Segon cap de setmana de novembre

LA LLENGUA VIPERINA DE PALS

Present al litoral i prelitoral de les comarques del nord-est català, per bé que força rara, l'aristolòquia sarmentosa o clematítide Aristolochia clematitis L. l'hem trobada en ambients d'aiguamoll i en marges dels arrossars, barrejada amb altres plantes ruderals Diplotaxion, a l'àrea de Pals. Florida encara al mes de novembre, mostra unes flors de color groc pàl·lid, amb la peculiar forma de llengua d'escurçó de totes les aristolòquies, i és per això que també es coneix com a llengua viperina. Som davant d'una planta força tòxica. La seva ingesta pot produir cremor a les mucoses gàstriques i a dosis altes, convulsions i fins i tot parada respiratòria. Tanmateix és una planta emprada en la tan controvertida pràctica homeopàtica, en dosis mínimes, i s'havia fet servir per guarir fístules, nafres, cremades i èczemes a la pell. Es considera oxitòcica, diaforètica, antiinflamatòria, demulcent i cicatritzant, entre d'altres virtuts, i s'havia usat com a estimulant uterí. S'aplica en decocció de les arrels, en forma de pomada, crema o tintura alcohòlica. Però és millor evitar-la per prudència. Es creu que les aristolòquies atrauen els pol·linitzadors -bàsicament dípters menuts- mitjançant una forta ferum a podrit. Disposen d'un sistema de pol·linització molt especialitzat. Les flors consten d'un peculiar periant tubular, dividit en tres parts: un tub que culmina en una zona més oberta o utricle, on es guarda el ginostem i una zona estreta que connecta tots dos elements. A la clematítide el tub és lleugerament recorbat. La part basal de l'utricle està recoberta de pèls dirigits cap avall, que impedeixen que els insectes puguin escapolir-se. La planta busca mantenir-los vius uns pocs dies per assegurar-se el procés pol·linitzador, i a canvi de la seva "paciència", els insectes són recompensats amb gotes de nèctar segregades per dos nectaris. Aquest fenomen ha estat estudiat per J. Lara Ruiz, 2011, d'on hem tret aquesta interessant informació. 

Altres dues plantes medicinals hem trobat aquests dies al Baix Empordà. Al molt recomanable camí de ronda entre Tamariu i la bonica i recollida Cala Pedrosa, en una barrancada, ens surt una petita concentració  d'aloc Vitex agnus-castus i de murta Myrtus communis, totes dues plantes fructificades. La primera s'usa en fitoteràpia com a regulador hormonal i sedant en problemes ginecològics diversos. I la segona és antisèptica i antibiòtica i es fa servir per guarir afeccions respiratòries. Les fulles de les dues plantes són prou aromàtiques. 

Aristolochia clematitis

Ludwigia peploides, planta al·lòctoma que fa catifes flotants als canals

Camí de Cala Pedrosa

Aloc Vitex agnus-castus

Murta Myrtus communis

Fullam de bàrlia Barlia robertiana, acumulant reserves
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian