Dissabte 5 de febrer de 2022
CATIFES DE GALANTHUS
Dissabte gris i rúfol al Montseny, paisatges gairebé en blanc i negre. Un dens tel de boira desdibuixa el perfil de la muntanya i enfosqueix la fageda. Però no fa gaire fred. Aquí com a qualsevol altre indret del país, la terra reclama de forma agònica l'arribada de la pluja, que es fa de pregar. La sequera és ben manifesta a l'embassament de Santa Fe, amb un nivell d'aigua sota mínims. Tot plegat una imatge trista i preocupant del Montseny, que seria aplicable a qualsevol altre racó del país. I és per això que ens preguntem: té sentit invertit tants i tants milions d'euros i d'esforç i crear tantes expectatives de creixement pels Pirineus amb l'organització d'uns jocs d'hivern en un país on cada vegada la neu és més escassa? Avui ha plogut, però de forma minsa, del tot insuficient.
A qui no sembla que l'afecti la manca de pluges és al lliri de neu. Una espectacular catifa de Galanthus nivalis cobreix en clapes disperses una bona extensió de llit del bosc al voltant del monestir i al voltant de la riera de Santa Fe, fins i tot tenyeix de blanc trams dels camins i s'endinsa en jardins privats. I és tan cridanera la seva presència que no hi ha visitant que no s'aturi per admirar-lo.
 |
| Lliri de neu Galanthus nivalis |
 |
| Catifes de lliris de neu |
 |
| La sequera és prou manifesta |
 |
| Pit-roig a la fageda |
 |
| La Tordera |
 |
| Osmunda regalis sec |
© Jordi Cebrian, febrer 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario