Dimarts 2 d'agost de 2016

AL·LOCTUM SUMUM AL BESÒS

Amelichloa caudata

Ja fa unes setmanes que els meus amics, RR, CM, CP, van donant voltes a una troballa que férem a Montcada i Reixac, als herbassars a tocar de la llera del riu Besòs, a principis de primavera. Es tracta d'una gramínia robusta i esvelta, de metre i mig d'alt o potser més, que ha aconseguit formar un mantell força atapeït al llarg d'un tram de poc més de 2 kms a la vora del riu. Després d'un viu intercanvi de mails i de consultes amb certs especialistes, els meus companys han arribat a la conclusió que es tracta d'una gramínia al·lòctona, originària de les terres temperades de l'Amèrica del Sud -Argentina, Uruguai-sobre la qual no existeix massa documentació a casa nostra. Classificada en diferents gèneres, Stipa, Achnaterum, Jarava, sembla que el més encertat és Amelichloa. L'espècie és Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkwoth. Ens trobem doncs amb un nou cas de planta forana, de recent colonització, que potser mostra una certa tendència d'expansió, aspecte sobre el qual encara caldria cercar més informació. Com fem les persones, també les plantes i els animals sembla que han esborrat totes les fronteres que podien impedir el seu pas, la globalització esdevé imparable, també en l'aspecte biològic. Algunes espècies poden derivar en invasores i sembla que ja no és factible aturar la seva expansió, altres resten recloses en certs ambients degradats o alterats d'on gairebé no surten, però això és un tema amb moltes arestes, sobre el qual no parlarem ara.

El cas és que avui, dimarts, a instàncies del RR, sortim amb el CM per inspeccionar aquest tram del riu Besòs, a Montcada i Reixac. Sortim ben d'hora per defugir la temuda calorada, i a les 8 en punt ja estem caminant per aquest espai tan peculiar i gens bucòlic de la rodalia de la nostra ciutat. Tot sortint del laberint del munt de mini hortets que ressegueixen la línia del riu, reclosos ells darrere improvisades tanques de llauna, mobles esquarterats i somiers i custodiats per ramats de gossets excitats i cridaners -un món a part, tot s'ha de dir-, arribem a la llera del riu Besòs. Ens trobem en un univers de plantes al·lòctones, que potser configuren més de 80% de la cobertura vegetal de l'entorn del riu. Es poden establir quatre franges paral·leles al riu, on a totes quatre les espècies al·lòctones són dominants o gairebé. Abans i després del dic que en fort pendent separa el riu dels horts, trobem arbres i arbustos al·lòctons, com ara Phytolacca americana, Robinia pseudoacacia, Ligustrum lucidum, l'enfiladissa Araujia sericifera, l'escampadís Ailanthus atissima i la moràcia Broussonetia papyrifera, l'arbre del pa. En la segona franja, la nostra protagonista, Amelichloa caudata, s'ha ensenyorit del territori, tot formant una "sabana" densa i homogènia, que comparteix amb una altra al·lòctona, Ambrosia coronopifolia, molt abundant, que ara, al pic de la canícula, resta ben verda i tendre. Altres plantes forànies ben comunes són Senecio pterophorus, Senecio inadequidens, Eleusine indica, Xanthium spinosum, Artemisia verliotorum i sobretot l'aromàtica i medicinal Artemisia annua, que forma barreres molt atapeïdes, amb exemplars de dos o tres metres d'alt i més.

Artemisia annua

Amaranthus hybridus

Datura stramonium

Rumex palustris

Coronopus dydimus

Echinochloa crus-galli

Citrullus lanatus

Nasturtium officinale

Lactuca saligna

A la tercera franja, ja molt més molla i pedregosa, a pocs metres del corrent del riu, apareixen espècies més nitròfiles, ruderals i higròfiles, on el domini de les plantes al·lòctones continua ben palès: Coronopus dydimus, una crucífera prostrada, l'al·lucinògena Datura stramonium, Amaranthus retroflexus, Amaranthus hybridus, Amaranthus emarginatus, Rumex palustris -aquesta potser no pas al·lòctona-, Paspallum sp., Echinochlora crus-galli, Cyperus eragrostis, Chenopodium ambrosioides, Xanthium echinatum i les denses trinxeres de canya Arundo donax. Però també trobem plantes hortícoles, les llavors de les quals han arribat fins aquí per l'aigua, el vent o vés a saber si pel trepig: les tomaqueres Lycospersicum esculentum o la sindriera Citrullus lanatus.

Ja finalment a tocar o dins l'aigua, espècies higròfiles i aquàtiques, aquestes sí majoritàriament autòctones: Lemna sp, el creixens Nasturtium officinale, Veronica anagallis-aquatica, Calystegia sepium, la bonica i medicinal salicària Lythrum salicaria, l'herba presseguera Polygonum persicaria i la boga Typha sp. I és que no tot aquí al Besòs és planta forana, com podria semblar, també ens trobem de nadives: Inula viscosa, Cichorium intybus, la comestible verdolaga Portulacca oleracea, Tribulus terrestris, Heliotropium europaeum, Centaurea aspera, Arctium minus, Sisymbrium officinale, Picris echioides, Anacylus valentinus, Scirpus holoschoenus, l'abundant fonoll Foeniculum vulgare, Torilis arvensis, Plantago major, Chondrilla juncea, Lactuca saligna, Rumex crispus i els enormes faions Ampelodesmos mauretanica, entre d'altres.

Polygonum dumetorum

I com a ullada final, ens apropem a una bardissa en el camí de Sant Pere de Reixac, per veure una planta enfiladissa, que localitzem in extremis després d'esgarrinxar-nos severament amb les afilades espines de romegueres i arítjols: el fajol de bardissa Polygonum dumetorum, que ens apareix ja fruitat. A dos quarts d'onze del matí la calor és ja implacable, toca tornar a casa.