Fem avui una sortida amb DEPANA per conèixer la roureda de Can Verdalet, a Tordera. Es tracta d'una roureda de roure pènol, gairebé única a Catalunya, que creix sobre una zona inundable dels marges de la Tordera -part de l'antic delta, que recollia les aigües del massís del Montseny-, i que més que bosc, caldria definir com d'aiguamoll temporal. A la primavera, aquesta valuosa roureda, espai estrictament protegit, patí una brutal agressió, amb la tala d'un mínim de 380 arbres madurs i no tan madurs i l'obertura de diferents pistes per donar accés a la maquinària pesant. El nostre company en JM ens mostrà ahir l'espai, tant la zona que es va salvar de la salvatjada com la que va quedar devastada, amb un munt de soques d'arbres madurs com a testimonis muts i sagnants d'aquesta lamentable intervenció, i amb la presència massiva de nombroses plantes al·lòctones i oportunistes, que s'han vist afavorides per la dràstica esclarissada, amb la reducció d'ombra i la remoguda de terra. Algunes d'aquestes plantes foranes que hem vist, amb més o menys abundància per la zona són Phytolacca americana, Senecio pterophorus, Cyperus eragrostis, Sorghum halepensis, Datura stramonium, Aster pilosus, Aster squamatus, Amaranthus blitoides, Amaranthus retroflexus, Brousonettia papyrifera, Bidens sp, etc. També altres espècies heliòfiles i de brolla, com ara brucs i ginestons, tendeixen a fer-se seu aquest terreny recentment obert. Caldria esperar que de manera immediata es portin a terme actuacions per retornar a l'espai l'aspecte que tenia abans de l'agressió, però de moment l'autor material de la mateixa no ha rebut més que una sanció simbòlica.
Arran de les darreres pluges, la roureda mantenia una bona pel·lícula d'aigua, on es reflectia aquest bosc atapeït de roures i freixes, tot oferint una imatge bucòlica i encisadora. Cantaven els pica-soques i les mallerengues, i un picot garser repicava la fusta morta d'un arbre sec.
Juntament amb
Quercus robur, amb alguns exemplars magnífics, trobem petites concentracions de Quercus canariensis, altres roures de difícil determinació, segurament híbrids, alzines, alguna surera -restes d'algun antic procés de plantació-, freixes de fulla petita
Fraxinus angustifolius de la subespècie
oxycarpa, pollancres, cirerers silvestres, galcerans (ben abundants), boixos grèvols
Ilex aquifolium, sanguinyol
Cornus sanguinea i un seguit de plantes herbàcies com l'olivarda
Inula viscosa, la búgula
Ajuga reptans, Galeopsis ladanum, Calamintha nepeta i plantes de ribera o de bosc humit com
Carex pendula, Stachys sylvatica, Polygonum persicaria o la medicinal
Melissa officinalis. I en alguns bassals temporals suraven petites catifes tendres de
Callitriche, potser
obtusangula, acompanyat de créixens en formació. Una bona sortida, tot plegat, malgrat l'espectacle lamentable d'una roureda atacada.
 |
La roureda de Can Verdalet |
 |
Roureda sobre un aiguamoll |
 |
Imatges de la zona afectada per la tala
|
 |
Soca de roure madur |
 |
Fullam de roure afectat per fongs |
 |
Phytolacca americana, el raïm de moro |
 |
Amaranthus blitoides |
 |
Cyperus eragrostis |
 |
Ajuga reptans |
 |
Clathrus ruber, la gita de bruixa |
 |
Lepiota cristata o simil, la paloma pudent |
 |
Phallus impudicus, de ferum poc agradable |
 |
Mantis religiosa, el pregadeus |
 |
Al llarg de la caminada recollim un sac ple de cartutxos deixats a l'espai, lamentable |
No hay comentarios:
Publicar un comentario