Dimecres, 27 de maig
Temps de (des) confinament
PELS SENDERONS DE SANT CEBRIÀ I MÉS AMUNT
Tornem a quedar amb l'amic CM per fer un vol matinal per la solana de Collserola, per sobre del sector Mundet, una bona opció triada per ell. Partint de la Ronda de Dalt i deixant enrere els darrers edificis d'habitatges, la pista ens duu aviat fins a la petita i modesta capella de Sant Cebrià, a la vora de la qual hi ha un antic berenador atrotinat, potser ja en desús. A partir d'aquest punt enfilem senderons, Collserola amunt, per la solana, però amb una immersió inicial per un frondós fondal, de vegetació exuberant, amb unes poques cases escampades, senzilles o pretensioses, en un paisatge de muntanya que sembla difícil de creure que es trobi a tan escassos minuts de la gran i sorollosa urbs. A diferència de les sortides anteriors per la serra, avui gairebé no coincidim amb ningú més, una sensació ben estranya aquests dies de frenesí ciutadà. Els runners i caminadors apareixen més tard, quan a punt som de completar la improvisada ruta circular que hem fet i que ens deixa per sobre de la residència sanitària de la Vall d'Hebron. Al fondal, el senderó ressegueix un barranc ombrívol, atapeït de vegetació, on abunden els rossinyols del Japó, que ens obsequien amb l'harmoniosa força melòdica dels seus cants i amb l'aspror dels seus reclams territorials. Les plantes que trobem en el fondal i les que veiem a la solana són clarament diferents. En aquest primer tram humit i ombrívol ens apareixen espècies amigues de la humitat com ara Scrophularia peregrina, Ranunculus repens, Myosotis arvensis, Hypericum androsaemum, Apium nodiflorum, Rumex conglomeratus, Lampsana communis o les medicinals Melissa officinalis i Ballota nigra, entre altres. No falten espècies de jardí escapades, com l'abundant acant Acanthus mollis, la matricària Tanacetum parthenium -també medicinal, la gran eina d'herbolari per guarir els mals de cap- o la delicada però invasiva Tradescantia fluminensis. En canvi als senderons del solei ens tornen a sortir plantes que ja hem anat veient aquests dies, com les espectaculars mates de l'espantallops Colutea brevialata, amb els seus típics llegums inflats, el bonic pinzell Coris monspeliensis, l'ungla de gat, ufanoses mates de roser englantiner Rosa sempervirens, el conillet Antirrhinum majus, rudes, estepes, hipèric Hypericum perforatum, Convolvulus althaeoides, Galium maritimum, concentracions de Trifolium angustifolium, un parell de Blackstonia perfoliata mig amagades a la vegetació, mates tendres de matabou Bupleurum fruticosum i esteses de diferents gramínies com l'abundant albellatge Hyparrhenia hirta, el no menys abundant llistó Brachypodium retusum o la difusa Arrhenatherum elatius. Ens fixem també en els insectes, atrafegats alguns en la seva tasca pol·linitzadora, com els escarabats Lobonyx aeneus copant les darreres flors visibles de l'estepa negra Cistus monspeliesis, o Stenopterus rufus atipant-se sense presses sobre els botons florals de calcides i escabioses, mentres altres els veiem posant en pràctica la seva tàctica d'atac per sorpresa, com la que sol utilitzar un espectacular neuròpter d'ales grogues, possiblement Libelloides coccajus.
 |
Casot per sobre de St Cebrià |
 |
A pocs minuts de la Ronda de Dalt |
 |
Bosquet d'acants
|
 |
Senderó ombrívol i solitari |
 |
Font d'aigua no potable |
 |
Lapsana communis |
 |
La medicinal tarongina Melissa officinalis |
 |
Scrophularia peregrina |
 |
Ranunculus repens fruitat |
 |
Ballota nigra |
 |
Hypericum androsaemum a punt de fruitar |
 |
Apium nodiflorum |
 |
Tradescantia fluminensis |
 |
Tanacetum parthenium, la matricària |
 |
Rumex conglomeratus |
 |
Colutea brevialata |
 |
Coris monspeliensis |
 |
Coris monspeliensis |
 |
Bupleurum fruticosum |
 |
Blackstonia perfoliata |
 |
Brachypodium retusum, el llistó florit |
 |
Arrhenatherum elatius |
 |
Rosa sempervirens |
 |
Trifolium angustifolium |
 |
Umbilicus rupestris |
 |
Lobonyx aeneus sobre Cistus monspeliensis |
 |
Stenopterus rufus sobre Scabiosa atropurpurea |
 |
Insecte depredador Libelloides coccajus o similar
© Jordi Cebrian, 2020 |