Fitoderia, flora catalana

lunes, 9 de marzo de 2020

Dissabte, 7 de març

BANYOLES, LES CUES DE CAVALL I LES PRIMERES ORQUÍDIES

Tornem a Banyoles per donar un tomb en bicicleta, com intentem fer gairebé cada any. Fresc a primera hora, calor primaveral al centre del dia. Molta gent. La por per l'epidèmia aquí no es fa notar, almenys aparentment. La primavera no és lluny però són escasses les floracions encara. Al marge de les séquies i canals comencen a sovintejar les cues de cavall Equisetum telmateia = Equisetum maximum. Mostren ara les seves tiges fèrtils, de color blanc groguenc, amb les beines campanulades. Un cop els esporangis han fet la seva feina, la planta desenvolupa la seva tija estèril, fistulosa, amb fulletes verticil·lades, que recorden la d'uns pinets minúsculs. Per als usos medicinals s'aprofiten aquestes tiges estèrils. Les cues de cavall són especialment riques en sals minerals, com ara silici, potassi i magnesi. Són emprades en fitoteràpia com a remineralitzants, antianèmiques, diürètiques, hemostàtiques i cicatritzants. Es destinen al tractament herbari d'anèmies, debilitat, convalescències, afeccions urinàries, reumatismes, la gota, hipertensió arterial i la hiperuricèmia. Per via externa se sol aplicar sobre ferides, úlceres de la pell i dermatitis, entre altres usos. No és menys útil com a insecticida natural en jardineria.

Les orquídies més matineres ja comencen a aparèixer, en clarianes del bosc de ribera. Trobem dues espècies, la robusta barlia Himantoglossum robertianum i l'abellera aranyosa, del grup Oprhys sphegodes, potser sp. arachnitiformis. Admirem el bonic estanyol de la Cendra, a la zona dels aiguamolls de la Puda. La seva característica coloració grisenca ve donada per les margues blaves o grises, també anomenades xalió, en dissoldre's per l'acció de l'aigua. Aquestes margues es poden trobar als turons de l'entorn de l'estany com Sant Pallari i el Puig Clarà, com s'explica al web del museu de Banyoles:

"A la zona de l’estanyol de la Cendra hi ha una capa o veta d’aquest material que es troba just al fons de l’estanyol, al punt d’entrada de la surgència subterrània, i quan l’aigua entra amb molta força remena el material i el resuspèn. Si la força de l’aigua és prou gran (quan plou molt a l’Alta Garrotxa) i hi ha molta pressió, l’aigua té prou energia per fer pujar aquests fangs grisos cap a la superfície i fins i tot en alguns casos, l’estanyol vessa cap als seus marges i ho deixa cobert tot d’una capa de fang dens, fi i espès de color gris. Quan la força de l’aigua disminueix, els fangs baixen fins a deixar de ser visibles i llavors l’estanyol pot agafar coloracions verdoses, turquesa, negres o marrons en casos de pluges torrencials que arrosseguin fang a les seves ribes." http://www.museusdebanyoles.cat/EL-TERRITORI/Patrimoni-natural/Hidrografia/Estanyols-de-la-Cendra-i-Montalt.

Els estanyols estan envoltats per un esponerós boc de ribera, amb freixes, salzes i àlbers, on de vegades s'aturen els ardeids i els corvids. A les aigües grises suren petits peixos (?), que romanen força immòbils i que mirarem d'identificar.