Dissabte, 3 d'octubre de 2020
DE NYÀMERES I FONOLLADES
Dos paisatges diferents però ben pròxims s'engalanen aquests dies de tardor amb la llampant florida d'un groc intens de la nyàmera i la fonollada groga. La primera Helianthus tuberosus s'estén amb profusió per les ribes del riu Congost, al seu pas per Llerona, tot formant una barrera inexpugnable o colonitzant la llera, en illots de còdols i fang. La nyàmera la trobem gairebé a tot el llarg del riu i més enllà, al Besòs fins a prop de la seva desembocadura. És en aquesta època de l'any quan es fa més palesa la seva presència disruptora, una planta robusta, que ateny fins a 2 metres d'alt, originària del continent americà i que es comporta com una planta invasora agressiva en el medi fluvial. S'havia conreat, i encara es fa en algunes comarques, per aprofitar els tubercles, que són comestibles i tenen un gust suau que pot recordar la carxofa. Les plantes foranes són especialment abundants en aquests ambients riparis, i aquí al parc del Falgar hi trobem també Artemisia annua, Bidens frondosa, Datura stramonium, Xanthium echinatum, Conyza sp. i moltes altres, com ja s'ha indicat en anteriors entrades.
La segona, la fonollada groga Odontites luteus, és una planta hemiparàsita de la família de les escrofulariàcies, de petites floretes de color groc intens, que comença a florir a finals de l'estiu i ara a la tardor entapissa de groc els prats i matollars dels Cingles del Bertí, en ple domini de la pedra calcària. Ara a l'octubre ens retrobem amb altres plantes florides, com el bruc d'hivern Erica multiflora, Succisa pratensis, Aster sedifolius i la delicada orquídia d'inflorescències helicoidals Spiranthes spiralis, que cada any cerquem i de la qual enguany comptem fins a 141 peus en una inspecció no gens rigorosa, en els diferents prats esglaonats del fons de la vall.
Visions de nyàmeres al Congost:
Bidens frondosa i Datura stramonium:
