Tercera setmana de maig

CANTÀBRIA: DE NARCISOS I EUCALIPTUS

La comunitat de Cantàbria pot presumir d'alguns dels paisatges naturals més superbs de la península Ibèrica. Una línia de costa que ateny poc menys de 100 kms, 118 per carretera, amb platges magnífiques, nombrosos estuaris i ries, penya-segats impressionants i una bona xarxa de camins de ronda. I un interior molt muntanyós, que acull a un bon nombre de cursos fluvials (Deva, Besaya, Saja, Nansa, Pas, etc.), valls pregones i muntanyes remarcables, i que té als Picos d'Europa el sostre màxim d'altitud amb els cims de Torre Blanca (2617) i Peña Vieja (2615 m.a.), tot plegat dins d'una superfície relativament petita, 5.320 km2. Compta amb un reguitzell d'espais protegits tant a la costa (Oyambre, Santoña, Liencres), com especialment a l'interior (Picos de Europa, Saja-Besaya, Collados de Asón, Valle de Pas i altres de més modestos). Podem admirar formacions forestals molt extenses, sobretot fagedes i rouredes, però també alguns alzinars ja més propers a la costa, congostos espectaculars, com la famosa garganta del Cares, prats esponerosos on pasturen les vaques tudanques i altres ramats, i altiplans coberts de brucs diversos per on transiten els isards i també alguns llops temerosos, tan difícils de veure. Però a Cantàbria ens domina tanmateix un sentiment ambivalent, quan comproves el nivell de transformació i destrucció que ha patit una bona part del territori, especialment al litoral i prelitoral, on les plantacions de pins forans i encara més d'eucaliptus ocupen enormes extensions de turons i muntanyes que en èpoques llunyanes estaven coberts de rouredes i alzinars, i el que és pitjor, aquesta política forestal tan nefasta continua ben vigent i és fàcil trobar-se amb plantacions joves d'aquests cultius forestals, que indubtablement aporten molts guanys a uns pocs, però malmeten el paisatge de tots. Durant uns dies hem recorregut alguns d'aquests paisatges de Cantàbria i de la veïna província de Lleó, com ara el Naixement del riu Gándara, els Collados d'Asón, els Picos d'Europa amb dues incursions (Fuente Dé i la magnífica garganta del Cares, molt freqüentada pels excursionistes, que de fet és dins de Lleó-Astúries), el parc natural de Saja-Besaya, el Puerto de san Glorio i rodalia -territori de llops, dins també de Lleó-, el parc natural de les dunes de Liencres, etc. Tot seguit compartim un seguit de fotos de paisatges i de plantes que hem pogut localitzar en els diferents espais visitats, amb espècies botàniques molt característiques de la flora càntabra.

Fagedes a Fuente Dé

Prats alpins encara ben coberts de neu a Fuente Dé

Naixement del riu Gándara

Cascada de Asón

Naixement riu Asón

Puerto de Pandetrave a Lleó amb vistes als Picos de Europa

Túnels de la Garganta del Cares

Riu Cares

Quan les cabres són les espectadores

Parc Natural de Liencres

Berberis vulgaris al Cares

Antirrhinum braun-blanquetii al Cares

Daboecia cantabrica als Collados de Asón

Cirsium echinatum al Cares

Ajuga pyramidalis al Puerto de San Glorio

Callepina irregularis, prop de Potes

Brimeura amethystina, prop de Potes

Daphne cneorum als Collados de Asón

Gentiana acaule als Collados de Asón, paisatge calcari

Lepidium heterophyllum al Puerto de san Glorio

Genista legionensis al Cares

Ilex aquifolium florit, al Saja

Euphorbia angulata al Saja

Erinus alpinus als Collados de Asón

Helleborus foetidus a Fuente Dé

Draba cantabrica, endemisme cantàbric, a Fuente Dé

Globularia nudicaulis

Iberis ciliata al Cares

Narcissus pseudonarcissus, encatifa els prats al sud de San Glorio

Lithodora difusa? al Cares

Lilium pyrenaicum per florir

Pedicularis sylvatica a San Glorio

Osmunda regalis al Pindal

Saxifraga tridactylis al Cares

Saxifraga hirsuta als Collados de Asón

Orchis mascula a Fuente Dé

Lysimachia nemorum al Saja

Oenanthe crocata a Oyambre

Narcissus triandrus, prop de San Glorio

Narcissus asturiensis, endèmic del Cantàbric

Pentaglottis sempervirens a Fuente Dé

Scilla lilio-hyacinthus, abudant a la fageda Scillo-Fagetum de Fuente Dé

Polygonatum multiflorum

Potentilla montana al Puerto de Sia

Ulex cantabricus al Pindal

Scilla verna a Fuente Dé

Saxifraga trifurcata als Collados de Asón

Dissabte 12 de maig

LA CAMPANETA DE MAR ALEGRA LA DUNA

Jornada fresca i boirosa a la platja de Gavà i Castelldefels, inusualment poc transitada, malgrat ser dissabte. Un cop dinats, un plugim fi i persistent humiteja la vegetació i també la sorra de la platja. Ens agrada visitar aquest cordó dunar, restaurat amb encert, per gaudir de l'observació de la flora de duna o psammòfila, dominada aquí pel borró (Ammophiletalia). Ara, al pic de la primavera, ens mostra un esclat de colors de les floracions més diverses. El groc dels matollars de les semprevives i de les ungles de gat, el platejat de les paroníquies i les perlines, el verd gai de les lleteroles, el blau dels èquiums, el púrpura de les travaleres i el rosa de les malcòlmies de litoral i de les abundants campanetes de mar, que ara decoren aquestes dunes amb les seves floretes en forma, en efecte, de petites campanetes arran de terra.

Duna amb Helichrysum stoechas i Pancratium maritimum

La sempreviva Helichrysum stoechas

L'ungla de gat Ononis natrix ramossissima

Echium sabulicola

Cyperus capitatus

Silene niceensis

Otanthus maritima = Achillea maritima, la perlina

Paronychia argentea

Malcolmia littorea

Calystegia soldanella, la campaneta de mar

Calystegia soldanella i Pseudorlaya pumila

Flors amarades de plugims

Arthotheca calendula, planta sud-africana, comuna a les dunes

Cistus x purpureus, de jardineria

Lavatera maritima, de jardineria
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Segona setmana de maig

ELS CRISANTEMS DE LA CREUETA

Aquesta magnífica primavera plujosa s'ha fet notar als barris en la inusual mida dels herbassars espontanis de plantes anuals i hemicriptòfits, que trobem en parcs, solars i descampats arreu. Herbassars de crisantems que encatifen talussos i marges, herbassars de ruques, com els ja citats sota el viaducte de Vallcarca, que ja comencen a marcir-se, herbassars de centrants i llengües de bou que llueixen les seves inflorescències per delit dels pol·linitzadors, l'interessant matollar de Phlomis purpurea a la Creueta, encara per florir, plantes oportunistes o relictes d'antics jardins que nodreixen a un munt d'insectes amb el seu nèctar reparador. Cal confiar que el pas implacable de la segadora es retardi una mica per donar temps a les flors a complir amb el seu cicle vital. Davant de la vistositat fastuosa dels centrants i els crisantems, o la insolència dels acants, no és menys interessant la capacitat meritòria de plantes molt discretes com ara la Sagina apetala, el molt freqüent Polycarpon tetraphyllum o les abundants i tan vilipendiades parietàries per prosperar en ridícules escletxes de terra en l'enrajolat de les voreres, en les esquerdes obertes al paviment o en els murs i les lleixes dels finestrals, sense oblidar-nos d'aquelles plantes anuals que abunden ara en clarianes mig amagades entre els llistonars i els prats d'albellatge, com els Dipcadis, les diferents lleteroles, els astràgals, les corretjoles, els alls de bruixa o els fisantil·lis. Són els colors de maig al parc de la Creueta i el seu entorn.

Herbassar robust de crisantems Chrysanthemum coronarium

Centranthus ruber, abundant en talussos i pedregars

Les ruques Eruca vesicaria, encara ben visibles a Vallcarca

Convolvulus althaeioides

Dipcadi serotinum

Tripodion tetraphyllum, el fisantil·lis, una lleguminosa molt peculiar

Polycarpon tetraphyllum, l'encant de la discreció més pregona

Sagina apetala aflorant en una escletxa

La puput Upupa epops, indirectament beneficiada per aquest esclat de floracions

Primera setmana de maig

UN TOMB PEL GARRAF

Breu visita de tarda al massís del Garraf, territori que marca frontera al litoral entre els alzinars del nord  i les màquies del sud del país. Explorem un cop més, ja que és una destinació que solem freqüentar, l'altiplà ventós per sobre de la Plana Novella, vora la Morella, un ambient d'atapeïda màquia de garric i margalló amb càrritx. La màquia sembla guanyar terreny per sobre de les brolles d'estepa i romaní i les joncedes. Les pluges recents han reverdit el paisatge, on abunden les floracions de tots colors: Vicia cracca, Biscutella laevigata, Allium roseum, Gladiolus communis, Silene latifolia, Aphyllanthes monspeliensis, Alyssum alyssoides, Dorycnium hirsutum, Dorycnium pentaphyllum, Argyrolobium zanoni, Trifolium cherleri, Plantago lagopus, Salvia pratensis, Cistus salviifolius, Lathyrus filiformis, Medicago polymorpha, Phlomis lychnitis, Thymus vulgaris, Euphorbia flavicoma, Scorpiurus muricatus, Cytisus sessilifolius, Helichrysum stoechas, Centranthus ruber i un llarg etc.

Ampelodesmos mauritanicus, el càrritx

Margalló Chamaerops humilis

Allium roseum

Cytisus sessilifolius

Dorycnium hirsutum

Phlomis lychnitis, floració incipient

Cistus salviifolius, estepa borrera

Salvia pratensis

Fruits de Medicago polymorpha

Vicia cracca

Lathyrus filiformis

Gladiolus communis

Euphorbia flavicoma

Euphorbia exigua

Scorpiurus muricatus

Garric florit Quercus coccifera

Silene latifolia

Cabres pasturant prop de l'antic abocador

Muscari comosum