Dijous, 3 d'octubre

LA VIUDETA DE TARDOR

Fem el darrer (?) bany marí de la temporada a la Cala Giverola, al nord de Tossa de mar. Un plafó ens explica que s'està portant a terme un projecte de regeneració del fons marí amb la plantació de tofes de Posidònia. Queda molta feina per fer, però ja es veuen clapes fosques al sol marí i en escletxes del rocam submergit, incipients mostres d'una futura praderia de posidònia, tan necessària i tan amenaçada. Tires disperses de fulles d'aquesta planta marina suren lliures a la riba de la platja, allà on les ones es trenquen. El que per a molts potser es veu com un destorb o una brutícia, suposa en canvi un tímid clam d'esperança. 

Per la sinuosa carretera entre Sant Feliu i Tossa, sobre l'aspre sòl de sauló, observem mates florides de l'espectacular bruguerola, també de Cephalafia leucantha, de boca de dragó Antirrhinum majus, una gran profusió d'olivarda en flor arreu Inula viscosa. Però ens fixem sobretot en una crucífera esvelta i delicada, de florida tardoral, la viudeta o carraspic linifoli Iberis linifolia ssp. dunalii (Bubani) B. Valdés, d'entre 20 i 80 cm d'alt, molt ramificada. Apareix molt dispersa, aquí i allà, en brolles clares, amb estepes, roldor, olivarda i bruguerola (Cistion). Té les fulles inferiors lanceolato-linears i les superiors, reflexes. Les flors, de color rosa, molt vistoses, apareixen en corimbes molt densos. Els pètals tenen forma desigual, com és propi del gènere Iberis, més amples en la part exterior i més estrets en l'interior, i es trepitgen entre ells. Els fruits són unes silíqües en forma d'arpa, molt característics. Com que la planta va florint de baix a dalt, veiem aquests fruits que pugnen per sortir per la banda baixa de la inflorescència, mentre que a la part alta trobem encara una corona de poncelles, que n'assegura la continuïtat de la floració. Floreix entre l'agost i l'octubre i pot tenir una segona florida a la primavera següent. Aquest carraspic compte amb una distribució molt reduïda, a l'est de França i nord de l'Adriàtic, amb una petita concentració aquí, a la serra de Cadiretes, considerada -no de forma unànime-com a subespècie endèmica (ssp. dunalii). Diferents insectes les visiten, com ara abelles, vespes i abellots. Les matetes florides del carraspic linifoli guarneixen d'un bonic toc de color rosa els marges secs i els talussos descarnats de la línia costanera de la serra de Cadiretes a la tardor. Un al·licient més per apropar-nos-hi. 

Olivarda en flor Inula viscosa

Cephalaria leucantha

Iberis linifolia, viudeta

Flors i fruits per sota

Pètals desiguals, corona de poncelles a la part superior
Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian, any 2019