Fitoderia, flora catalana: FALGUERES AL MONTNEGRE

domingo, 13 de febrero de 2022

FALGUERES AL MONTNEGRE

Dissabte 12 de febrer

UN OASI DE FRESCOR I HUMITAT

Sortim en un nou dissabte gris i emboirat, com el passat, i com va passar llavors també la pluja, tan necessària, es presenta de forma minsa, tímida, ridícula i gairebé anecdòtica. Els efectes d'aquesta manca d'aigua són ben manifestos a la vegetació i al paisatge. Però ho són sobretot a la zona de Montpalau, turó emblemàtic que s'eleva arrodonit sobre la plana de Pineda de mar. Som en l'època ideal per a l'observació de briòfits i de falgueres, l'hivern, quan les plantes vasculars en flor encara són escasses. Els frares cugots surten aquí i allà en escletxes de roca i a l'ombra de les espinoses opunties, però molt pocs els trobem encara en flor. En aquest cas per veure la seva florida hem arribat tard. La falguera més interessant de la zona, la Cossentinia, se'ns apareix resseca i moribunda en un amagat replà de roca que mira al sud, quan és ara que hauria de mostrar-nos la seva millor imatge. En canvi, en els talussos a l'inici del camí de Montpalau i més amunt, en ambients més ombrívols, les falgueretes que anem trobant es veuen molt més fresques i esponeroses. Clapes denses i turgents de Segalinella denticulata forren generosament aquests talussos de terra ennegrida, i a la vora o barrejats, apareixen també Asplenium adiantum-nigrum, Asplenium trichomanes, Polypodium vulgare i la rara i interessant Anogramma leptophylla. El nostre amic CP ens ajuda a identificar diferents molses i hepàtiques, com és el cas de Reboulia haemisferica, de la qual ens anima a fixar-nos en els seus trets morfològics. Més amunt, endinsats en les valls pregones del Montnegre, remuntem la riera de Pineda en un dels seus ramals per explorar la magnífica verneda. L'aigua flueix neta i viva per la llera, tot una sorpresa en aquests temps de sequera implacable. Plàtans, verns i avellaners es barregen amb llorers i robínies per formar un bosc de ribera esplèndid, visitat per gajos, tords, merles, pit-rojos, tallarols, pica-soques, pinsans i un cridaner picotet. La falguera més abundant a la riba de la riera és Polystichum setiferum, amb exemplars d'una mida notable, però no falten els polipodis, la llengua de cérvol Phyllitis scolopendrium i diferents briòfits, com l'hepàtica Lunularia cruciata, per citar només una espècie de briòfit dels molts que el nostre amic CP ens va mostrar en aquest camí tan ombrejat. En un talús sobre la riera descobrim una concentració de barreteres Petasites fragans plenament florides. Les seves boniques inflorescències en capítols emanen una subtil fragància dolça que pot recordar a la vainilla, i és per això que ens acostem a ensumar-les. La seva condició de planta autòctona és discutible, podria ser de jardí, naturalitzada, com la també present Vinca difformis. Altres plantes que anem trobant són Ranunculus ficaria, amb uns pocs exemplars en flor, Stachys sylvatica, Melissa officinalis, Arum italicum, Ruscus aculeatus, Hedera helix, Genista triflora, Viburnum tinus, etc.