Fitoderia, flora catalana

Tercera setmana de maig

CANTÀBRIA: DE NARCISOS I EUCALIPTUS

La comunitat de Cantàbria pot presumir d'alguns dels paisatges naturals més superbs de la península Ibèrica. Una línia de costa que ateny poc menys de 100 kms, 118 per carretera, amb platges magnífiques, nombrosos estuaris i ries, penya-segats impressionants i una bona xarxa de camins de ronda. I un interior molt muntanyós, que acull a un bon nombre de cursos fluvials (Deva, Besaya, Saja, Nansa, Pas, etc.), valls pregones i muntanyes remarcables, i que té als Picos d'Europa el sostre màxim d'altitud amb els cims de Torre Blanca (2617) i Peña Vieja (2615 m.a.), tot plegat dins d'una superfície relativament petita, 5.320 km2. Compta amb un reguitzell d'espais protegits tant a la costa (Oyambre, Santoña, Liencres), com especialment a l'interior (Picos de Europa, Saja-Besaya, Collados de Asón, Valle de Pas i altres de més modestos). Podem admirar formacions forestals molt extenses, sobretot fagedes i rouredes, però també alguns alzinars ja més propers a la costa, congostos espectaculars, com la famosa garganta del Cares, prats esponerosos on pasturen les vaques tudanques i altres ramats, i altiplans coberts de brucs diversos per on transiten els isards i també alguns llops temerosos, tan difícils de veure. Però a Cantàbria ens domina tanmateix un sentiment ambivalent, quan comproves el nivell de transformació i destrucció que ha patit una bona part del territori, especialment al litoral i prelitoral, on les plantacions de pins forans i encara més d'eucaliptus ocupen enormes extensions de turons i muntanyes que en èpoques llunyanes estaven coberts de rouredes i alzinars, i el que és pitjor, aquesta política forestal tan nefasta continua ben vigent i és fàcil trobar-se amb plantacions joves d'aquests cultius forestals, que indubtablement aporten molts guanys a uns pocs, però malmeten el paisatge de tots. Durant uns dies hem recorregut alguns d'aquests paisatges de Cantàbria i de la veïna província de Lleó, com ara el Naixement del riu Gándara, els Collados d'Asón, els Picos d'Europa amb dues incursions (Fuente Dé i la magnífica garganta del Cares, molt freqüentada pels excursionistes, que de fet és dins de Lleó-Astúries), el parc natural de Saja-Besaya, el Puerto de san Glorio i rodalia -territori de llops, dins també de Lleó-, el parc natural de les dunes de Liencres, etc. Tot seguit compartim un seguit de fotos de paisatges i de plantes que hem pogut localitzar en els diferents espais visitats, amb espècies botàniques molt característiques de la flora càntabra.