jueves, 7 de junio de 2018

Dijous, 7 de juny de 2018

OPOPANAX 53

Torno al Turó de Montcada poc més d'un any després, aprofitant que no fa massa calor. Núvols i clarianes, un cel variable, una escalfor punyent que anuncia la pluja que caurà efectivament, però un cop retornat a casa. Trobo el turó desert de gent, només un parell o tres de jubilats vigorosos amb els quals em creuo i un grupet de ciclistes per sort poc estridents. M'enfilo des del cementiri amunt, per un camí que va dibuixant pujades i baixades força acusades, i que travessa trams oberts, amb vistes a nord, molts exposats, i d'altres de sorprenentment ombrívols, amb una vegetació luxuriant. Aquesta primavera plujosa es deixa sentir en una florida generosa. Aquest turó tan castigat per l'extracció de pedra, envoltat de carreteres i autopistes per tot arreu, amaga tanmateix una flora rica i variada, amb alguna espècie molt remarcable. Ja fa un any em vaig entretenir a comptar els exemplars d'aquesta robusta umbel·lífera, Opopanax chironium, que té en aquest turó una de les poblacions més importants del país. Llavors vaig comptar 37 exemplars al llarg d'un tram relativament llarg del camí. Enguany he aconseguit arribar a 53, en cinc concentracions no molt allunyades les unes de les altres, a les dues bandes del camí. D'aquests 53, 22 estaven florits o almenys aponcellats, amb la tija i la umbel·la ben desenvolupades. Poden ser més i segur que ho són, costa destriar de vegades, dins del garbuix de vegetació, la individualitat dels exemplars i assegurar on acaba un peu i comença el peu veí. Em fixo en les umbel·les, que són nombroses, en les petites floretes, de pètals groguencs, la majoria per obrir, en els insectes tipus mosquetes que les visiten amb avidesa, em fixo en l'enorme fullam, fulles compostes, de marges serrats, molt grosses, en les fulles superiors, molt reduïdes, en les tiges gruixudes, molt ramificades, en la mida imponent d'aquesta planta formidable, que pot atènyer els 2 metres d'alt. L'ensumo i no em diu res, però els insectes de ben segur que entenen el seu subtil llenguatge químic. Entre el primer opopànax i el darrer que m'apareixen a la vora del camí, vaig apuntant les espècies que li acompanyen, en una relació que serà aproximativa, però que ens donarà una idea cabal de l'interessant paisatge vegetal d'aquest turó oblidat i maltractat. Es combinen per trams les plantes ruderals i de marges, molt exposades a la insolació i al trepig, amb les boscanes i de bardissa, que prosperen en ambients més humits i foscos, tot plegat amb una petita presència de plantes al·lòctones, representada pel molt abundant ailant Ailanthus altissima i pel seneci sud-africà Senecio pterophorus, que ens mostra ramells molt vistosos al marge del camí.
Heus aquí la relació: Rubus ulmifolius, Rubia peregrina, Parietaria officinalis, Cirsium vulgare, Rumex crispus, Rumex pulcher, Clematis flammula, Silene latifolia, Trifolium campestre, Trifolium repens, Trifolium stellatum, Bryonia cretica, Dipsacus fullonum, Crataegus monogyna, Pistacia lentiscus, Pistacia terebinthus, Lactuca serriola, Hirschfeldia incana, Sisymbrium officinale, Diplotaxis erucoides, Arctium minus, Scabiosa maritima, Coriaria myrtifolia, Inula viscosa, Hypericum perforatum, Osyris alba, Centranthus ruber, Antirrhinum majus, Spartium juceum, Calicotome spinosa, Echium vulgare, Torilis arvensis, Verbascum lychnitis, Lathyrus latifolius, Rhamnus alaternus, Quercus ilex, Quercus humilis, Solanum nigrum, Stachys ocymastrum, Ballota nigra, Campanula rapunculus, Galium frutescens, Cornus sanguinea, Dactylis glomerata, Oryzopsis milliacea, Melica ciliata, Ononis spinosa, Umbilicus rupestris, Sedum sediforme, Galactites tomentosa, Andryala integrifolia, Erymgium campestre, Orobanche amethystea, Centaurea calcitrapa, Centaurea melitensis, Plantago coronopus, Phagnalon saxatile, Cirsium tenuifolium, Euphorbia serrata, Euphorbia characias, Convolvulus altaheoides, Asparagus acutus, Hedera helix, Origanum vulgare, Filago pyramidalis, Geranium robertianum, Sambucus ebulus, Pallenis spinosa, Foeniculum vulgare, Silybum marianum, Urospermum dalechampii, Doronicum pardalianches, Lapsana communis, Sonchus tenerrimus, Reseda lutea, Viburnum tinus i un llarg etc.

El 27 de gener de l'any vinent preparem, per cert, una sortida a aquest bonic turó, amb l'entitat DEPANA, guiada pel nostre expert company JCR. 


Opopanax chironium



Umbel·la florida

Senecio pterophorus, al·lòctona

Verbascum lychnitis, amb flors blanques

Doronicum pardalianches a l'obaga humida del turó

Orobanche amethystea, fidel company del panical

Centaurea melitensis

Lathyrus latifolius

Campanula rapunculus
Scrophularia aquatica

Bassa prop de la font del mig


Carex pendula

Apium nodiflorum

Cascall fructificat Papaver somniferum

Reseda luteola
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian



No hay comentarios:

Publicar un comentario