Fitoderia, flora catalana

Tercer cap setmana de juny

EN TERRITORI DE SURERES VIGOROSES I DE LLACUNES EFÍMERES

Com cada any, des de fa molts, pugem per aquestes dades de la primavera a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà. Explorem els primers esglaons dels Pirineus, tot venint del mar, on els atapeïts i esponerosos boscos de surera i d'alzina semblen no tenir fi, en una de les taques forestals autòctones més superbes que tenim a Catalunya. Les generoses pluges caigudes en les darreres setmanes ens fan alimentar esperances renovades de floracions noves o sorprenents i confiem a trobar plenes d'aigua algunes de les interessants llacunes, que en reguitzell, s'estenen als peus de les Alberes. La sort però serà desigual. Algunes llacunes, que sempre havíem trobat seques, mantenen un petit remanent d'aigua en algun punt, altres les trobem saturades de plantes heliòfiles i el conjunt de llacunes a priori més interessant, al Pla dels Torlits, ens el trobem amb el pas vetat. Una llarguíssima tanca amb nombrosos rètols de "zona militar, prohibido el paso" ens impedeix la visita. Efectivament es tracta d'un sector veí del campament de Sant Climent Sescebes, utilitzat pels soldats per fer maniobres i proves de tir, però no fins ara l'havíem vist tancat. Caldria preguntar-se si és això normal, tenint en compte que és una zona protegida, amb espècies de flora i fauna molt remarcables. I caldria saber alhora si aquesta prohibició de pas redunda en la preservació d'aquest espai o més aviat agreuja la seva necessària protecció. Aquests relleus suaus al llindar del Massís de l'Albera estan coberts de bosquines de surera i d'espesses brolles d'estepa negra Cistus monspeliensis i de cap d'ase Lavandula stoechas. Allà on hi ha aigua, a les diferents llacunes que s'estenen pel territori, surten un seguit de plantes d'aiguamoll i de ribera com ara Lythrum salicaria, Lycopus europaeus, Oenanthe fistulosa, Oenanthe lachenali, Galium palustre, Gratiola officinalis, Trifolium ligusticum, Lychnis flos-cuculi, Eleocharis palustris i d'altres, juntament amb alguns hidròfits de molt interès com ara Baldiella ranunculoides, Polygonum amphibium, Alisma plantago-aquatica, Callitriche stagnatilis, Myosotis sicula, Ranunculus grup aquatilis, Ranunculus parviflorus, la menuda litràcia Peplis portula i sobretot la discreta i valuosa planta aquàtica Elatine alsinastrum, espècie protegida, molt escassa, que emergeix de l'aigua mostrant les seves fulles verticil·lades, la seva tija carnosa i estriada i les seves càpsules en forma de barret. A ponent del riu Llobregat d'Empordà, els boscos de suro són encara més formidables. Una gran massa d'aigua, l'embassament de Boadella, a la conca de la Muga, interromp aquesta verdor aclaparadora. A les ribes d'aquest embassament i als marges del profund bosc de surera, les floracions de plantes herbàcies, anuals moltes d'elles, hi són abundants. Som en territori d'estepa negra, argelaga negra i d'heliantem Heliantemion guttati. En destaquem, entre d'altres, Trifolium angustifolium, Trifolium arvense, Trifolium campestre, Trifolium hirtum, Trifolium glomeratum, Psoralea bituminosa, Parentucellia viscosa, Anthyllis gerardi, Ornithopus compresus, Jasione montana, Anarrhinum bellidifolium, Dianthus armeria, Andryala integrifolia, Helianthemum guttatum, l'aromàtica Mentha pulegium, el medicinal hipèric Hypericum perforatum -molt abundant arreu- i tres al·lòctones també molt abundoses, Gamochaeta subfalcata, Lippia nodiflora i especialment Senecio inaequidens. No lluny d'aquí, als boscos d'alzina i castanyer de Maçanet de Cabrenys i de la Vajol apareixen altres espècies més boscanes com ara Digitalis lutea, Valeriana officinalis, Lonicera periclymenum, Doronicum pardalianches i el bonic marcòlic vermell Lilium martagon. I sobre els relleus abruptes de pedra granítica del Castell de Cabrera, mirador excepcional sobre la subcomarca, els ramells del clavellet endèmic Dianthus pungens ruscinonensis no poden passar desapercebuts. Acabem la ruta al mar, a Sant Martí d'Empúries, on ens espera flora de duna o psammòfila: Matthiola sinuata, Calystegia soldanella, Anthemis maritima, Helichrysum stoechas, Scolymus hispanicus, Cakile maritima, Silene niceensis, Euphorbia paralias, Crucianella maritima i la labiada protegida Stachys maritima, de la qual només trobem dues matetes visibles, quan en anys anteriors hi havia moltes més.