Dissabte, 29 d'octubre de 2016

EL BOSC INFINIT DEL MONTNEGRE

Montnegre, la muntanya negra i profunda, per la foscor que emana dels seus boscos inacabables i densos que la vesteixen, pels seus sots pregons, emboscats i inaccessibles que la drenen. Surto aquest darrer dissabte d'octubre amb els amics RR i JC, i ens enfilem per pista fins a Sant Martí de Montnegre, per gaudir d'una caminada senzilla però molt interessant tot seguint l'anomenat camí carener del Montnegre, uns 8 kms de ruta circular, força ben senyalitzada. A cap altre indret de Catalunya podríem admirar el bosc amb una extensió tan aclaparadora i alhora, amb una varietat d'espècies tan remarcable. Atapeïts boscos d'alzinar, de surera, de roureda, d'avellanosa, de castanyeda i inclús una petita taca de fageda a cotes culminants ho conformen. Són boscos que foren treballats amb intensitat en el passat, que aportaven carbó, fusta per fer estris i mobles, escorça, fruits i llenya per guanyar calor, boscos que nodrien les necessitats elementals d'aquells antics pobladors. Ressonen les paraules sàvies del botànic Pere Montserrat, gran coneixedor d'aquestes contrades, recollides en un plafó explicatiu al costat d'una avellanosa formidable:

"La conservació de l'avellanosa és essencial pel seu paper en la retenció del sòl i dels nutrients, i en la prevenció de l'erosió de la muntanya i les inundacions dels pobles dels contorns". En el mateix plafó s'explica que una capa de sòl més aviat prima i una roca impenetrable obliga els avellaners a estendre les seves arrels superficialment. Certament és aquesta una de les avellanoses més ufanoses i extenses que he vist mai.

Ara molts dels antics usos del bosc han quedat obsolets i el bosc, que ha anat creixent amb un cert desori, ha esdevingut l'escenari idíl·lic de passejades de cap de setmana, de rutes de muntanya més o menys massives i del pas sorollós de motos i els maleits quads o bé del més silenciós però igualment precipitat trànsit de les nombroses bicicletes que trobem per tot arreu. I qui ara s'endinsa a la seva ombra generosa per recol·lectar amb delit els diferents regals del bosc són sovint visitants urbans, que durant unes poques setmanes a l'any s'arrepleguen en grups o famílies per collir bolets o castanyes, omplint sacs o cistells, com hem vist avui, moltes vegades allunyant-se ben poc d'on han aturat el vehicle.

Però el Montnegre és molt més que camins o pistes obertes per on caminar, molt més que castanyes o bolets per recol·lectar, és un espai privilegiat on poder admirar la dinàmica del bosc, on apreciar els matisos cromàtics del fullam i les escorces, on sentir el cant dels ocells, com el pica-soques blau, tan freqüent, el picotet, tan fugisser o el gaig, de veu tan aspre, i on reconèixer paussadament una àmplia varietat d'espècies forestals, siguin naturals o forànies: l'alzina, la surera, el roure africà i el roure de fulla gran -i les possibles varietats híbrides que es donen-, l'avellaner, el freixe de fulla gran, el boix grèvol, el faig, el trèmol, el server, el cirerer silvestre, l'oma, el til·ler, el pollancre, l'arç blanc, el lledoner, l'arboç, el marfull, el castany, l'ailant o la robínia, entre d'altres. Si vols aprender a identificar arbres, el Montnegre és un espai immillorable, per bé que amb els roures de ben segur continuaras abrigant dubtes.

Camí a la surera

Avellanosa extensa a l'obaga

Un cirerer d'arboç de mida excepcional

Una alzina monumental prop de Coll de Basses

Fullam de castanyer

El reig bord Amanita muscaria. Millor admirar-la i no pas tocar-la. Unes 4 hores després de la seva ingestió pot provocar trastorns digestius severs, confusió mental i al·lucinacions

Reducte de fageda a la carena

Camí entre roures i castanyers

Fullam de roure africà Quercus canariensis

Roure africà, que té aquí al Montnegre una de les principals poblacions catalanes

Fullam de roure de fulla gran Quercus petraea

El roure monumental de Santa Maria de Montnegre es va trencar degut a un temporal de neu i vent el gener de 2010. Aqui veiem un tros del tronc partit, on s'aprecien els fonaments de les tres besses que emergien

La vara d'or Solidago virgaurea, força abundant

A les parets regalimants d'una font apareix aquesta crassulàcia Sedum cepaea