Fitoderia, flora catalana

lunes, 2 de abril de 2018

Setmana Santa 2018

ELS LLIRIS MENUTS DE FONTCLARA

Sembla un cas de gosadia evolutiva que en pocs més de 30 cm d'alçada un lliri llueixi unes flors tan grosses i aparents. És el que fa el cridaner lliri menut Iris lutescens chamaeiris. Mostra un conjunt de tèpals externs i externs, que s'abracen en cordial harmonia. Els abellots i les papallones visiten aquestes flors amb delit. En un llistonar obert Thero-Brachypodium ramosi, conformat per diverses clarianes intercalades dins d'un bosc mixt de pins i alzines, trobem una estesa de lliris espectacular, que fins i tot alguns ciclistes passavolants s'aturen per admirar. Lliris de flors d'un blau violaci, però també d'un groc pujat i d'un groc blanquinós es barregen en aquest prat encisador a les portes de Fontclara, al Baix Empordà. Hi conviuen amb sàlvies Salvia verbenaca, cargoles Erodium cicutarium, eufòrbies Euphorbia helioscopia i Euphorbia nicaeenssis, plantatges, estepes i romaní, entre d'altres. Als voltants d'aquest poble i per bona part de la comarca, els camps de colza mostren la seva millor estampa, una imatge de postal, el mantell groc rutilant de les seves inflorescències pentinades pel vent suau, molt sovint envoltats pel blanc de les omnipresents ravenisses Diplotaxis erucoides, el vermell de les roselles i el rosa de les fumàries. Encara és temps d'orquídies matineres. Les bàrlies Himantoglossum robertianum són força freqüents en marges i talussos, i també ho és la discreta abellera Ophrys sphegodes. Un matí ben d'hora acompanyo a gent de la terra en la recerca de múrgoles, un dels bolets de primavera més preuats. Malgrat les pluges caigudes, el terreny està encara massa sec, caldria més humitat acumulada, però tanmateix acabem trobant unes poques, que a la nit ens mengem amb all i julivert. Després sabrem que resulten més saboroses guisades.