Fitoderia, flora catalana

Dissabte, 10 de març

FLORS I FALGUERES AL CAP DE CREUS

Si és per llevant per on primer s'hauria d'ensumar la primavera que ja s'acosta, cap altre territori català es troba més a llevant que el Cap de Creus, i cap allà orientem les nostres passes aquest dissabte. Aquest cop som quatre. Paisatge abrupte per excel·lència, les roques i també la vegetació semblen haver estat posseïdes per la follia daliniana que el vent fort, sigui de tramuntana, sigui de garbí, com el que acaba bufant avui, imposa amb la seva força desfermada. Roques metamòrfiques de formes abstractes, pintades de tots colors, arestes agressives que et poden tallar la pell si no avances amb cura per sobre d'un relleu tan agrest i irregular. El vent imprimeix sobre la vegetació arbustiva el seu dictat de fúria eòlica i és així que els arbustos se n'adapten amb submissió tot adoptant formes arrodonides, escapçades o excèntriques. El càdec Juniperus oxycedrus domina amb la seva presència aclaparadora, i dóna nom a l'emblemàtica i turística població que trobem només una mica més al sud, Cadaqués, el país dels càdecs. Un dens matollar recobreix bona part d'aquest paisatge lunar, amb un seguit d'espècies arbustives que es repeteixen. A més del càdec, el llentiscle, l'aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia, la murta Myrtus communis, el bruc boal Erica arborea, l'arítjol Smilax aspera, el romaní Rosmarinus officinalis i les diferents estepes, entre d'altres. Som encara a l'hivern, però la primavera ja es comença a percebre en les primeres floracions. Inspeccionem aquest sector del Cap de Creus en tres punts no gaire distants entre ells. Les cargoles Erodium moschatum i Erodium cicutarium són prou abundants i sobretot la darrera, de mides i trets molt diversos. Ens apareixen de nou les diminutes romulees Romulea columnae, de manera molt dispersa, els darrers frares cugots Arisarum vulgare en flor, crespinells Sedum villosum i Sedum sediforme, encara no florits, Anagallis arvensis i una petita estesa de la delicada falguereta Ophioglossum lusitanicum. A l'abric d'un relleix de roca, retrobo una petita concentració d'una falguera interessant, que examinem amb cura, Asplenium obovatum (A. billotii), de frondes lluentes i oblongues i pínnules arrodonides. Els coixinets espinosos del tragacant de Marsella Astragalus tragacantha se'ns apareixen ja força florits i ens recorden a moltes mates arrodonides que es poden veure als penya-segats de la serra de Tramuntana de Mallorca. No ens fallen moltes de les plantes de la comunitat Armerietum ruscinonensis que defineix aquest paisatge marí, com la mateixa armeria Armeria ruscinonensis, endèmica del Baix Vallespir i l'Alt Empordà, que ja comença a tenir plantes en flor, Senecio cineraria, Crithmum maritimum, diferents plantatges com ara Plantago crassifolia, Plantago coronopus i Plantago subulatum, Camphorosma monspeliaca, Daucus gingidium, Euphorbia characias, Frankenia laevis, Helichrysum stoechas, Parietaria officinalis, etc. El policarp de mar Polycarpon polycarpoides resulta prou abundant, malgrat que la seva distribució és molt restringida i curiosa: litoral de la Costa Brava nord, Mallorca, Menorca, Sicília i punts del nord del Marroc. És una planta perenne, de base llenyosa, de fulles un xic carnoses, d'un verd gai, molt vistoses, que arrapades al rocam confereixen als penya-segats un toc tendre i exòtic. Dues plantes ens obsequien amb la vistositat de les seves flors, el violer Matthiola incana, en penya-segats i relleus abruptes, i l'alta i esvelta Lavatera arborea, els fruits de les quals sembla que són dispersades pels gavians. A l'ombra d'una balma molt humida i fosca, amb aigua regalimant, descobrim una segona falguera força rara, Asplenium marinum, amb els segments de les frondes crenats. La seva distribució queda restringida al Cap de Creus i la costa del Baix Vallespir, més Mallorca i Menorca. Com a final de festa, visitem un rierol prop de Quermançó, a Vilajuiga, per explorar la flora aquàtica que s'hi troba. Surant a les aigües calmes destriem en denses catifes flotants diferents hidròfits com ara Nasturtium officinale, Montia fontana, Ranunculus sp, Callitriche brutia, Apium nodiflorum, etc., la major part al principi del seu cicle vegetatiu. Un cop més, ha estat una jornada profitosa, en un indret que haurem de repetir.