Fitoderia, flora catalana

domingo, 17 de marzo de 2019

L'EUFÒRBIA DEL GUIX

Sortida per veure ocells per la Noguera, a Alòs de Balaguer i el Congost de Mu, a Montgai i a Conill de Sió, un poblet abandonat, però amb un munt d'història al darrere, per la diversitat de projectes que es volien portar a terme al seu si -centre de rehabilitació per a drogodependents, centre de turisme rural, centre d'interpretació de la natura (ocells estèpics), poble naturista, espai de creació destinat artistes i artesans independents, una molt polèmica planta de compostatge, etc.- i amb un futur encara força incert al davant. Molt recomanable en aquest sentit és el blog de JRS, La Tartraneta, en el seu interessant apunt sobre "els misteris de Conill": https://latartraneta.wordpress.com/.../els-misteris-de-conill-cunill/

‎Voltors, àguila daurada, xoriguers, milans reials, arpelles, perdius, torlits, merles roqueres se'ns apareixen en els relleus prepirinencs i en la plana estepària més al sud. Tenim temperatures més pròpies de finals de maig o fins i tot del mes de juny. La primavera bull a l'ambient en forma d'un himne variat de cants d'ocells, de brogit d'insectes i de núvols de pol·len, però en general la vegetació herbàcia i arbustiva encara resta força adormida. Violes Viola alba florides a recer d'uns matolls, menudes crucíferes com Thlaspi perfoliatum, encatifant pradells de plantes anuals, mentre argelagues, foixardes, farigoles i romanís es disputen les visites dels insectes pol·linitzadors. Les vermelloses parets dels penya-segats calcaris acullen ja les primeres floracions com Sarcocapne enneaphyla, Saxifraga tridactylis o l'endemisme Petrocoptis montsicciana i sobre rocam i codines pedregoses comencen a sovintejar els bonics narcisos grocs Narcissus assoanus, que també veiem sobre el guix a Montgai. Però aquí, als ondulants i modestos turonets guixencs escampats a la plana agrícola, la planta més remarcable és una eufòrbia robusta i singular, Euphorbia isatidifolia, que tot just es comença a despertar de la llarga letargia hivernal. És una lleterola força rara a Catalunya, que només trobem aquí a la Noguera, al Segrià i al Baix Cinca.