Dilluns, 8 d'abril

COLLSEROLA, NATURA ASSETJADA

Pugem a Collserola en dia laborable, pel camí del Forat del Vent, Canyelles amunt. El paisatge, malgrat la pluja minsa de la vigília, se'ns apareix sec i engroguit com si fos estiu. Florides estan les estepes boscanes Cistus salviifolius i les estepes blanques Cistus albidus, no encara o ben poques, les estepes negres Cistus monspeliensis. Podem comprovar que sortosament les estepes ladaníferes Cistus ladaniferus semblen recuperar-se dels estralls del darrer incendi a la zona. No en va és aquesta una espècie ben adaptada a aquest tipus de contingència natural. Comptem uns 8-9 peus en un espai reduït de brolla, a tocar de la pista, la major part d'ells florits. Els borinots visiten amb ganes aquestes flors prodigioses, que exposen orgulloses la seva intimitat sexual al vent. Sobre un talús i en marges de la pista, prosperen els bonics colletxons Moricandia arvensis, una crucífera més pròpia d'ambients de secà Amb ells, també ho fan els omnipresents ailants Ailanthus altissima. Plançons d'aquesta planta invasiva apareixen arreu als marges de la pista i sobre talussos alterats. La presència de plantes invasives a Collserola és prou remarcable, però com passa amb els ailants, les actuacions per controlar-les no semblen massa efectives. Una serralada aïllada entre diferents nuclis de població que tots sumats superen els dos milions d'habitants, i que rep un flux tan enorme de visitants humans cada dia, està exposada a un munt d'agressions. Els pobladors de les ciutats, tan necessitats com estan d'esbargir-se, de marcar distància dels problemes del dia a dia, de l'estrès i de les tensions acumulades, troben en aquest espai un marc magnífic on gaudir de les seves aficions, en molts casos de caràcter esportiu, la qual cosa ha fet que Collserola, en certa mesura, hagi esdevingut un circuit o potser un parc temàtic. Els corredors són abundants a tota hora, però encara ho són més els ciclistes. Enfilen amunt i avall les pistes, en grupets o solitaris, tots ben equipats, mai la bicicleta no havia estat tan de moda. Uns rètols grossos, escampats per diversos encreuaments de camins, marquen les normes d'ús d'aquest espai natural pel que fa als biciclistes. S'ha de respectar al caminador, que sempre tindrà preferència, no es pot circular a més de 20 km/h i molt menys fer curses entre ciclistes. Tampoc està permès endinsar-se per corriols o circular per talussos o camp a través. Les indicacions estan ben clares, i malgrat la gran xarxa de camins i pistes que tenen al seu abast per tota la serralada, la realitat és que molts ciclistes se'n riuen d'aquestes normatives, que veuen com un obstacle inacceptable a la seva llibertat de moviments, o potser simplement les ignoren. Trobar-te ciclistes en corriols estrets dins del bosc o circulant ben de pressa per sobre de talussos i rampes, que ells mateixos contribueixen en erosionar, és cada vegada més freqüent. Quan els recrimines la seva actitud, et responen amb agressivitat i difícilment te'n lliures de rebre un insult per part d'ells. Caminar per Collserola ha esdevingut, per a aquells que veiem la muntanya com un espai de gaudi de la Natura i de contemplació dels seus secrets més íntims, una experiència molt sovint desagradable, la qual cosa és una llàstima.

Fullam tendre de fonoll Foeniculum vulgare

Talús amb colletxons

Moricandia arvensis

Antirrhinum majus

Cistus salviifolius

Cistus ladaniferus

Borinots pol·linitzant

Ailanthus altissima

Escampada d'ailants

Normes d'ús per a bicicletes, sovint ignorades
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian