Fitoderia, flora catalana

PUJADA AL MOIXERÓ... O GAIREBÉ

Dissabte, 2 de juliol

Quedem amb els amics de Les Fonts per fer una sortida de muntanya i aprofitar per defugir la calorada. Seguim al nord per la conca del Llobregat fins al túnel del Cadí, el preu del peatge, escandalosament alt, mai no ens deixarà de sorprendre. Enfilem per la pista que des del poblet de Riu de Cerdanya, mena a les proximitats del conegut Coll de Pendís, on una barrera tanca el pas als vehicles. Allà iniciem una senzilla ruta que ens porta al Coll de Moixeró tot passant pel Coll de Dental. El consell d'uns homes de la terra que trobem a la barrera ens convenç de fer la ruta en aquest sentit, la qual cosa va ser un gran encert. D'haver començat pel Coll de Pendís segurament no haguéssim arribat a la nostra destinació. Fa un dia agradable, amb intervals de cel seré i grans nuvolades, però no sembla que hagi de ploure. El camí va dibuixant un pendent molt suau, travessant una bonica obaga amb avetosa fins a situar-nos a les pastures a tocar del Moixeró. Les floracions són prou abundants. Al rocam granític destaca el matafoc Sempervivum tectorum, la delicada Silene rupestris. Al marge de l'avetosa, apareixen plantes pròpies d'aquest hàbitat tan ombrívol, Melampyrum pratense, Pyrola uniflora, la falguera Gymnocarpium dryopteris, Rubus ideaus, Geranium sylvaticum, Veronica officinalis, Fragaria vesca, Viola bifolia, Pulmonaria affinis, Helleborus viridis i sobretot el raïm de guineu Paris quadrifolia, del qual trobem petites concentracions disperses a mitja ombra. Als prats i les pastures, molt pasturades per les vaques i ara amb força vedells juganers, la llista de floracions és prou llarga: Chamaespartium sagittale, la umbel·lífera endèmica Endressia pyrenaica, Euphorbia cyparissias, Ornithogalum umbellatum, Vicia pyrenaica, la medicinal bistorta Polygonum bistorta, la regalèssia alpina Trifolium alpinum, molt abundant, Ononis cristata, Pilosella sp, Veronica spicata, Phyteuma hemisphaericum, Cynoglossum officinale, Myosotis sylvatica, Taraxacum dissectum i un llarg etc. El cim del Moixeró, cobert en bona part de gespa, crida l'atenció pel seu perfil suau i modest, que difereix molt del cim molt més abrupte del Penyes Altes, que veiem a la seva esquerra tot venint. Als rasos, ja molt ventejats en aquesta alçada, trobem Sideritis hyssopifolia, coixinets de la delicada Androsace villosa, Erysimum pyrenaicum, Plantago monosperma, Asperula pyrenaica, Gentiana verna, Antennaria dioica, Thymus nervosus, Scleranthus perennis, Anthyllis montana, Daphne cneorum, Calamintha alpina i especialment l'endemisme Aquilegia montsicianna, entre d'altres. Ens aboquem al buit, a les crestes de rocam calcari per tal d'admirar la panoràmica prodigiosa que des d'aquest punt s'albira, els pregons barrancs i els espadats rectilinis que cauen sobre la vall de Grèixer, el Penyes Altes i la Tossa d'Alp mirant al nord, la mole del Comabona i el Pedraforca mirant a ponent. Bufa el vent amb força i cal no perdre l'equilibri. Els núvols es reforcen però no patim per la pluja. Aqui, sobre aquestes espectaculars crestes de roca calcària trobem de nou la crucífera endèmica Hormatophylla lapeyrousianum, Globularia repens, Paronychia kapela, Saxifraga longifolia, Potentilla caulescens, Thymelaea dioica, l'enorme Molopospermum peloponnessiacum, Lonicera pyrenaica, Amelanchier ovalis encara florit, Erinus alpinus, Saxifraga paniculata i Viburnum lantana, entre d'altres. Retornem carenejant per anar a trobar el Coll de Pendís, el sender va baixant molt i ens fa dubtar, però al cap d'avall comprovem que hem triat molt bé el sentit de la marxa. Als prats i clarianes del bosc de pi negre i pi roig apareixen més floracions, com Valeriana montana, molt abundant, un cop més la boraginàcia Onosma tricerosperma (potser bubanii), Aster alpinus, Globularia cordifolia, Erysimum ruscinonense, Anthericum liliago, Teucrium aureum i sobre roca i pedregar, Rhamnus pumilus, Sedum dasyphylum, Teucrium pyrenaicum, Galium pyrenaicum, Valeriana apula i la molt fina Minuartia rubra. Ja arribats al Coll de Pendís i retornant al cotxe per la pista, tornem a admirar la bellesa serena del neretar, que hem trobat prou florit, amb boixerola, l'abundant bàlec Genista purgans ja fruitat, Rosa alpina i Rosa pimpinelifolia, territori adient per al gall fer, que obviament no aconseguim veure.