Divendres, 6 de desembre de 2019

ESTANYS DE SILS, AIGÜES DE LLEVANTADA

Passem pels estanys de Sils de tornada d'Olot. Encara podem gaudir d'imatges bucòliques de tardor a la Font Moixina. Hi trobem molta gent passejant però per sort també molts ocells. Pica-soques, raspinells i picotets visiten els arbres imponents d'aquest humit bosc atlàntic, amb roure pènol, faig i vern. Cap indici encara dels lliris de neu que aviat encatifaran un sector de la verneda. A Sils la llevantada ha fet que l'aigua s'hi hagi sortit de mare, tot anegant camps, cultius, plantacions de plàtans i pollancres, camins i feixes. No és possible accedir al camí dels aguaits, la torreta d'observació se'ns apareix impotent envoltada d'aigua per totes bandes. Ànecs de diverses espècies -xarxets, coll-verds, cullerots, xiuladors- hi neden despreocupats, malgrat la presència d'una bella arpella mascle, que en fa contínues passades. Dues oques egípcies volen en direcció nord, estols de martinets i esplugabous ocupen posicions als ajocadors i un flux constant de repicatalons, cruixidells i titelles també cerquen on passar la nit ben amagats al canyís. Hi ha molta aigua, promesa de vida nova, de generoses floracions. Però aquesta aigua excessiva aquest cop ha fet molt de mal, s'ha emportat la vida d'un pobre noi en una séquia propera. La gent ha vingut a gaudir del crepuscle, el sol es pon sobre la pel·lícula d'aigua quieta, el joc de llums és encisador, un espectacle únic que alguns fotògrafs han volgut aprofitar. Va ser aquí, a Sils, on vaig veure els meus primers lliris de neu, fa ja una bona colla d'anys.  

La Font Moixina, Olot

La tardor és encara present al bosc

Estanys de Sils després de la llevantada

La torreta inaccessible

Vegetació emmirallada

Capvespre a Sils
Totes les fotos © Jordi Cebrian