LA VALL D'EINA, RESERVA DE FLORA PIRINENCA
La Vall d'Eina, a l'Alta Cerdanya, és un espai ben conegut per la seva privilegiada riquesa botànica, amb la presència d'alguns endemismes molt interessants. Constitueix una ruta excursionista clàssica que superant el Coll d'Eina mena a Núria. Nosaltres arribem fins al pletiu final abans d'enfrontar el darrer i més costerut tram fins al Coll d'Eina, per sobre del Pla de Beguda. A la vall, els camps apareixen molt engroguits, lluny de la verdor que esperes trobar a la Cerdanya a l'estiu. La dona del restaurant de Bolvir, al vespre, ens ho aclareix molt bé. No ha estat tant la calor, ni la manca de pluges, ja que de pluges hi ha hagut, com el vent, un vent càlid i sec que ha socarrimat els prats d'herba tendra de gramínies i crucíferes. Tanmateix a la Vall d'Eina les floracions són encara molt abundants i resulta un plaer poder observar-les. Fa un dia seré, sense cap núvol al cel, i unes temperatures suaus, almenys al matí de dissabte. Al primer tram del camí, no massa concorregut per sort, superada una bosquina de freixes molt agradable, trobem herbassars esponerosos, que segurament no han estat segats volgudament, per ser on som. La llista és prou llarga i la resumim citant unes poques espècies: Geranium pratense, molt abundant, Filipendula ulmaria, Astrantia major, l'enorme Laserpitium latifolium, Dianthus carthusianorum, Galium lucidum, Eryngium bourgatii, Campanula glomerata, Senecio adonidifolius, Carduus defloratus, Achillea millefolium, Phleum pratense, Phyteuma orbiculare, Genista tinctoria, les medicinals gencianes grogues Gentiana lutea i els primers marcòlics vermells, Lilium martagon, que anirem trobant gairebé al llarg de tota la ruta.
 |
| Geranium pratense |
 |
| Senecio adonidifolius |
 |
| Phyteuma orbiculare |
Ens endinsem en diferents trams de bosc de pi roig i de pi negre més amunt, fins que el sender transcòrre paral·lel al riu Eina. Trobem plantes de bosc com Melampyrum pratense, Geranium sylvaticum, Veronica officinalis, Valeriana officinalis, Epilobium montanum, Phyteuma spicatum, Pedicularis foliosa, Pulsatilla alpina, Trollius europaeus, Lonicera nigra, etc. La vall s'eixampla al Pla de la Coma d'Orri. Els nerets ja cobreixen el vessant que mira al nord, mentre el vessant contrari, sobre tartera i pedregar, abunden el fajol alpí Polygonum alpinum i l'epilobi Epilobium angustifolium. Vora el riu sovintegen el salsufragi Peucedanum ostruthium, els esvelts acònits Aconitum pyrenaicum, les també metzinoses ballesteres Veratrum album, les bistortes Polygonum bistorta, l'adenostil Adenostyles alliariae, l'aromàtica menta Mentha longiflolia o el robust coscoll Molopospermum peloponessiacum, juntament amb espècies menys comunes com Geum rivale, Gentiana pyrenaica, Cardamine amara, etc. L'únic exemplar de marcòlic groc Lilium pyrenaicum que veiem ja està força marcit, com prou lamenten uns joves afeccionats francesos amb els quals ens creuem. I als prats, força pasturats per les vaques, ens apareix una joia endèmica, l'esperó muntanyenc Delphinium montanum. Un exemplar solitari, al qual caldrà sumar un altre més trobat en un pedregar proper. Diferents falgueres, crespinells i saxífragues embelleixen els rocams: Saxifraga paniculata, Saxifraga bryoides, Sedum anglicum, Sedum atratum, Sedum rupestre, Asplenium viridis, Athyrium filix-femina (?), etc.
 |
| Aconitum pyrenaicum |
 |
| Delphinium montanum |
 |
| Adenostyles alliariae |
El camí comença a enfilar-se per un terreny força abrupte per superar un salt d'aigua. I és vora l'aigua que surt una mata de molt interès, una potentil·la arbustiva, molt rara a Catalunya, Potentilla fruticosa, decorada amb unes poques flors grogues. Hem guanyat alçada, l'aparició de noves espècies pirinenques és constant, com la robusta genciana de flors groc pàl·lid Gentiana burseri, els nabius de les dues espècies, Astragalus alpinus, Oxytropis neglecta, Trifolium alpinum, Trifolium badium, les atractives gencianes nivals Gentiana nivalis, d'un blau profund, els heliantems Helianthemum nummularium, molt nombrosos, el seneci pirinenc Senecio pyrenaicus, els alls muntanyencs Allium schoenoprasum, dues orquídies Nigritella sp i Gymnadenia conopsea, etc. Al Pla de Beguda una taca blanca, refulgent, ens crida l'atenció ja des de la distància. És una espectacular mollera entapissada amb els plomalls blancs de la cotonera Eriophorum sp (potser angustifolium), que són sacsejats per la brisa. Comparteixen aquest espai tan moll amb la pingüícola Pinguicola grandiflora, Bartsia alpina, Parnassia palustris, Saxifraga stellaris, Saxifraga aizoides i d'altres. En un turonet rocallós proper trobem dues saxífragues de roca que cal examinar. Creiem que es tracta de Saxifraga aspera i Saxifraga retusa, la darrera ja en fruit. Més freqüents són dues saxífragues més, vora l'agua l'elegant Saxifraga aquatica, endemisme dels Pirineus, i la Saxifraga moschata, força freqüent. Comparteix espai amb una delicada cariofil·làcia de floretes blanques i fulletes rígides, potser Minuartia recurva.
 |
| Potentilla fruticosa |
 |
| Senecio pyrenaicum i Potentilla fruticosa al darrera |
 |
| Saxifraga aquatica |
 |
| Saxifraga aspera |
 |
| Eriophorum sp. |
 |
| Saxifraga retusa ? |
 |
| Gentiana nivalis |
De tornada, diumenge, amb molta pressa a causa d'una urgència familiar, només ens podem permetre breus aturades. Fem la primera a l'alta muntanya, Coll de la Creueta, una atmosfera molt neta i unes temperatures molt agradables que de seguida trobarem a faltar quan comecem a baixar. Aquí, els prats coberts de flors, a destacar Endressia pyrenaica, Oxytropis campestris, Aster alpinus, Ononis cristata, Onosma bubanii, Antennaria dioica, Astragalus sempervirens, Nigritella sp, Platanthera bifolia i moltes més. Una mica més avall, amb el famòs poblet de Castellar de N'Hug molt a prop, en uns prats, l'umbel·lífera Ligusticum lucidum, molt abundant, i una nova planta endèmica, l'elegant labiada Nepeta latifolia. I finalment, una breu inspecció a la vora de la Pobla de Lillet per donar una ullada a un petit aiguamoll, on es troba una concentració d'una orquídia molt interessant, Epipactis palustris, que conviu amb Dactylorhiza elata, Linum viscosum, Stachys officinalis, Cirsium monspessulanum, diferents joncs i Càrex, entre d'altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario