (L.) Bernrh. Fan unes inflorescències molt i molt atapeïdes, amb les floretes tubulars, d'un blanc rosat, amb taques grogues i l'àpex pintat de púrpura fosc. Semblen una versió més recarregada i agosarada de les fumàries, i com elles atrauen petits insectes pol·linitzadors. A Mas de Melons, espai estèpic protegit, molt interessant com a refugi d'ocells, diferents mates llueixen amb orgull les seves florides, com la bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria, els romanís o les medicinals foixardes Globularia alypum. Sobre terreny pedregós, en una clariana de la densa brolla -l'expansió de la qual veiem que s'intenta limitar artificialment amb estassades calculades, per benefici d'alguns ocells i moltes plantes herbàcies-, retrobem una petita concentració de la bonica nadala menuda Narcissus dubius Gouan. Aquest petit narcís de florida primerenca destaca per les seves flors totalment blanques, amb els tèpals ovats i acabats en ungla i la corona curta, d'uns 4 mm de llargada. La nadala menuda floreix aviat, entre febrer i març i a Catalunya la trobem molt dispersa, en petites poblacions, als secans, a la serralada Prelitoral (com sant Llorenç de Munt), a la Noguera i el Baix Cinca i no lluny del mar al Baix Ebre. Som davant d'un interessant endemisme catalano-occità. La nadala petita és una de les sis espècies natives de narcisos que podem trobar a Catalunya. En un interessant article signat pels botànics E. Blanco, A Barra i Javier Grijalbo a la revista Quercus els autors ens parlen de fins a 30 espècies diferents de narcisos presents a la península Ibèrica, 13 dels quals en són endèmiques d'un sector concret de la geografia ibèrica i almenys 15 són considerats en perill d'extinció. Els narcisos són alhora unes plantes molt estimades en jardineria i algunes d'aquestes espècies ibèriques s'han conreat també en molts jardins botànics, com ara el nou Jardí Botànic de Barcelona. Com el narcís és doncs el protagonista destacat d'aquesta entrada, hem afegit al final fotos dels altres narcisos que hem pogut observar i retratar per Catalunya i altres punts de la península (tenim pendent les illes Balears), juntament amb els narcisos que podem admirar al JBB.