Dijous, 14 de març

RÈQUIEM PER UNA FALGUERA DE COLLSEROLA

Una esllavissada de terreny, format per un munt de pedres i sorra solta, ha escombrat un tram gros de la barrancada de roca on vivien aquestes valuoses falgueres. No sembla que hagi passat recentment. El fet és que de la petita població de la falguera Cheilanthes pteridioides no sembla quedar ni rastre. L'espai és prou abrupte i aspre com per a dificultar una acurada inspecció que hauria de confirmar aquesta sospita, però tot sembla indicar que la falguera, que ja esmentava fa anys el botànic ARA i de la qual em va parlar el bon amic JCR, pot haver desaparegut de Collserola per sempre més. Cobria una petita extensió d'uns pocs metres de replans de pissarra, mirant al sud, molt exposades al sol de tarda i sovint mig ocultes sota un garbuix de matolls espinosos i de cactus moribunds. Probablement aquesta pèrdua ja és coneguda pels biòlegs del parc o potser no, qui sap. En canvi si hem relocalitzat l'altra falguera rara a Collserola, una falguera més pròpia dels Pirineus, Asplenium septentrionale, un sol peu, força malmès per la sequera, que apareix en un ombrívol graó de roca, també de pissarra, però mirant a nord, acompanyat per altres falgueres, Asplenium trichomanes i Polypodium vulgare, totes dues amb un aspecte molt assedegat, prova visible de l'estratègia a què recorren les falgueres per defensar-se de la manca d'humitat.

Imatge actual de l'espai afectat

Polypodium vulgare, replegament de les frondes per economitzar esforços en temps de sequera

Asplenium trichomanes

Asplenium septentrionale, una raresa a Collserola

Hirschfeldia incana, una crucífera de florida matinera

Cytisus arboreus catalaunicus, endemisme català

Erica arborea, florida espectacular

Phagnalon saxatile

Euphorbia characias

Silene latifolia

Inflorescències d'aladern Rhamnus alaternus

Cistus albidus, primeres mates en flor

Prunus spinosa

Cheilanthes pteridioides, foto de l'any 2016

Cheilanthes pteridioides, foto de l'any 2016. Les hem perdut per  sempre més?