Dijous, 24 de desembre
NADAL AMB LA GATOSA
Els primers colors de l'hivern ens ho "regala" -ho dic entre cometes per no ser culpat de fer antropocentrisme- la magnífica gatosa Ulex parviflorus Pourr. Aquesta ginesta o argelaga espinosa apareix en brolles i marges forestals d'ambients secs o parcialment humits, associada a l'azina, al cap d'ase, al romaní i al bruc d'hivern, entre d'altres, prospera sobre sòls majoritàriament calcaris i en terrenys sovint pertorbats o alterats. Floreix molt aviat, de vegades ja des de finals de novembre. Ara al desembre decora amb la lluentor dels seus ramells daurats el paisatge endormiscat de l'hivern que tot juts comença. Conegut com a tojo o aulaga morisca en castellà, ens explica Font i Quer, al seu imprescindible Dioscòrides renovado, que les llavors, riques en citisina, es destinaven a combatre l'asma i la tos ferina, però cal ser prudents, perquè són tòxiques, i que en la medicina popular les flors s'havien emprat per millorar la salut del fetge, com es fa amb les fulles de boldo. Aquestes flors emanen una fragància subtil, oliosa, que pot recordar al coco, però no tan forta com la del bàlec. I ara aquestes setmanes i mesos d'hivern són visitades repetidament per abelles i borinots, que es beneficien de la manca de fred. No és pas una mata acollidora, més aviat sembla agressiva per la profusa quantitat d'espines que ens mostra, i no convida gens a tocar-la, però no per això és menys interessant. Les espines no són sinó una estratègia per tal de defensar-se de depredadors potencials, bàsicament del mossec dels herbívors.
Aquí a l'Ametlla del Vallès trobem més herbes florides als camps de conreu en repós, plantes arvenses ben comunes i abundants, de florida llarga i matinera com la dels boixacs, les ravenisses, les llengües de bou o els crisantems.
|
Gatosa Ulex parviflorus, de florida hivernal |
|
Anthemis arvensis |
|
Chrysanthemum segetum |
|
Ravenisses blanques Diplotaxis erucoides, sempre molt abundants |
|
Linaria supina |
|
Liquen, potser Cladonia pyxidata o similar (?) |
|
Liquen de soca |
© Jordi Cebrian, desembre 2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario