Fitoderia, flora catalana

Dissabte 14 de setembre de 2019

PLANTES MEDICINALS A LA CERDANYA

Pugem a la Cerdanya per veure plantes, amb un programa més o menys definit. Pel camí, ens aturem en un indret frescal i ombrejat, a Cercs, on brollen les aigües netes de dos brolladors, que conflueixen al torrent. És un espai adequat com a zona de pícnic i lleure, molt freqüentat els caps de setmana, però com que arribem ben d'hora, encara no hi ha massa gent. El nostre company CP, que ha esdevingut un notable expert en briòfits, ens mostra una bona varietat de molses, arrapades a la roca humitejada del peu de cingle o bé a la vora del torrent. Cal agafar la lupa per copsar les subtils i delicades diferències morfològiques, que ens poden ajudar a identificar-les. En destaco només una de molsa, que és potser la més prioritària de les que anàvem cercant, Cinclidotus vivesii o similar. Si és tractés d'aquesta primera, puix encara esperem confirmació, ens trobaríem davant de l'única localització d'aquesta espècie a la península Ibèrica. Les formes que adopta la Natura esdevenen de vegades colpidores i sorprenents, però molt sovint ens passen desapercebudes. És el cas d'una mena de mucositat llefiscosa i fosca, que en CP ens mostra, recollida del llit del torrent. Quan la mirem augmentada amb la lupa, ens semblen ben bé unes tirallongues de menuts ous d'amfibis, com si fos una posta, però en realitat no és altra cosa que una alga vermella, del gènere Batrachospermum.

Cinclidotus

Batrachospermum, alga vermella de riu

Més tard fem un volt per les Basses de Gallissà. Aquest espai, situat al costat del riu Segre, uns 3 km a l'oest de Bellver de Cerdanya, era una antiga explotació extractiva d'àrids, que l'any 2002 va ser restaurat i reconvertida en zona humida, amb el suport econòmic de la Fundació Territori i Paisatge. Es caracteritza per una rica vegetació de ribera, amb exemplars prou imponents de salzes Salix alba i pollancres Populus nigra, clapes de verneda Alnus glutinosa, freixes, avellaners i saücs, entre d'altres. A les basses trobem vegetació aquàtica i de ribera, com ara bogues Typha sp, joncs Juncus sp., catifes flotants de Polygonum amphibium, llenties d'aigua Lemna minor, etc. Diferents plantes al·lòctones hi són presents, com ara Bidens tripartita, Conyza sp., i sobretot grans concentracions de nyàmeres Helianthus tuberosus, encara per florir. El capítol de plantes remeieres està també molt ben representat aquí a Gallissà. La consolda gran Symphytum officinale s'ha fet servir, com ja ens diu el seu nom popular, per "consolidar" fractures i dislocacions. Està indicada en ús extern sobre èczemes, hematomes, contusions, inflamacions osteo-articulars, tendinitis i cremades. La presència d'alcaloides actius fa d'ella una planta amb una certa toxicitat, que ha de ser evitada en ús intern. La salicària Lythrum salicaria, força abundant a l'espai, destaca pel seu poder astringent i antihemorràgic, i es destina a guarir colitis, diarrees, úlceres varicoses, hemorràgies lleus per ferides a la pell. La bardana Arctium minus s'havia emprat per tractar afeccions urinàries i dispèpsies i popularment com a depuratiu, per afavorir la cura de diferents problemes dermatològics com ara l'acné juvenil, la dermatitis seborreica, els grans, les picadures d'insectes, les urticàries i els èczemes. Les saponàries Saponaria officinalis, que aquí formen masses denses vora les basses i als herbassars, havien estat emprades com a mucolítiques i expectorants, en bronquitis, emfisemes i atacs asmàtics, però avui dia està en desús. Les boniques inflorescències daurades del tanacet Tanacetum vulgare, riques en oli essencial, han estat utilitzades com a remei tradicional per combatre els paràsits intestinals (oxiures).

Més a l'oest, no lluny de la peculiar torre inclinada del temple romànic de Santa Eugènia de Nerella, relocalitzem la concentració d'una espectacular planta bulbosa de florida tardo-estival, el còlquic Colchicum autumnale. El trobem als marges d'un prat moll a la riba del Segre, hi comptem per sobre del centenar d'exemplars, molt vulnerables a causa de la possible freqüentació de la zona per activitats lúdiques evitables. El còlquic es distingeix d'altres bulboses similars per tenir 6 tèpals de color liliací i 6 estams. Les fulles surten a la primavera següent i mai no coincideixen amb les flors. El còlquic és una planta molt tòxica. Bulbs i llavors, molt rics en alcaloides actius (colquinina i colquicina), havien estat destinats tradicionalment al tractament dels atacs de gota, però cal advertir que la seva ingesta podria provocar, en qui s'aventurés a fer-la, rampes, taquicàrdia, hipotensió, convulsió i deliri, entre altres símptomes.

Les flairoses mates d'hisop Hyssopus officinalis són força freqüents als marges de la carretera i al principi del camí del riu. Aquesta labiada, de fragància delicada, emprada com a herba aromàtica per cuinar, és també una coneguda planta medicinal, destinada al tractament de diferents afeccions respiratòries, com ara al·lèrgies, amb rinitis, sinusitis, bronquitis i atacs asmàtics, però també sobre nafres i cremades a la pell i per desinfectar ferides.

Una altra planta, que és medicinal i tòxica alhora, ens surt a la interessant Vall de Pi, al marge del bosc de pins i avets, on el camí comença a guanyar alçada: mates gegantines de la belladona Atropa belladona, de la qual ja vàrem parlar no fa gaire en aquest blog. En un revolt ombrívol i humit del camí a la Foradada, dins d'un forat de pedra, barrejada en un garbuix de plantes marginals, descobrim una papaveràcia de mida gran, que mostra encara els seus fruits en càpsula, malgrat que la planta es troba ja molt pansida. Deu ser la Meconopsis cambrica, que en efecte ja figura citada aquí al Banc de dades. Gencianes Gentiana ciliata i serpolls Thymus serpyllum van apareixent als prats i al marge del bosc.