Fitoderia, flora catalana

Quart cap de setmana de maig

MIRANT FLORS AL MONTSANT

Dues incursions al Montsant, no pas massa allunyades una de l'altra, per gaudir de la flora de la serra: la rodalia d'Albarca i el camí d'accés al Congost de Fraguerau a Ulldemolins. Paisatge variat, amb bosc de pi roig, amb roure de fulla petita, extensos prats de jonça i brolles de sàlvia i porrassa (Aphyllanthion), terrenys més descarnats sobre sòls més o menys guixencs amb vegetació més esparsa però de gran interès, i herbassars de ribera al voltant de la riera que mena les seves aigües al riu Montsant. Ens acompanya aquest cop RP, sens dubte el màxim coneixedor de la flora del Montsant, autor d'una magna obra de referència. Comencem admirant un exemplar robust i singular de roure de fulla petita prop d'Albarca. La boira densa que ens rep i que ens acompanya en els primers acords del dia, s'anirà difuminant, donant pas a un dia assoleiat i força calorós. A la tarda, tanmateix, al Fraguerau, els núvols s'imposen de nou i ens cauen quatre gotes. El llistat de plantes observades és prou llarg i aquí en destaquem només les més rellevants.

Dues lleteresses interessants: Euphorbia nevadensis aragonensis dins del bosc, uns pocs exemplars, i Euphorbia minuta força comuna, en prats secs i rocallosos. Prou comuns son els llins Linum narbonense i Linum sufruticosum, les resedes Reseda stricta i el pinzell Coris monspeliensis. Les perfumades sàlvies Salvia lavandulifolia són abundants, com també ho és el timó groc Teucrium aureum i les medicinals sanguinàries blaves Lithospermum fruticosum, mentre que el timonet Thymus loscosii en va sortint de forma més aïllada, però encara cap en flor. Ens apareixen diverses compostes prou remarcables, com el rar Leontodon crispus, que compta aquí amb la que seria probablement la seva única localització a la península Ibèrica, la bonica escurçonera Scorzonera angustifolia, la gràcil serràtula nudicaule Serratula nudicaule, l'escanyabocs Carduncellus monspeliensum, la pinya de sant Joan Leuzea conifera, el menut Xeranthemum inapertum i sobretot el valuós seneci aurícula Senecio auricula, que suposava per a tots un dels punts calents de la jornada i que l'amic RP ens va guiar amablement per trobar-lo. És una planta de fins a 40 cm d'alt, de fulles totes o gairebé totes basals, de tons glaucs i forma cuneato espatulada, molt característica, i bonics capítols grocs, grossos i aparents. Ens apareixen quatre petites concentracions d'entre dos o tres i fins a una trentena llarga d'exemplars sobre un terreny abrupte de barranc amb domini de margues i guixos. Aquest seneci és endèmic del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica, en especial la Depressió de l'Ebre, i compta aquí amb una de les escasses localitzacions catalanes.

Altres plantes a destacar són el gitam Dictamnus hispanicus, de fragància poderosa, del qual retrobem la brolla ja coneguda, amb les mates mostrant una florida molt incipient, la pistolòquia o herba felera Aristoloquia pistoloquia, l'arenària de codina Arenaria conimbricensis, els elegants lliris de sant Bru Anthericum liliago, les abundants porrasses Asphodelus cerasiferus, un solitari pipiu blanc Ornithogalum narbonense, els talictres Thalictrum tuberosum, una única tulipa Tulipa sylvestris australis, amb la flor ja una mica pansida, i unes poques orquídies com ara Platanthera bifolia, Cephalanthera damasonium, Gymnadenia conopsea i Limodorum abortivum.