LES LLOSSES

Dissabte, 22 d'agost

PREUADA SOLITUD A LES FAGEDES

Explorem amb uns amics una zona forestal propera a Les Llosses, obagues de fageda amb gerani nuós i solanes amb pineda de pi roig i petites clapes de roure martinenc. Al llarg de tota la jornada no ens creuem amb ningú més, tota una novetat aquestes setmanes d'explosió del turisme interior, que ha saturat amb riuades de visitants frisosos, tant el litoral com els Pirineus, especialment. Inspeccionem la fageda, d'ombra generosa, on trobem un munt de plantes, ja poques encara en flor, com l'esmentat gerani nuós Geranium nodosum, la campaneta gran Campanula trachelium, la lleterassa Euphorbia villosa, el llinet Linum catharticum, la pulmonària Pulmonaria affinis o la prímula acaule, aquestes dues darreres sense flor. Inspeccionem les bardisses humides amb presència destacada de la imponent sàlvia glutinosa Salvia glutinosa, de grans flors grogues i de la canabassa Eupatorium cannabinum, i inspeccionem també les riberes de diferents torrents com el de la Tolosa, d'aigües netes i transparents, retingudes aquí i allà en petits gorgs sobrevolats per libèl·lules i habitats per tòtils, salamandres i granotetes roges, amb una bona representació de plantes de ribera com ara Equisetum arvense, Equisetum maximum, Polygonum persicaria, Polygonum mite, Polygonum lapathifolium, Myosoton aquaticum, Saponaria officinalis, Stachys sylvatica, Galeopsis tetrahit, Scrophularia nodosa, Mentha longifolia o Pulicaria dysenterica, entre d'altres. Avancem també per clarianes assoleiades, amb risc amb el temps de ser devorades per l'expansió imparable de la pineda, un espai que ara acull espècies més termòfiles, de pradells i matollars com Centaurium erythraea, Catananche caerulea, Prunella grandiflora, Origanum vulgare, Centaurea jacea o l'endèmica Aster willkommii. Agost és temps de florida de moltes umbel·líferes i en localitzem fins a 14 espècies diferents, probablement més. Són plantes discretes o robustes, moltes vegades aromàtiques, una fragància que es concentra en les fulles o en els fruits principalment, a causa de la presència d'olis essencials.

La relació inclou: Eryngium campestre, Astrantia major, Sanicula europea, Torilis japonica, Daucus carota, Foeniculum vulgare, Angelica sylvestris, Chaerophyllum aureum, Peucedanum cervaria, Pastinaca sativa sylvestris, Pimpinella major, Pimpinella saxifraga, Seseli annuum, Conopodium majus, etc. Però en canvi no ens arriba a sortir una de molt rara, d'umbel·lífera, que anàvem cercant, amb no massa fal·lera. 

Com a final de festa, l'amic CM localitza vora la riera una planta molt robusta, que tanmateix ens podria haver passat desapercebuda, una dipsacàcia de distribució molt restringida al país, Dipsacus pilosus L., que és nova per a tots nosaltres. És una planta de fins a 160 cm d'alt o inclús una mica més, amb floretes de corol·la blanquinosa, reunides en capítols esfèrics.

Geranium nodosum

Primula acaulis

Salvia glutinosa

Eupatorium cannabinum

Calamintha sylvatica = Calamintha nepeta subsp. sylvatica

Euphorbia villosa

Campanula trachelium

Pulicaria dysenterica

Centaurium erythraeae

Aster willkommii

Allium oleraceum

Serratula tinctoria

Fruits d'Angelica sylvestris

Chaerophyllum aureum, de fruits molt aromàtics

Astrantia major

Seseli annuum

Pimpinella major

Peucedanum cervaria

Polygonum mite 

Polygonum lapathifolium

Dipsacus pilosus

© Jordi Cebrian, agost 2020