La Sardenya 1: La Giara de Gesturi

Del 14 al 20 de maig de 2016

Viatgem a l'illa de la Sardegna, 8 dies intensos, poc més de 1.600 kms de recorregut. Gaudim de jornades càlides, cel seré però molt de vent pràcticament arreu. Només una tarda de pluja breu a Aggius. A nivell de mar em sorprén trobar una imatge més pròpia de ple estiu que no pas de primavera, gramínies cremades, abundants pastanagues bordes i xicories, però alhora, també una profusió de roselles i crisantems als marges. Només faré esment de tres espais en concret, en tres entrades successives, que pel seu interès botànic, cal destacar. A uns setanta kilòmetres d'Oristano, cap l'interior, es troba un magnífic altiplà d'origen basàltic, a un 550 metres sobre el nivell del mar, cobert d'una màquia mediterrània densa i ufanosa de surera i brolla d'estepa negra, llentiscle i murta. Es coneix com la Giara de Gesturi, un espai protegit, que acull una població d'uns 700 exemplars d'una raça de cavall semisalvatge, il cavallino della Giara Equus caballus giarae (foto 1), que pastura lliure pels 42 km2 del parc. Giara es l'italinització del terme sard Jara, que vol dir altiplà. Un dels alicients de la Giara són els estanyols, d'aigua no permanent, coneguts com a Paulis (fotos 2 i 3), que a la primavera es troben entapissats de plantes aquàtiques. Les catifes de ranuncles Ranunculus aquatilis (foto 4) aporten a les basses una imatge encisadora, d'un blanc enlluernador. La Giara, poc visitada pel turista convencional, és tanmateix un paradís que cap afeccionat a la botànica s'hauria de perdre. Ara, al mes de maig, ens trobem en el millor moment de l'any per la profusió de floracions de tota mena que s'hi troben. Són abundants els albons Asphodelus sp., i també uns alls de flors blanques Allium subhirsutum. Altres espècies interessants a la brolla són la delicada Linaria pellesiana, les boniques flors en forma d'estrella Evax astericifolia (foto 8), el petit ciclamen Cyclamen repandum, un crespinell molt vermellós Sedum caeruleum (foto 11), una umbel·lífera de ribera Oenanthe fistulosa (foto 9) i un altre molt més robusta, que és endèmica, Ferula arrigioni (foto 14), o les abundants bellardies Bellardia trixago. Als estanyols també fan catifa surant els creixens bords Apium nodiflorum repens (foto 5), les mentes d'aigua Mentha aquatica i les boniques baldellies Baldellia ranunculoides (foto 6), que tinc vista de l'Empordà. Però també trobem dues espècies ben rares, una cariofil·làcia semiaquàtica Illecebrum verticillatum (foto 7) i sobretot un ranuncle molt discret Ranunculus ophioglossifolius (foto 10), les fulletes del qual en efecte recorden les d'aquesta falguereta, la llengua de serp. Per tota l'illa i també a les rodalies d'aquest altiplà són ben comunes dos mates ben representatives de Sardenga, una estepa de cridaneres flors de color púrpura Cistus creticus (foto 12), i les elegants malves òlbies Lavatera olbia (foto 13), que ara a la primavera decoren amb les seves grans flors roses els marges de camins i carreteres. No oblidem que Olbia és una important població de l'est de Sardegna.