Fitoderia, flora catalana

sábado, 20 de junio de 2020

Divendres 19 de juny

TRESORS BOTÀNICS DE MONTSERRAT

Aprofitant el primer dia de llibertat recuperada, decidim fer cap a Montserrat. Per molt poc ens endinsem en territori de la Catalunya Central, l'entrada al qual només un dia abans ho teníem absurdament prohibit els ciutadans de Barcelona. Deixem l'auto a l'aparcament de la Massana i ens posem a caminar. En uns 20 minuts arribem, després d'una pujada constant però suau, al Collet de Guirió, punt on s'inicia la ruta circular per aquest sector de la muntanya de Montserrat, les Agulles, en una de les excursions més clàssiques de les que es poden fer al massís. La visió d'aquests imponents blocs verticals de pedra de conglomerat, com gegantins soldats formant una barrera indestructible i disciplinada, no deixa a ningú indiferent. Molts d'aquests monstres de pedra han estat batejats en funció del que la imaginació popular ha cregut veure en les seves molt peculiars morfologies: els frares encantats, la cadireta, la roca foradada, un accident geològic prou freqüent a la nostra geografia, el lloro, el dit, la màquina de tren, el pas del príncep o el coll del porc. Fins a aquest punt, el Coll del Porc o del Port, a l'extrem oposat de la ruta circular, ens apropem nosaltres, per tornar pel mateix camí, per l'obaga de la serra. Davant nostra s'obre l'ondulat relleu del Bages, turons boscosos i camps de cultiu, poblacions grans com Manresa i petites com Marganell, i més enllà els Pirineus. Coincidim amb altres excursionistes, la immensa majoria molt joves, i també amb escaladors, als quals veiem també penjats ben amunt de la verticalitat esfereïdora d'aquests cingles imponents, poc o gens temerosos de caure al buit. El nostre desig principal és el de gaudir de les plantes, i aquesta ruta senzilla ens aporta l'oportunitat de tornar a veure espècies molt emblemàtiques de la flora de Montserrat. En citarem només quatre. La primera, la belladona Atropa belladona, una solanàcia robusta, que surt en canals i fondals una mica pertorbats, en petites concentracions d'una desena d'exemplars, ara en plena floració. La segona, una preciosa i elegant campaneta endèmica Campanula affinis, que trobem a peu de cingle, envoltada de matabou Bupleurum fruticosum. La tercera és una planta de roca ben coneguda, l'orella d'ós Ramonda myconi, que trobem força comuna en cingles i rocam mirant al nord, però ja ben poques plantes encara en flor. I finalment el que potser és el tresor botànic més valuós de Montserrat, un endemisme d'aquest massís i de la serralada veïna de Sant Llorenç de Munt, l'espectacular corona de reina Saxifraga catalaunica, una planta de roca, que trobem penjada de la cinglera, en una posició molt sovint inexpugnable. Localitzem una desena d'exemplars repartits en dos punts de la ruta, la majoria en flor.