sábado, 3 de octubre de 2020

GROCS TARDORALS AL BERTÍ-CONGOST

 Dissabte, 3 d'octubre de 2020


DE NYÀMERES I FONOLLADES


Dos paisatges diferents però ben pròxims s'engalanen aquests dies de tardor amb la llampant florida d'un groc intens de la nyàmera i la fonollada groga. La primera Helianthus tuberosus s'estén amb profusió per les ribes del riu Congost, al seu pas per Llerona, tot formant una barrera inexpugnable o colonitzant la llera, en illots de còdols i fang. La nyàmera la trobem gairebé a tot el llarg del riu i més enllà, al Besòs fins a prop de la seva desembocadura. És en aquesta època de l'any quan es fa més palesa la seva presència disruptora, una planta robusta, que ateny fins a 2 metres d'alt, originària del continent americà i que es comporta com una planta invasora agressiva en el medi fluvial. S'havia conreat, i encara es fa en algunes comarques, per aprofitar els tubercles, que són comestibles i tenen un gust suau que pot recordar la carxofa. Les plantes foranes són especialment abundants en aquests ambients riparis, i aquí al parc del Falgar hi trobem també Artemisia annua, Bidens frondosa, Datura stramonium, Xanthium echinatum, Conyza sp. i moltes altres, com ja s'ha indicat en anteriors entrades. 

La segona, la fonollada groga Odontites luteus, és una planta hemiparàsita de la família de les escrofulariàcies, de petites floretes de color groc intens, que comença a florir a finals de l'estiu i ara a la tardor entapissa de groc els prats i matollars dels Cingles del Bertí, en ple domini de la pedra calcària. Ara a l'octubre ens retrobem amb altres plantes florides, com el bruc d'hivern Erica multiflora, Succisa pratensis, Aster sedifolius i la delicada orquídia d'inflorescències helicoidals Spiranthes spiralis, que cada any cerquem i de la qual enguany comptem fins a 141 peus en una inspecció no gens rigorosa, en els diferents prats esglaonats del fons de la vall. 


Visions de nyàmeres al Congost:









Bidens frondosa i Datura stramonium:




Fruits de lliri groc


Les darreres flors de salicària


Epilobium hirsutum i Typha latifolia


Rastres de la darrera riuada


Bernat pescaire Ardea cinerea a la llera del Congost


Cabussets Tachybaptus ruficollis


Cingles del Bertí


Espectacle de les fonollades






Spiranthes spiralis, orquídia de florida tardoral



Sternbergia lutea, la primera que ens floreix al jardí

© Jordi Cebrian, octubre 2020

lunes, 7 de septiembre de 2020

BUXUS RESURRECTUM

2 de setembre de 2020

BUXUS RESURRECTUM


Fa poc més d'un any titulàvem l'entrada del dia com a Buxus mortis, després d'haver pujat al Pla de Bonaire i l'ermita de Sant Antoni de Camprodon i haver-nos trobat durant l'ascens una continua cortinada de subtils fillets de seda d'on penjaven incomptables erugues del boix Cydalima perspectalis. L'afectació sobre aquest arbust era brutal i el resultat ben palès, boixos desfullats i aparentment morts arreu, en una imatge colpidora de mort i desolació. Un any després tornem al Pla de Bonaire, la mateixa ruta, el mateix camí, però ens trobem amb una situació ben diferent. Només ens ensopeguem amb una sola, solitària, eruga del boix, penjant a l'ombra generosa de la fageda i unes poques papallones d'aquesta espècie aturades sobre una concentració de Solidago canadensis. Però el més important és que moltes mates de boix comencen a rebrotar amb ganes, fulles noves i tendres, una promesa incerta de resurrecció. És probable que algun grup de tècnics o estudiosos del tema ho estiguin controlant i ja ens aportaran les seves conclusions, però d'entrada semblaria un indici per a l'esperança. 

La pujada al Pla de Bonaire ens permet gaudir amb l'observació d'un munt de plantes encara ben florides o ja fructificades, que anem trobant any rere any. Són plantes de ribera, de marges de bosc, de bardisses i al mateix pla, de prats humits i inundables Molinetalia. Durant el camí d'ascens i descens hi trobem, per exemple: Angelica sylvestris, Pastinaca sativa, Salvia glutinosa, Saponaria officinalis, Pulicaria dysenterica, Stachys palustris, Solidago canadensis, Chaerophyllum aureum, Eupatorium cannabinum, Cirsium monspessulanum, Galeopsis tetrahit, Stachys sylvatica, Myosoton aquaticum, Seseli montanum, Polygonatum multiflorum, Lilium martagon, Agrimonia eupatoria, Agrimonia procera -molt més grossa, més aromàtica i molt més escassa que l'anterior-, Dianthus seguieri, Urtica dioica, Centaurea jacea, Campanula trachelium, Calluna vulgaris, Viburnum lantana, Cytisus supinum, Lonicera xylosteum, Hypericum perforatum, Conopodium majus i un llarg etc.
Un cop al Pla, la planta estrella és una umbel·lífera rara, de distribució molt restringida a Catalunya, Silaum silaus, de la qual enguany només en localitzem una vintena de peus, entre florides i fructificades. Aquesta discreta i interessant planta comparteix ambient amb Gentianella campestris, Serratula tinctoria, Daucus carota, Odontites serotinus, Euphrasia stricta, Mentha arvensis, Trifolium pratense, Alchemilla xanthochlora, Sanguisorba officinalis, Succisa pratensis, Stachys officinalis, Achillea millefolium i altres.



Boix que recupera el verd de les fulles 

Boix moribund amb un punt d'esperança als seus peus


Rebrotada de boix


Eruga del boix Cydalima perspectalis


Solidago canadensis, planta al·lòctona

Stachys palustris

Angelica sylvestris

Mirant minúsculs detalls amb lupa

Bella avinguda de bedolls

Freixeda



Seseli montanum

Pastinaca sativa sylvestris 
Myosoton aquaticum



Agrimonia procera

Polygonatum multiflorum

Lilium martagon, fructificat
Pla de Bonaire, prat molt trepitjat per les vaques


Gentianella campestris

Sanguisorba officinalis 
Serratula tinctoria


Mentha arvensis, molt aromàtica

Silaum silaus, umbel·la

Silaum silaus, fruits

Silaum i l'aranya Araneus diadematus

L'espectacular aranya vespa Argyope bruennichi

Saltamartí de camp Chortippus parallelus

La papallona Autographa gamma

© Jordi Cebrian, setembre 2020