Primer cap de setmana de novembre de 2018

ELS SAFRANS DE VIDRÀ

Pugem al Vidranès per gaudir un any més de la simfonia de colors del bosc caducifoli. Fa un dia no poc emboirat al matí, no pas massa fred, però a mig matí els núvols escampen. Per sobre del poblet de Vidrà l'estretíssima pista de muntanya s'enfila en diverses ziga-zagues cap al Coll de Collfred, tot passant pel llogaret de Ciuret. De seguida comprovem que la fageda no se'ns apareix tan rutilant i espectacular com altres anys. El fullam es veu apagat, marronós i exempt d'aquella brillantor que enlluerna i que t'esperona a agafar la càmera de fotos. Sembla clar que els pigments que prenen el relleu de la clorofil·la en el procés fotosintètic de les fulles, com carotenoides, bàsicament xantofil·les, i flavonoides, adquireixen més o menys lluentor en funció de les temperatures i el grau d'humitat. Enguany hem tingut una tardor molt humida, amb canvis sobtats de temperatura, i això podria explicar el to tan apagat i ensopit de la fulla del faig i dels aurons. Trobem els camins ben entollats, encatifats de fullaraca, però tanmateix ben poques plantes en flor, totes elles en marges forestals i en prats oberts: Achillea millefolium, la medicinal Stachys officinalis, Prunella grandiflora, Inula conyza, Catananche caerulea, uns pocs exemplars isolats de la bonica Gentiana ciliata, Seseli annuum, etc. A les pastures del Pla Traver, on pasturen o reposen un munt de vaques, trobem una estesa espectacular del safrà de tardor Crocus nudiflorus, potser una de les localitzacions més meridionals d'aquesta preciosa planta bulbosa. Al matí, una bona part de les flors les trobem tancades, amb els tèpals contrets, una estratègia, el tancament floral, que la planta practica per tal de protegir les estructures sexuals de la gelor nocturna o de les inclemències del temps -termonàstia- Amb la insolació o intensitat de la llum solar, les flors tornen a obrir-se -fotonàstia-, permetent que els insectes les pol·linitzin. Les obrim amb cura per admirar la seva delicada arquitectura interna -els estigmes-, però de seguida les tornem a deixar com les havíem trobat. El cel s'obre, els núvols s'escampen i els safrans despleguen amb delicadesa el seu periant. 

Inula conyza, dins del bosc

Gentiana ciliata, xopa per l'humitat

Stachys officinalis, l'herba per al mal de cap

Vaca reposa al Pla Traver

Faig i freixes

Seseli annuum

Catananche caerulea

Safrans tancats

Safrà de tardor Crocus nudiflorus

Peucedanum officinale

Salt del Molí, amb un cabdal generós d'aigua