UNA PRIMAVERA APAGADA
Ens costa recordar una primavera més seca, trista i apagada, en una successió preocupant de setmanes i mesos de manca de pluges. Els amics de les plantes enguany gaudim molt menys, però això, és clar, és un detall menor. Allà on vas els paisatges ens presenten una imatge desoladora, embassaments buits, rius amb un petit raig d'aigua, cascades de les quals no cau ni un fil d'aigua i una floració pobra, escassa i de vegades inexistent. Però la primavera fa el seu trajecte vital. A l'obaga de Bellmunt, el llit de la fageda, encara amb aspecte hivernal, acull espectaculars concentracions de jolius en flor, emergint de la densa fullaraca. El joliu determina aquí un tipus específic de fageda -Scillo-Fagetum-, que a Catalunya només es fa en indrets molt humits. Aviat, quan el bosc comenci a enfosquir-se, les flors s'aniran pansint, tot havent complert el seu breu cicle vital, amb l'ajut dels insectes pol·linitzadors. A la fageda encara trobem plantes de florida molt primerenca, com les herbes fetgeres Anemone hepatica, els marxívols verds Helleborus viridis i les prímules Primula veris.
 |
| Fageda amb joliu |
 |
| Joliu Scilla lilio-hyacinthus L. |
 |
| Prímula Primula veris |
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian, abril 2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario