Fitoderia, flora catalana

sábado, 15 de febrero de 2020

Dissabte 15 de febrer

EL CAMÍ DE LA SÉQUIA

Des de més o menys uns 800 metres al nord de Balsareny fins al parc de l'Agulla, als afores de la ciutat de Manresa, s'estén la séquia o canal medieval de Manresa, una obra cabdal de l'arquitectura medieval (segle XIV), atribuida al mestre d'obres Guillem Catà, i que amb un recorregut de 26 kms i amb un desnivell de poc més de 10 metres, va suposar un impuls extraordinari per al desenvolupament de l'agricultura a la plana del Bages. Un agradable sender ressegueix la séquia al llarg de bona part del seu recorregut, que al seu torn flueix també en paral·lel al corrent del riu Llobregat, ombrejat per un formidable bosc de ribera. La ruta permet visitar diferents monuments i fites turístiques de la comarca del Bages, com ara el castell medieval de Balsareny, el poblat ibèric del Cogulló, la vil·la reial de Santpedor o el conegut monestir romànic de sant Benet de Bages. Al mateix riu trobem interessants construccions hidràuliques de l'època medieval com l'aqüeducte de Conangle o la bonica resclosa dels Manresans, punt d'inici de la séquia pel nord. El camí travessa a tocar del riu Llobregat diferents antigues fàbriques, avui dia en estat gairebé ruïnós, però que mantenen el seu encant i que ens retornen el record de les dures condicions de vida dels treballadors d'aquestes colònies industrials del segle XIX. Més al nord dels Manresans el camí sota el bosc de ribera ens permet arribar si es vol, fins al següent poble, Navàs. Nosaltres tanmateix hem recorregut els trams entre Balsareny fins a poc més al nord de les rescloses dels Manresans, i dos trams entre Balsareny i Sallent, amb una ullada inicial, de bon matí, a l'aiguamoll de la Bòbila, als afores de la interessant població de Santpedor. Al matí, una boira densa i humida ha engolit el paisatge, fins que al migdia s'ha anat dissipant. Hem pogut observar diferents plantes en flor al llarg del camí: ruderals com ara els boixacs, les ravenisses blanques, les fumàries, els lamis Lamium amplexicaule i els dents de lleó; plantes de bosc com el lloreret Daphne laureola, les violes Viola alba i Viola suavis catalonica, exemplars imponents de salzes, pollancres i aurons, i la presència remarcable de boix grèvol i de llorer a la vora del riu Llobregat. Ànecs coll-verd i corbs marins a la llera del riu; pinsans, caderneres, pardals de bardissa, cargolets, bruels, mosquiters, raspinells i mallerengues cua-llarga al boc de ribera, al canyar i a les romegueres, amb una menció especial al grup de durbecs aturats al damunt de les copes dels pollancres. Una excursió plenament recomanable. Tot seguit, un resum gràfic de la jornada.