2 de setembre de 2020
BUXUS RESURRECTUM
Fa poc més d'un any titulàvem l'entrada del dia com a Buxus mortis, després d'haver pujat al Pla de Bonaire i l'ermita de Sant Antoni de Camprodon i haver-nos trobat durant l'ascens una continua cortinada de subtils fillets de seda d'on penjaven incomptables erugues del boix Cydalima perspectalis. L'afectació sobre aquest arbust era brutal i el resultat ben palès, boixos desfullats i aparentment morts arreu, en una imatge colpidora de mort i desolació. Un any després tornem al Pla de Bonaire, la mateixa ruta, el mateix camí, però ens trobem amb una situació ben diferent. Només ens ensopeguem amb una sola, solitària, eruga del boix, penjant a l'ombra generosa de la fageda i unes poques papallones d'aquesta espècie aturades sobre una concentració de Solidago canadensis. Però el més important és que moltes mates de boix comencen a rebrotar amb ganes, fulles noves i tendres, una promesa incerta de resurrecció. És probable que algun grup de tècnics o estudiosos del tema ho estiguin controlant i ja ens aportaran les seves conclusions, però d'entrada semblaria un indici per a l'esperança.
La pujada al Pla de Bonaire ens permet gaudir amb l'observació d'un munt de plantes encara ben florides o ja fructificades, que anem trobant any rere any. Són plantes de ribera, de marges de bosc, de bardisses i al mateix pla, de prats humits i inundables Molinetalia. Durant el camí d'ascens i descens hi trobem, per exemple: Angelica sylvestris, Pastinaca sativa, Salvia glutinosa, Saponaria officinalis, Pulicaria dysenterica, Stachys palustris, Solidago canadensis, Chaerophyllum aureum, Eupatorium cannabinum, Cirsium monspessulanum, Galeopsis tetrahit, Stachys sylvatica, Myosoton aquaticum, Seseli montanum, Polygonatum multiflorum, Lilium martagon, Agrimonia eupatoria, Agrimonia procera -molt més grossa, més aromàtica i molt més escassa que l'anterior-, Dianthus seguieri, Urtica dioica, Centaurea jacea, Campanula trachelium, Calluna vulgaris, Viburnum lantana, Cytisus supinum, Lonicera xylosteum, Hypericum perforatum, Conopodium majus i un llarg etc.
Un cop al Pla, la planta estrella és una umbel·lífera rara, de distribució molt restringida a Catalunya, Silaum silaus, de la qual enguany només en localitzem una vintena de peus, entre florides i fructificades. Aquesta discreta i interessant planta comparteix ambient amb Gentianella campestris, Serratula tinctoria, Daucus carota, Odontites serotinus, Euphrasia stricta, Mentha arvensis, Trifolium pratense, Alchemilla xanthochlora, Sanguisorba officinalis, Succisa pratensis, Stachys officinalis, Achillea millefolium i altres.
|
Boix que recupera el verd de les fulles |
|
Boix moribund amb un punt d'esperança als seus peus |
|
Rebrotada de boix |
|
Eruga del boix Cydalima perspectalis |
|
Solidago canadensis, planta al·lòctona |
|
Stachys palustris |
|
Angelica sylvestris |
|
Mirant minúsculs detalls amb lupa |
|
Bella avinguda de bedolls |
|
Freixeda |
|
Seseli montanum |
|
Pastinaca sativa sylvestris |
|
Myosoton aquaticum |
|
Agrimonia procera |
|
Polygonatum multiflorum |
|
Lilium martagon, fructificat |
|
Pla de Bonaire, prat molt trepitjat per les vaques |
|
Gentianella campestris |
|
Sanguisorba officinalis |
|
Serratula tinctoria |
|
Mentha arvensis, molt aromàtica |
|
Silaum silaus, umbel·la |
|
Silaum silaus, fruits |
|
Silaum i l'aranya Araneus diadematus |
|
L'espectacular aranya vespa Argyope bruennichi |
|
Saltamartí de camp Chortippus parallelus |
|
La papallona Autographa gamma
© Jordi Cebrian, setembre 2020 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario