BOIRA A LA FAGEDA

 Dijous, 5 de novembre

ESTAMPES DE TARDOR AL COLLSACABRA

Una boira densa, humida i freda engoleix el relleu accidentat del Collsacabra i de les serralades properes, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa. És una boira benefactora, que aporta els nivells d'humitat que aquest bosc caducifoli necessita per mantenir la seva seductora exuberància. Grans extensions de fageda a les obagues, esplèndids bedollars als altiplans i roureda a les solanes conformen un repartiment equilibrat dels diferents dominis forestals. La simfonia cromàtica de la tardor executa els seus darrers compassos, i aquesta boira matinera, que avui persisteix durant hores, infundeix al bosc un aurèola de misteri i d'irrealitat, que esperona la imaginació dels passejadors més proclius a la invenció d'històries fantàstiques. La bellesa del bosc caducifoli es manifesta avui amb la combinació d'una boira densa, que dilueix els perfils dels arbres i dels pocs caminant que hi transiten a la seva ombra, amb les tonalitats dels pigments que han pres el relleu a la clorofil·la, amb el sotabosc expansiu de les falgueres, amb la catifa tova de fullaraca que acull les nostres passes, amb la vibració de les fulles del trèmol, estimulada pel més lleuger bri de brisa, amb el reclam de les mallerengues d'aigua, el vol de les grives i el crepitar de les branques adolorides pel pes de tanta humitat.

Paisatge gairebé irreal no lluny de la Salut de Collsacabra

Expansives bardisses de falgueres i romegueres

Fageda i boira, un escenari procliu a la fantasia

Fageda a punt d'acollir el somni hivernal

Camí per la tremoleda

Catifa de fulles de trèmol

Cecidi de la fulla de faig, que acull larves d'un dípter cecidòmid

© Jordi Cebrian, novembre 2020