LA TRADICIONAL SALUTACIÓ ALS LLIRIS DE NEU
Pugem a Torelló per motius odontomèdics. De camí fem una molt breu aturada a la població anterior, Manlleu, submergida en una densa boira matinal i fem un cafè als afores. Un cop a Torelló aprofito per fer un vol per vorejar el riu Ges i remuntar un tram del Ter, des de l'aiguabarreig en direcció nord. La vegetació de ribera del Ges ha quedat del tot pentinada per les darreres riuades. El Ter baixa amb força i insolència, els ànecs amb prou feines poden mantenir el seu rumb a la llera d'aigües tan crescudes. Dels avellaners pengen els aments, flors masculines, com a ornaments transitoris. Els verns són visitats per estols de lluers i algun pinsà i un picot garser es troba molt concentrat foradant una soca de freixe a la captura d'insectes amb els quals atipar-se. Una mica més al nord, a l'altre costat del túnel de Bracons, fem la visita d'hivern a l'encisador espai de la Font Moixina, per anar a veure els lliris de neu florits, una fita tradicional que no ens volem perdre. Un racó de la roureda es troba entapissat de blanc per la presència d'aquesta planta tan emblemàtica.
 |
| Ter amb boira a Manlleu |
 |
| El Ter al seu pas per Torelló |
 |
| Lluer en un vern |
 |
| El capficament del picot garser |
 |
| Cuereta torrentera |
 |
Gratapalles femella
|
 |
| Festival de lliris de neu |
 |
| Galanthus nivalis |
 |
| a la Font Moixina |
 |
| Pica soques blau |
TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, gener de 2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario